SET SAVIS DE
GRÈCIA
La denominació de”
set savis” o també coneguts i anomenats com els “set sensats” fou transmesa per la tradició grecollatina a
set grans i destacats homes que van viure entre el 620 i el 550 abans de Crist,
tal i com ho foren també les Set Meravelles de la Antiguitat set foren nomenats
per Plutarc o Plató en els seus escrits i els
grans filòsofs sempre fan referència a les ensenyances i els citen com
exemple de saviesa i una guia per la
vida dels homes tan per filòsofs com per estadistes o legisladors.
TALES DE MILET. (624 aC - 547 aC). Matemàtic
Nascut a Milet
(Jònia), filòsof i matemàtic que ocupa el primer lloc entre el savis al mateix
temps que tractava les temàtiques morals i també es dedicava al estudi de
l’astronomia que havia iniciat en els seus viatges a Egipte. Va predir eclipses
i fou entre els grecs el que va dividir l’any en dotze mesos.
MÀXIMA: En la
confiança esta el perill
BIES DE PRIENNE. (600 aC - 530 aC). Jutge
Tambe de la Jònia i es
conta que la seva ciutat Prienne fou assaltada per l’enemic i tots els habitants en una desesperada
fugida havien carregat tot el que tenia mes valor i tot el que podien. Bies
anava per el mateix camí però a diferencia dels altres no duia res, quan li preguntaven
per que no havia rescatat ni joies ni res de valor ell contestava.
-
Ho porto tot amb mi –
evidentment es referia a la seva sàvia ment
Es conte tambe que
aquest savi grec va morir al excitar-se massa al defensar un amic seu en un
judici.
MÀXIMA: La majoria
dels homes son dolents.
PITAC DE MITILENE. (650
aC - 570 aC). Filòsof
En la guerra contra
els atenencs fou nombrat comandat de les tropes de la seva ciutat
Mitilene(Lesbos). Va acabar totes les batalles amb un combat cara a cara que
proposa el general enemic Frinon el que ell en sortir victoriós. Governar la
ciutat durant els pròxims deu pròspers anys i tractar de restringir el poder de
la noblesa amb el suport de les classes populars. Va abdicar per voluntat pròpia.
MÀXIMA: Has de saber
escollir la oportunitat.
PERIANDRE DE CORINT. (
Segle VII Ac - 583 aC). Filòsof
Rei (tirà) de Corint,
la historia ens el presenta com un rei cruel i
venjatiu que utilitzava tots els mecanismes de govern per perseguir als
desocupats per que els considerava com al major enemic del Estat. Entre les
seves practiques tiranes es diu que, molts joves foren enviats a Lidia per ser
castrats entre ells el assassí de la seva dona. Tot i amb això el seu regnat es
popularitzar com el més pròsper de la historia de Corint , regularitzar el
treball dels esclaus i realitzà reformes per ajudar els ciutadans mes pobres
per afeblir i eliminar a molts
aristòcrates.
MÀXIMA: Sigues
previsor amb totes les coses.
SOLÓ D’ATENES. (
638 a.C – 599 a.C). Legislador
Va arribar a tenir
tal reputació que els atenencs li van demanar que confeccionés lleis per la
seva ciutat. Va elaborar mesures des de agrícoles, regulació matrimonial,
econòmiques i tambe sexuals.
Fet al que se li
havia encarregat Soló comença uns viatges per l’estranger per tal de
perfeccionar els seus coneixements, la llegenda diu que quan tornar a la seva
pàtria es troba que les seves lleis varen quedar obsoletes i no s’utilitzaven i
diuen que morí de tristesa. Alguns autors atribueixen a Soló l’establiment dels
bordells públics a la ciutat d’Atenes, per democratitzar el plaer sexual.
MÀXIMA: Res en excés,
tot amb mesura.
CLEOBUL DE LINDOS. (?-?) Filòsof
Nascut a Lindos (
illa de Rodes) que en fou rei i tirà. Era fill del historiador Evagores i se’l
considerava l’home mes fort de la seva època. Passar gran part de sa vida
estudiant la natura i deia que el millor govern era aquell en que els ciutadans
tenien mes por a la seva pròpia deshonra
que la llei
MÀXIMA: La moderació
es el millor.
QUILÓ D’ ESPARTA.
(600 aC – 520 aC). Filòsof
Governador de
Lacedemònia en el segle VI a. C va millorar el sistema per controlar als mes
alts funcionaris del estat se li atribueix també la militarització de la vida
civil espartana aplicant les lleis de Licurgo (mes tard conspira contar ell) i
les primeres mesures per l’educació militar castrense de la joventut. Aquest
fou el motiu que se’l tingues per un
dels set savis grecs. Entre les seves llegendes es diu que va morir d’alegria
mentre coronava un fill seu com vencedor dels jocs olímpics.
MÀXIMA: No desitgis
lo impossible.
