LA BIBLIA

 

LA BIBLIA

La Bíblia és el llibre més traduït i més llegit en tota la historia de la humanitat. Sigui la que sigui la tradició, el seu missatge central és encara una font de fe i saviesa per milions de persones arreu del món.

La quantitat de llibres no es un número fixe, varia segons la tradició religiosa i el cànon que cada comunitat reconeix com oficial. “El Cànon Bíblic” es la llista oficial que cada tradició accepta com sagrats. Al llarg dels segles els líders religiosos de cada tradició s’han reunit i han decidit quins llibres entren i quins no i és per aquest motiu que existeixen diferents versions en el nombre de llibres.   

BIBLIA JUEVA

24 llibres organitzats en tres seccions:

Tora (llei): Gènesis, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi

Nevi’m (profetes): Josuè, Jutges, Samuel, Reis, Isaïes, Jeremies, Ezequiel, i els dotze profetes menors.

Ket vim (Escrits): Salms, Proverbis, i Job entre altres.

BIBLIA PROTESTANT / EVANGELICA

66 llibres en total:

Antic Testament – 39 llibres

Nou Testament – 27 llibres

Els líders de la reforma van decidir basar-se en el cànon hebreu i no incloure els anomenat llibres Deuterocanònics o Apòcrifs.

BIBLIA CATOLICA

73 llibres en total:

Antic Testament – 46 llibres

Nou Testament – 27 llibres

Inclou 7 llibres addicionals coneguts com els deuterocanònics: Tobies, Judit, 1 i 2 Macabeus, Saviesa, Siràcida (També conegut com Eclesiàstic) i Baruc.

BIBLIA ORTODOXA

Entre 78 i 81 llibres segons la branca:

Antic Testament – 51 llibres (o més)

Nou Testament – 27 llibres

Les esglésies Ortodoxes Orientals inclouen textos addicionals que ni catòlics ni protestants reconeixen i no acostumen a distingir entre protocanònics, i deuterocanònics.

A totes les tradicions

 

 

 

  

 

 

 

LA SETMANA SANTA

 

LA SETMANA SANTA

Cada any, quan els carrers s’omplen de passos, processons i nomes els tambors i les llances trenquen el silenci, amb olor a cera cremada molta gent es pregunta per què la Setmana Santa canvia de data i no es celebra al mateix dia com altres celebracions religioses.

La resposta la trobem en temps molt reculats ens em de remuntar fins el segle IV.  En l’any 325 el bisbes es van reunir en el Concili de Nicea, i van decidir que la festa principal del cristianisme – La Pasqua de Resurrecció – no tindria una data fixa en el calendari i que es vincularia al cicles de la natura. Amb una barreja de calendari solar i lunar van concloure que la Pasqua se celebraria el primer diumenge després de la primera lluna plena del equinocci de primavera (21 de març).

Per què ho van fer tan complicat? Dons perquè els primers cristians volien mantenir la relació amb la Pasqua jueva, que també es calcula segons la lluna i així la nova celebració conservava les arrels del calendari hebreu.

El resultat es un petit joc astronòmic  que cada any es repeteix. Si la lluna arriba aviat després del 21 de març la Setmana Santa s’avança i si tarda en aparèixer les processons es retardaran fins l’abril. Per aquest motiu la Setmana Santa pot celebrar-se com molt aviat el 22 de mars o com mes tard el 25 d’abril.

Així dons cada primavera quan mirem el cel nocturn i veiem la primera lluna plena, estem contemplant el rellotge natural d’un antic acord entre la fe i la historia el moviment etern de la lluna que decideix quan tornaran a repicar les llances per els carrers.    

  

EL SANT PAL

 

SANT FOUTIN I EL SANT PAL

En alguns pobles del sud de França, durant el segle XVII, es venerava amb molt de respecte el fal·lus del sant provençal Foutin, sembla que va ser el primer bisbe de Lió. Les dones de l’època acudien a l’església amb un ganivet per tallar-li flocs del seu desproporcionat membre viril, amb el que se’n feien beuratges per estimular la concepció i quedar prenyades. Els sacerdots per no perdre la reputació de Sant Foutin tenien col·locat un pal als engonals de l’estàtua que un cops amagats  amb una maça de fusta picaven el pal des de darrera l’altar per anar recuperant les dimensions del fal.lus i quan era necessari el canviaven.