HEROIS: SET SAVIS DE GRECIA

SET  SAVIS DE GRÈCIA

 

La denominació de” set savis” o també coneguts i anomenats com els “set sensats”  fou transmesa per la tradició grecollatina a set grans i destacats homes que van viure entre el 620 i el 550 abans de Crist, tal i com ho foren també les Set Meravelles de la Antiguitat set foren nomenats per Plutarc o Plató en els seus escrits i els  grans filòsofs sempre fan referència a les ensenyances i els citen com exemple de saviesa i  una guia per la vida dels homes tan per filòsofs com per estadistes o legisladors.

TALES DE MILET.  (624 aC - 547 aC). Matemàtic

Nascut a Milet (Jònia), filòsof i matemàtic que ocupa el primer lloc entre el savis al mateix temps que tractava les temàtiques morals i també es dedicava al estudi de l’astronomia que havia iniciat en els seus viatges a Egipte. Va predir eclipses i fou entre els grecs el que va dividir l’any en dotze mesos.

MÀXIMA: En la confiança esta el perill

BIES DE PRIENNE.  (600 aC - 530 aC). Jutge

Tambe de la Jònia i es conta que la seva ciutat  Prienne  fou assaltada per l’enemic  i tots els habitants en una desesperada fugida havien carregat tot el que tenia mes valor i tot el que podien. Bies anava per el mateix camí però a diferencia dels altres no duia res, quan li preguntaven per que no havia rescatat ni joies ni res de valor ell contestava.

-      Ho porto tot amb mi – evidentment es referia a la seva sàvia ment

Es conte tambe que aquest savi grec va morir al excitar-se massa al defensar un amic seu en un judici.

MÀXIMA: La majoria dels homes son dolents.

PITAC DE MITILENE. (650 aC - 570 aC). Filòsof

 

En la guerra contra els atenencs fou nombrat comandat de les tropes de la seva ciutat Mitilene(Lesbos). Va acabar totes les batalles amb un combat cara a cara que proposa el general enemic Frinon el que ell en sortir victoriós. Governar la ciutat durant els pròxims deu pròspers anys i tractar de restringir el poder de la noblesa amb el suport de les classes populars. Va abdicar per  voluntat  pròpia.

MÀXIMA: Has de saber escollir la oportunitat.

PERIANDRE DE CORINT. ( Segle VII Ac - 583 aC). Filòsof

Rei (tirà) de Corint, la historia ens el presenta com un rei cruel i  venjatiu que utilitzava tots els mecanismes de govern per perseguir als desocupats per que els considerava com al major enemic del Estat. Entre les seves practiques tiranes es diu que, molts joves foren enviats a Lidia per ser castrats entre ells el assassí de la seva dona. Tot i amb això el seu regnat es popularitzar com el més pròsper de la historia de Corint , regularitzar el treball dels esclaus i realitzà reformes per ajudar els ciutadans mes pobres per afeblir  i eliminar a molts aristòcrates.

MÀXIMA: Sigues previsor amb totes les coses.

SOLÓ  D’ATENES. ( 638 a.C – 599 a.C). Legislador

Va arribar a tenir tal reputació que els atenencs li van demanar que confeccionés lleis per la seva ciutat. Va elaborar mesures des de agrícoles, regulació matrimonial, econòmiques i tambe sexuals.

Fet al que se li havia encarregat Soló comença uns viatges per l’estranger per tal de perfeccionar els seus coneixements, la llegenda diu que quan tornar a la seva pàtria es troba que les seves lleis varen quedar obsoletes i no s’utilitzaven i diuen que morí de tristesa. Alguns autors atribueixen a Soló l’establiment dels bordells públics a la ciutat d’Atenes, per democratitzar el plaer sexual.

MÀXIMA: Res en excés, tot amb mesura.

 CLEOBUL  DE LINDOS. (?-?) Filòsof

Nascut a Lindos ( illa de Rodes) que en fou rei i tirà. Era fill del historiador Evagores i se’l considerava l’home mes fort de la seva època. Passar gran part de sa vida estudiant la natura i deia que el millor govern era aquell en que els ciutadans tenien mes por a  la seva pròpia deshonra que la llei

MÀXIMA: La moderació es el millor.

QUILÓ D’ ESPARTA. (600 aC – 520 aC). Filòsof

Governador de Lacedemònia en el segle VI a. C va millorar el sistema per controlar als mes alts funcionaris del estat se li atribueix també la militarització de la vida civil espartana aplicant les lleis de Licurgo (mes tard conspira contar ell) i les primeres mesures per l’educació militar castrense de la joventut. Aquest fou el motiu que  se’l tingues per un dels set savis grecs. Entre les seves llegendes es diu que va morir d’alegria mentre coronava un fill seu com vencedor dels jocs olímpics.

MÀXIMA: No desitgis lo impossible.      

 

 

 

LLENGUA.CAT- DITES POPULARS

 

LA SAVIESA POPULAR

Un petit recull de dites actualment poc usades i malauradament poc practicades avui en dia

-      A cal amic necessitat vés-hi sense ésser cridat.

Frase actualment poc usada i malauradament  poc practicada , en uns temps que molta gent es vanagloria de tenir molts amics,això  si virtuals.

-      Bon viure i no treballar no pot durar.

Aquesta no cal fer cap comentari  ja que per si sol es molt entenedora, el que si cal dir es que segurament cada dia hi ha mes gent que s’ho hauria de agafar al peu de la lletra.

-      Deixa lladrar el ca, que mentre lladra no et mossegarà.

Ni mes ni menys que deixa parlar, que diguin i deixar que cridin, que parlin, que mentrestant no fan res mes, avui es podria traduir en tota mena de critiques que tothom s’atreveix a fer.

-      Hi ha que dona un aglà, per fer cagar un roure.

Frase que havia sentit molt jo en boca de la meva mare (D.E.P.) i que ens vol dir que molta gent fa petits favors interessadament nomes senzillament per recollir favors mes grans.

-      Menja,menja gat sardina que ja cagaras l’espina.

Una de les meves favorites, i també molt entenedora es allò que es diu ,de tu ves fen que ja et trobaràs les conseqüències.

-      Qui oli remena, les mans se n’unta.

Va com anell al dit per els dies que correm,qui tot sovint administra els diners, te mes fàcil de tant en tant de quedar-se’n una part, potser d’aquí ve allò de “untar”.