LA SETMANA SANTA
Cada any, quan els carrers s’omplen de passos, processons i nomes els tambors i les llances trenquen el silenci, amb olor a cera cremada molta gent es pregunta per què la Setmana Santa canvia de data i no es celebra al mateix dia com altres celebracions religioses.
La resposta la trobem en temps molt reculats ens em de remuntar fins el segle IV. En l’any 325 el bisbes es van reunir en el Concili de Nicea, i van decidir que la festa principal del cristianisme – La Pasqua de Resurrecció – no tindria una data fixa en el calendari i que es vincularia al cicles de la natura. Amb una barreja de calendari solar i lunar van concloure que la Pasqua se celebraria el primer diumenge després de la primera lluna plena del equinocci de primavera (21 de març).
Per què ho van fer tan complicat? Dons perquè els primers cristians volien mantenir la relació amb la Pasqua jueva, que també es calcula segons la lluna i així la nova celebració conservava les arrels del calendari hebreu.
El resultat es un petit joc astronòmic que cada any es repeteix. Si la lluna arriba aviat després del 21 de març la Setmana Santa s’avança i si tarda en aparèixer les processons es retardaran fins l’abril. Per aquest motiu la Setmana Santa pot celebrar-se com molt aviat el 22 de mars o com mes tard el 25 d’abril.
Així dons cada primavera quan mirem el cel nocturn i veiem la primera lluna plena, estem contemplant el rellotge natural d’un antic acord entre la fe i la historia el moviment etern de la lluna que decideix quan tornaran a repicar les llances per els carrers.
