MARE DE DÉU DEL CAMP (GARRIGUELLA)
La Mare de Déu del Camp és, probablement, el monument medieval més misteriós de Garriguella. El que avui veiem és una ermita dels segles XVI i XVII, però sota aquesta aparença s'amaga la història d'un antic priorat benedictí que va tenir una gran importància religiosa a l'Alt Empordà.
El més fascinant és la llegenda sobre la seva fundació. Segons una tradició escrita al segle XIV, l'emperador Carlemany va fundar Santa Maria del Camp l'any 797. La història explica que les tropes franques combatien els sarraïns en aquestes terres quan la intervenció miraculosa de la Mare de Déu els va concedir la victòria. En agraïment, Carlemany hauria ordenat construir una església dedicada a Santa Maria enmig dels camps empordanesos. Ara bé, des del punt de vista històric, aquesta narració és gairebé amb tota seguretat llegendària. Molts monestirs medievals catalans van atribuir la seva fundació a Carlemany per prestigiar els seus orígens i obtenir més influència religiosa i política.
Hi ha un detall que em sembla especialment evocador. El nom "del Camp" no és casual. A l'edat mitjana era habitual dedicar santuaris marians als camps de conreu per demanar la protecció de les collites. La Mare de Déu era considerada protectora dels pagesos, de la pluja necessària i de la fertilitat de la terra. Possiblement, els pagesos de Garriguella hi acudien en processó per demanar bones veremes, especialment en una terra que ja aleshores vivia del conreu de la vinya i l'olivera.
M'atreviria a imaginar una escena del segle XIII: desenes de pagesos arribant al priorat amb espelmes i ofrenes d'oli o de vi nou. El prior beneint els camps abans de la collita mentre les campanes ressonaven per tota la plana empordanesa. Potser alguns pelegrins aprofitaven el camí per continuar després cap a Sant Pere de Rodes.
Un altre misteri és que de l'església medieval no es conserva cap element visible. L'edifici actual va substituir completament l'anterior, de manera que encara avui no sabem amb exactitud quina era la seva arquitectura romànica ni les seves dimensions originals. Qui sap si sota terra encara resten vestigis del vell priorat benedictí esperant ser estudiats pels arqueòlegs.
La història real del monestir no deixa dubte de la real importància que va tenir per les terres emporitanes
- Va ser un priorat benedictí.
- Va dependre del monestir de Santa Maria de Roses.
- L'any 1592 va passar, juntament amb Santa Maria de Roses, a dependre del monestir de Santa Maria d'Amer.
- La vida monàstica es va mantenir fins a la desamortització de 1835.
- Després es va convertir en santuari marià i s'hi celebrava un multitudinari aplec el mes de maig.
