GRANS OBRES: THE UNION PACIFIC

THE UNION PACIFIC

Probablement no era el temps ni el lloc mes apropiat per construir una línia fèrria. Havia estellat la guerra de secessió dels Estats Units i  els  indis campaven , com i quan volien per les planes centrals.

L’any 1862 el Congres va aprovar un acta per la construcció de la Union Pacífic, la companyia de ferrocarril que obriria l’oest al mon. Es va acordar que la companyia californiana ,Central Pacífic iniciaria els treballs de de Sacramento en direcció est i la Union Pacífic  des de Omaha i Nebraska en direcció oest , les obres es començaren en 1863.

Els homes ce la Central Pacífic , a les ordres de Charlie Crocker  propietari de uns magatzems , se les van haver de veure amb les vessants granítiques de Sierra Nevada , a nomes 130 km del punt de sortida.

A l’altre banda els treballadors de la Union Pacífic , que comandava el general Grenville Dodge , no ho van tenir gens fàcil havent de creuar el territori dels indis Sioux i Xeienes , que ja estaven molt molestos per els cables de la xarxa telegràfica  que ells anomenaven “ fils parlants “ i a mes ara el ferrocarril amenaçava en arruïnar les zones de caça.

Per cada km. De via el general Dodge necessitava 25 vagons de material , que els hi enviaven des de Missouri a 80 km de distancia.

Les travesses de roure que valien 3’5 dòlars cada una els hi arribaven de Pennsylvania a 1300 km.

A finals de 1866 la Union Pacífic havia estes 500 km de via , i la Central Pacífic que tan sols estava a 140 km del punt de partida havia conquerit Sierra Nevada amb els seus 2140 metres d’altitud.

Els homes del general Dodge eren irlandesos en la seva majoria , i Crocker comandava un gran nombre de xinesos dels qui va dir “ Han repetit la gesta de la gran muralla, l’obra mes llarga del mon”. L’hivern del mateix any molt dels homes van morir congelats o sepultats per la neu las dos línies es trobaren en Ogden (Utah) l’equip que havia sortit de l’oest va cobrir 1110 km, i l’altre equip procedent de l’est va fer 1747 km , els xinesos de Crocker i els irlandesos de Dodge havien conquerit l’oest , establint el servei ferroviari de costa a costa.

    

---

 [u1]

GRANS VIATGERS : PITEAS

 PITEAS, EL GRAN NAVEGANT

Piteas l’home gran navegant i geògraf grec del segle IV aC a la tornada de un dels seus viatges per l’atlàntic nord va dir de Gran Bretanya:

“..... la illa te una densa vegetació , i un clima extremadament fred , els seus habitants son de una hospitalitat poc habitual i amb maneres molt gentils. La seva alimentació es molt poc variada , i molt diferent del luxe que emana de la riquesa, aquesta terra te molts reis i grans potentats que la majoria viuen en concòrdia......”

Però ningú a l’any 310 aC es va creure al famós navegant nascut en la colònia grega de Marsella. Durant molts anys els historiadors no van donar crèdit a les descripcions dels seus viatges que les consideraven obres mestres de la imaginació.

“..... les gents de Britannia , son de costums molt senzilles i estan molt lluny de les complicacions de la vida moderna ,no beuen vi sinó un licor produït per la fermentació de la civada que anomenen Curmi....”.

Per aquells temps les aigües del Atlàntic nord eren desconegudes per els grecs , com es podien creure que hi havia blocs de gel mes grans que les seves naus flotant  en el mar , no es creien que mes al nord el mar estava glaçat i el sol no es posava mai.

Tal va ser el descrèdit que guanyar Piteas que el famós historiador i geògraf grec Estrabó ( 63a aC) ens en parla :

..... Piteas ens diu de Thule ( que es tenia aleshores per una terra molt septentrional no descoberta ) es troba a un dia de navegació del mar glaçat , i diu que ho ha vist amb els seus propis ulls o així ens ho vol fer creure ......

Nomes en queden dos fragments dels llibres de Piteas : l’Oceà i Descripció de Terra ,  els seus viatges per el nord des de Marsella duraren sis anys , va navegar al voltant de Gran Bretanya , també ens explica que visitar les mines d’estany de Cornualles, sembla ser dons que Piteas es va passá la resta de la seva vida intentant convèncer als seus contemporanis.