PERE EL DEL PUNYALET
Pere III el Cerimoniós,
conegut també com, el de les Cerimònies o com Pere el del Punyalet (Balaguer 1319- Barcelona
1387) Rei de Catalunya i Aragó (1336-1387) fill i successor de Alfons el
Benigne. En els primers anys del seu regnat col·laborà amb Alfons XI de
Castella contra els musulmans. S’enfrontà a Jaume III de Mallorca que el derrotà
i li arravatà el regne en la batalla de Lluchmajor en l’any 1349, que en poc
temps incorpora als seus dominis.
Pere III de Catalunya
i IV d’Aragó fou un home de notables qualitats, tenia una gran cultura,feia
versos i escrivia discursos. Era un excel·lent diplomàtic, i un enèrgic
governant. Però també tenia grans defectes i el mes important era la seva
crueltat, i es per aquesta condició que també
es podria haver anomenat Pere el Cruel com el seu coetani i enemic Pere de
Castella, anomenat amb aquest fosc renom. Que s’hi enfronta en (1356-1369) i que
fou anomenada la guerra dels dos Peres.
En les Corts
celebrades a Saragossa l’any 1347, feu anul·lar dos privilegis que li feien
nosa. Abans agafar un dels pergamins on hi estava un privilegi reial i en un
moment d’ira agafar la daga o punyalet que sempre portava a sobre i amb la
punta de l’arma esquinçà el document. Ho feu de manera tan enèrgica, impulsiva
i tan precipitada que es ferí ell mateix
amb el punyalet. D’aquí el origen d’aquest sobrenom.
Feu front els
aixecaments nobiliaris de Aragó (Unió aragonesa) i Valencia (Unió valenciana)
que els derrotà en les batalles de Epila i Mislata.
La repressió reial
donà ocasió a mostrar el seu ferotge i cruel caràcter. Va obligar a beure a
alguns caps de la Unió el metall fos de la campana que servia per convocar els
unionistes. Bernat Desclot així ens ho diu en la seva Crònica. “Fou justa cosa,
que aquells que l’havien feta fer (la campana), beguessen de la licor d’aquella
quan fou fosa”.
Durant el regnat de
Pere el del Punyalet, les delegacions de les Corts per el cobrament dels
tributs, es transformaren en una institució de caràcter permanent i s’anomena:
La Diputació del General de Catalunya o Generalitat. Aquest procés es concretà
a les Corts de Barcelona – Vilafranca – Cervera de 1358-1359, que es designaren
dotze persones: quatre del braç eclesiàstic, quatre del nobiliari o militar, i
quatre del reial o popular, amb la missió de tenir cura de l’organització política
i fiscal. Acabava de néixer la Generalitat, en Corts successives la institució
amplià les seves atribucions i la seva autonomia. De fet no tingué un paper polític
i rellevant fins que fou instaurada la dinastia dels Trastàmara. Aquest paper polític
es mantingué fins el 1714 any que quedar anul.lat amb el decret de Nova Planta.
En el Museu de la
catedral de Girona es conserva una estatueta d’alabastre de Pere el Cerimoniós,
obra de l’escultor del segle XIV Jaume Castalls que durant molt de temps fou
considerada i venerada com una imatge de l’emperador Carlemany fins que el papa en prohibir el
culte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada