L’ABAD OLIBA
Oliba (mort a Cuixà l’any
1046). Succeí al seu pare Oliba Cabreta de Besalú al front del comtat (al 988) però
a l’any 1002 renuncià al comtat i ingressà en el monestir de Ripoll. Fou elegit
abad de Ripoll i de Cuixà i bisbe de Vic.
Contribuir fermament
en la repoblació del Bages, la Segarra i l’Anoia , però la seva gran obra fou
limitar la violència de la societat feudal del seu temps. Promogué e instaurà la
pau i treva de Déu com a resposta de l’església als intents populars de defensar-se
de la violència dels senyors i nobles.
La pau i treva de déu
combinava dos plantejaments: la pau de Déu , que era el dret de refugi que l’església
oferia en els temples i les sagreres i la treva de Déu es a dir la prohibició
temporal de realitzar activitats de guerra durant un temps determinat, en
definitiva una doble limitació en el temps i en l’espai.
La primera assemblea
de pau i treva de Déu es celebra a Toluges en l’any 1027, presidida per l’Abad
Oliba. Aquí es proclamà la inviolabilitat dels bens eclesiàstics i es reafirma
la prohibicio de exercir la violència en les esglésies i les sagreres i es
prohibir tambe la guerra des de l’hora nona (les 3 de la tarda) del dissabte
hasta la primera hora del dilluns( les 6 del mati) perquè tots poguessin
complir els deures del dia dominical.
Aquesta mena treva
setmanal es va anar ampliant en el llarg dels anys, així en l’assemblea de la
ciutat de Vic l’any 1033 es determinà que la treva comences el dijous, i en la
ciutat de Girona la prohibició de la violència es va estendre des de el
diumenge desprès de Pasqua fins el dia de Pentecosta.
L’ incompliment d’aquestes lleis , eren castigades amb tota la
força de les sancions mes rigoroses com eren les excomunicacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada