HEROIS: SET SAVIS DE GRECIA

SET  SAVIS DE GRÈCIA

 

La denominació de” set savis” o també coneguts i anomenats com els “set sensats”  fou transmesa per la tradició grecollatina a set grans i destacats homes que van viure entre el 620 i el 550 abans de Crist, tal i com ho foren també les Set Meravelles de la Antiguitat set foren nomenats per Plutarc o Plató en els seus escrits i els  grans filòsofs sempre fan referència a les ensenyances i els citen com exemple de saviesa i  una guia per la vida dels homes tan per filòsofs com per estadistes o legisladors.

TALES DE MILET.  (624 aC - 547 aC). Matemàtic

Nascut a Milet (Jònia), filòsof i matemàtic que ocupa el primer lloc entre el savis al mateix temps que tractava les temàtiques morals i també es dedicava al estudi de l’astronomia que havia iniciat en els seus viatges a Egipte. Va predir eclipses i fou entre els grecs el que va dividir l’any en dotze mesos.

MÀXIMA: En la confiança esta el perill

BIES DE PRIENNE.  (600 aC - 530 aC). Jutge

Tambe de la Jònia i es conta que la seva ciutat  Prienne  fou assaltada per l’enemic  i tots els habitants en una desesperada fugida havien carregat tot el que tenia mes valor i tot el que podien. Bies anava per el mateix camí però a diferencia dels altres no duia res, quan li preguntaven per que no havia rescatat ni joies ni res de valor ell contestava.

-      Ho porto tot amb mi – evidentment es referia a la seva sàvia ment

Es conte tambe que aquest savi grec va morir al excitar-se massa al defensar un amic seu en un judici.

MÀXIMA: La majoria dels homes son dolents.

PITAC DE MITILENE. (650 aC - 570 aC). Filòsof

 

En la guerra contra els atenencs fou nombrat comandat de les tropes de la seva ciutat Mitilene(Lesbos). Va acabar totes les batalles amb un combat cara a cara que proposa el general enemic Frinon el que ell en sortir victoriós. Governar la ciutat durant els pròxims deu pròspers anys i tractar de restringir el poder de la noblesa amb el suport de les classes populars. Va abdicar per  voluntat  pròpia.

MÀXIMA: Has de saber escollir la oportunitat.

PERIANDRE DE CORINT. ( Segle VII Ac - 583 aC). Filòsof

Rei (tirà) de Corint, la historia ens el presenta com un rei cruel i  venjatiu que utilitzava tots els mecanismes de govern per perseguir als desocupats per que els considerava com al major enemic del Estat. Entre les seves practiques tiranes es diu que, molts joves foren enviats a Lidia per ser castrats entre ells el assassí de la seva dona. Tot i amb això el seu regnat es popularitzar com el més pròsper de la historia de Corint , regularitzar el treball dels esclaus i realitzà reformes per ajudar els ciutadans mes pobres per afeblir  i eliminar a molts aristòcrates.

MÀXIMA: Sigues previsor amb totes les coses.

SOLÓ  D’ATENES. ( 638 a.C – 599 a.C). Legislador

Va arribar a tenir tal reputació que els atenencs li van demanar que confeccionés lleis per la seva ciutat. Va elaborar mesures des de agrícoles, regulació matrimonial, econòmiques i tambe sexuals.

Fet al que se li havia encarregat Soló comença uns viatges per l’estranger per tal de perfeccionar els seus coneixements, la llegenda diu que quan tornar a la seva pàtria es troba que les seves lleis varen quedar obsoletes i no s’utilitzaven i diuen que morí de tristesa. Alguns autors atribueixen a Soló l’establiment dels bordells públics a la ciutat d’Atenes, per democratitzar el plaer sexual.

MÀXIMA: Res en excés, tot amb mesura.

 CLEOBUL  DE LINDOS. (?-?) Filòsof

Nascut a Lindos ( illa de Rodes) que en fou rei i tirà. Era fill del historiador Evagores i se’l considerava l’home mes fort de la seva època. Passar gran part de sa vida estudiant la natura i deia que el millor govern era aquell en que els ciutadans tenien mes por a  la seva pròpia deshonra que la llei

MÀXIMA: La moderació es el millor.

QUILÓ D’ ESPARTA. (600 aC – 520 aC). Filòsof

Governador de Lacedemònia en el segle VI a. C va millorar el sistema per controlar als mes alts funcionaris del estat se li atribueix també la militarització de la vida civil espartana aplicant les lleis de Licurgo (mes tard conspira contar ell) i les primeres mesures per l’educació militar castrense de la joventut. Aquest fou el motiu que  se’l tingues per un dels set savis grecs. Entre les seves llegendes es diu que va morir d’alegria mentre coronava un fill seu com vencedor dels jocs olímpics.

MÀXIMA: No desitgis lo impossible.      

 

 

 

ELS PERFUMS

 

ELS PERFUMS

 

Cada any amb l’arribada del Nadal, podem veure com la televisió ens inunda amb les campanyes de publicitat de diferents fragàncies  i altres perfums de tota mena de marques i firmes comercials. Però el perfum no es quelcom dels últims segles sinó que, tenen una llarga historia que es remunta fins l’antiguitat.

La paraula perfum prové del llatí, “per fumun” (per el fum) nom que pot resulta curiós però que té la seva explicació. Molt abans de que els perfums foren líquids, i es ruixés sobre la pell o als cabells, s’obtenien cremant resines, fustes i flors. El fum i les essències obtingudes d’aquesta forma, es el que s’aplicaven a la pell, a la roba i per les estàncies de la casa.

En les civilitzacions mediterrànies l’ús del perfum era molt comú, però destinat a un àmbit màgic/ religiós, a cerimònies i ritus a les diferents divinitats.

Els egipcis foren els primers a incorporar els perfums a la vida quotidiana. Els primers registres que es tenen ens assabenten de que s’utilitzaven des de olis perfumats per els cabells, banys amb essències florals per perfumar tot el cos. Un altre dels usos que en feien , era durant la momificació, durant els rituals s’untaven els cossos amb essències aromàtiques. Un exemple el trobem en la famosa tomba de Tutankhamon, on si varen trobar diversos ungüentaris amb pomades aromàtiques. No es gens estrany, que els egipcis fossin els primers en usar els perfums,els hidratava i donava suavitat a la pell, en un  clima molt sec i calorós. Els egipcis varen marcar un abans i un desprès en el us dels perfums gracies una bona part al seus alquimistes. Que no solsament usaven les essències per els ritus religiosos, sinó que tambe estaven molt presents en totes les àrees de la vida social.

Els grecs tambe van ser grans amants de perfumar els seus cossos,sobretot rere els banys termals tan assidus en aquesta cultura. No hi havia cap reunió familiar, sense celebrar el “ ritus d’ungir”. Aquest es feia untant els cossos dels assistents per purificar-los. Segons els textos antics els homes eren els que mes es perfumaven. Un d’ells el gran Alexandre Magna, es diu que consumia perfums tan en forma d’olis, encens com ungüents que perfumaven tot el seu cos. Fins i tot amarava les túniques amb safrà i d’altres especies per anar sempre ben aromatitzat.

Els romans sabem que varen assimilar i adquirir moltes de les costums gregues, per tant els perfums varen ser molt empleats durant la cultura romana. Però com sempre van portar aquesta costum fins a l’extrem. Perfumaven des de fonts d’aigua, roba, fins i tot les seves mascotes. Els perfums foren usats en tots els àmbits socials, pobres, rics, i tambe esclaus. Existien moltes formes per transportar els perfums la majoria amb petits atuells de vidre.

En les civilitzacions orientals els perfums eren sinònim de luxe i sofisticació , en la majoria  nomes eres usats per la noblesa i la reialesa. Tenien tanta influencia que deien que les essències o els  ungüents costaven mes que el propi or. Segons la Bíblia la reina de Saba li va fer el major regal al rei Salomó , un carregament de perfums i encens com la mirra que solsament era usada per els reis.

Amb l’arribada del cristianisme sabem que entre altres coses es varen prohibir els perfums per el seu caràcter sexual. Els alquimistes foren perseguits i els seus tallers destruïts.  

Durant l’època Medieval durant els segles XI i XII, amb les Creuades es va legalitzar altre vegada l’ús dels perfums amb els productes portats dels regnes conquerits. Els ungüents, perfums, encens i tota mena de essències tornaven a ser empleats per tot tipus de estatus social amb una gran reobertura comercial que arribava de països orientals on mai havien estat prohibits.  

En el Imperi Xinès tambe va estar el seu ús molt estès. Solien introduir saquets perfumats per enmig dels llençols, com fem avui en dia en els armaris i vestidors, solien cremar encens en totes les cases fins i tot perfumaven les banyeres. Una dada curiosa, es que en la cultura asiàtica existia la costum de donar a aquells que havien begut massa , un paper impregnat en essència de flor de taronger per dissimular l’olor a l’alcohol.

En el segle XVI, els perfums començarien a ser creats i usats molt semblant avui en dia. Es diu que el primer monarca en tornar a empolainar-se fou la reina consort d’Hongria, Isabel Piast (1305-1380). Segons la tradició la reina tenia greus problemes de salut, seguint les recomanacions va visitar un ermitá que era aleshores molt conegut per alleugerir dolors i curar malalties amb ungüents i d’altres pomades de la seva preparació. Aquest li va preparar un aigua que en poc temps va revifar i treure els dolors de la reina. Aquesta aigua no era res mes que, una elaboració a base de romaní i aigua destil·lada en un alambíc. Aigua que tenia les propietats per el mals de la reina  a més tonificar i perfumar  la pell.

El Renaixement va ser cabdal per l’industria alquimista dels perfums que va permetre una gran difusió de essències i olis especials.

Al igual que passaria amb l’art, Itàlia es va convertir en la capital de la perfumeria, de tots el racons de món els arribaven ingredients naturals per la fabricació de tot tipus de perfums. Encara que la Provenza fou el lloc per antonomàsia per recollir les matèries primes  destinades a la producció de perfums.

Sens dubte la perfumeria va fer un gir de 180º amb el descobriment de la síntesi química  a finals del segle XVIII a la ciutat de Paris. Un gran avanç sense precedents en un producte de us poc quotidià. Que des de aquest moment els perfums serien usats en totes les cases i persones com una forma de personalitat, higiene i el benestar.                                                           

GRANS MONUMENTS: EL COLOSSEU DE ROMA

EL COLOSSEU DE ROMA

El Colosseu de Roma , el grandiós estadi on es jugava amb la mort,, els jocs que s’hi celebraven dominaven la vida social de l’antiga ciutat, una barreja de cruels caceres,combats entre gladiadors, batalles simulades, incloses les navals i també lluites desiguals entre condemnats i besties ferotges.

En la política dels emperadors hi entrava lo de proveir a la ciutadania de lo que ells en deien “pa i espectacle” segurament per pal·liar les conseqüències del mal govern.

Al principi els jocs es celebraven en amfiteatre de fusta construït l’any 29 abans de Jesucrist, fins el gran incendi de Neró en que fou totalment destruït, els seus successors Vespasiá i Titus van aixecar-lo de nou en el lloc que abans ocupava la Casa Daurada del propi Neró, que mai va veure el Colosseu construït , ja que va ser inaugurat a l’any 80 desprès de Crist molts anys desprès de la seva mort.

El recinte ovalat de sorra, de 90 metres de longitud es disposa sobre un complexa sistema de passadissos subterranis i gàbies d’animals. Les graderies de pedra de 50 metres d’alçada i amb capacitat per 50.000 espectadors , les primeres files eren seients reservats per senadors i ciutadans eminents, en el centre hi havia el palco imperial i al voltant estava reservat per els consuls i les verges vestals, els patricis anaven desprès i a continuació la plebe , es a dir la massa del poble.

La gran cerimònia de inauguració va durar 100 dies i en aquest temps hi van morir 9000 besties salvatges, i nombrosos gladiadors apart dels que morien en les batalles navals o com ells ho anomenaven “Naumàquia”. S’emplenava l’estadi d’aigua fins una profunditat de 1’5 metres , per fer aquest tipus de batalles.

Sobre la quantitat de cristians sacrificats en el Colosseu no hi ha dades històriques al respecta.

Durant el segle VI l’amfiteatre va caure en desús i en els segles XIII i XIV els terratrèmols van causar  gravíssims danys en l’estructura.

La pedra va servir per altres construccions i van desaparèixer moltes de les estàtues que estaven dins les cavitats dels murs.

En el segle XIX es va procedir a la seva restauració però  el que avui en dia en resta es una imponent ruïna de pedra on encara si pot notar el eco ofegat de les veus assedegades de sang.   

ORIGENS: LA REPUBLICA CATALANA

LA REPÚBLICA CATALANA

Estat català creat a Barcelona el 16 de gener de 1641, per la junta de Braços del principat, a proposta del insigne Pau Claris,com a definitiva separació de l'obediència a Felip IV de Castella que havia envaït el principat ( guerra dels Segadors ). Pau Claris amb tot evita una proclamació oficial de la República, potser per no excloure una pau negociada. La creació d’una república havia estat aconsellada per el Cardenal Richelieu com a solució al conflicte, pero el seu representant B.Du Plessis-Besançon feu que l’ajut francès fos deliberadament ineficaç.
Els homes que en aquell temps dirigien la política catalana amb Pau Claris al capdavant, president de la Generalitat de Catalunya cregueren que havia arribat l’hora de les solucions radicals , feia mesos que havien entrat amb negociacions amb França per pactar una aliança. L’aliança ja era un fet pero l’auxili militar del dels francesos resultava insuficient davant el gran desplegament de tropes de l'exèrcit castellà manat pel marques de Los Vélez format per uns 30.000 homes.
Havent faltat Felip IV al seu jurament de respectar les llibertats catalanes, la Junta de Braços generals es considera deslligada de tots els deures de fidelitat i respecte al rei d’Espanya. Els consellers de la Generalitat en la sessió de la Junta de Braços celebrada el 16 de gener de l’any 1641 proposaren que Catalunya  es constituís en República sota la protecció de França. La proposició fou acceptada a reserva de consultar amb el Consell de Cent de Barcelona , que dona un parer favorable, i des de el dia 17 de gener hi hagué legalment la República Catalana.
Pero el nou règim no va arribar a consolidar-se, el dia 23 de gener una nova reunió de la Junta Braços, els consellers van declarar que s’havien topat amb greus inconvenients per l'organització de la República. Uns d’aquests inconvenients eren l’escassetat de recursos i de forces militars per combatre el poderós exèrcit castellà que vencent totes les resistències que li eren oposades i que s’acostava molt de pressa a la ciutat de Barcelona. Davant la situació creada els consellers proposaren que fos proclamat comte de Barcelona el rei de França Lluís XIII, amb aquest fet la República Catalana va acabar en aquest dia per bé que van passar uns mesos abans de venir l'acceptació del monarca francès.
La República Catalana de l’any 1641 fou la dels set dies. pero en la història dels pobles hi ha fets , que per breus que siguin deixen una brillantor que mai més no s’apaga. 
Aquest és el primer intent històric de instaurar una república a Catalunya com podeu observar hi ha molta similitud amb l'últim intent que es el que ens ha tocat viure en els nostres dies.

ORIGENS: BEGUDES QUOTIDIANES II

BEGUDES QUOTIDIANES

EL VI

La elaboració i fabricació del vi es remunta a les antigues civilitzacions del Orient Mitjà: Babilonia,Asiria,Fenicia,Palestina, Síria i Egipte. EL primer esment que es fa del vi es en el llibre del Génesis on ens diu que Noe va plantar una vinya, va veure el vi i es va emborratxar.

En una molt antiga llegenda persa es relata com es va descobrir el vi: El príncep Jemshed va ordenar que fossin etiquetats amb la paraula “ verí ” uns pellicons de pell de cabra degut a que hi havien posat el fruit del raïm i havent begut el vi després d’haver fermentat els hi va agafar un fort mal de ventre. La seva esposa favorita,el veure que el príncep havia perdut l'interès per ella ,va decidir acabar amb  la seva vida i ho va intentar bevent-se el verí que ella creia que estava en els pellicons. Pero el vi havia madurat per el que es va sentir molt alegre i d’aquesta manera es guanyar altre vegada el favor del seu marit.

El vi , es va introduir al nord d’Europa cap el 600 abans de JC, pero resultava inert per elaborar-se en atuells oberts.

En un principi les ampolles es tapaven amb llana xopada amb oli i cera. Fins que es comença a utilitzar el suro per iniciativa de un monjo benedictí de nom “ Dom Perignon”. Aquesta innovació va permetre la fermentació del vi axampanyat i amb bombolles que encara avui en dia fa les delícies de molta gent.

LA CERVESA

Fins on s’ha remunten les cròniques antigues, la cervesa s’ha elaborat sempre a base de diferents grans i plantes. Per regla general s'obté de la fermentació de la malta de civada o d’altres cereals , aromatitzada amb lupul i altres plantes amargues En el any 3400 abans de JC existia ja un impost sobre el vi de civada que s'exigeix en la ciutat de Menfis en l'antic Egipte. Els romans van copiar dels grecs l’art de la seva elaboració, y les legions de Cesar, la van convertir en la seva beguda principal , i la donaren a conèixer a totes les terres conquerides.

Avui en dia és coneguda arreu del mon , i potser una de les begudes que mes es consumeixen a tots els continents.     

ORIGENS : EL CALENDARI

EL CALENDARI

Els calendaris mes reculats en la historia estaven basats en els  cicles de la lluna aproximadament de 29 dies i mig per circumval·lar la terra. Els calendaris antics jueus i mahometans es basaven totalment en la lluna amb mesos alternatius de 29 i 30 dies , que conformaven un any de 354 dies.

Aquest sistema aviat  s’avança  al pas de les estacions , els astrònoms jueus es serviren d’un altre esdeveniment per posar-se al ritme que marcaven les estacions: l’eclipsi de lluna. Observaren que tenien lloc cada dinou anys i van arribar a la conclusió de que 7 de cada 19 anys haurien de tenir 13 mesos en lloc de 12.

Però recordar quins any havien de tenir tants o quants mesos era una feina feixuga i era un gran inconvenient per el que es varen fer varis intents per idear un calendari que s’aproximés a la duració real del temps que necessita la terra per donar una volta al sol – 365 dies , 5 hores 48 minuts i 46 segons sense que es perdés un any del cicle de la lluna , o sigui 12 mesos.

Els romans utilitzaven un calendari creat per Numa Pompili , segon rei de la ciutat cap a l’any 700 AC. Es basava en un any de 355 dies dividits en 12 mesos. No es va fer cap modificació fins l’any 45 AC., fins que Juli Cèsar hi va afegir 10 dies per completar els 365.

També fou Juli Cèsar , el que introduir l’any de traspàs o bixest cada quatre anys ( amb 30 dies al febrer per compensar l’excedent d’hores sobre els 365 dies que tarda la terra en completar el seu cicle anual.

El calendari de Cèsar era molt mes exacte que els antecessors i va perdurar molt de temps , però encara excedia en 0’0078 dies que al cap de 1500 anys significaven 10 dies complerts.

Fou el papa Gregori XIII que establi el calendari actualment vigent a occident. A l’any 1582 va resoldre el problema dels deu dies sobrants amb el senzill mètode d’abolir-los , de manera que decreta que nomes per aquell any el 4 d’octubre anava seguit per el 15. Aquesta decisió provoca aldarulls entre la població perquè creien que el govern els havia robat els 10 dies. Anglaterra adopta aquesta mesura 170 anys després que amb el transcurs del temps s’acumula un dia mes  i n’hagueren d' abolir 11 dies .     

HOPE UN DIAMANT MORTAL

THE HOPE UN DIAMANT MORTAL

El valuós diamant que es guarda en el museu Smithsonian de Washington. Una pedra preciosa que sembla inofensiva , però aquesta joia freda i brillant te uns antecedents de sang i passió , es creu que la seva bellesa es culpable de mes de 20 morts.

Segons la llegenda , la primera víctima fou un sacerdot hindú que va caure en el seu embruix fa mes de cinc cents anys poc després de extraure la gema del riu Kistna , al sud-oest de la Índia. Es va atrevir  robar-la del front d’un ídol en un temple. Fou descobert i torturat fins a la mort.

El diamant apareix en Europa el 1642 a mans de un contrabandista francès de nom Jean Baptiste Tafernier.  Amb la seva venta Tafernier va aconseguir els diners suficients per comprar-se un títol nobiliari i una propietat. Però el seu fill , un jugador empedreït que va contraure tantes deutes en el joc , que es va veure obligat a vendre tot el que tenia. Arruïnat se’n torna a la Índia per refer la seva fortuna , però  va morir en el intent al ser atacat per una gossada de gossos salvatges.

La joia reapareix com a propietat del Rei Lluis XIV de França , que va fer tallar-la de nou , que es convertir en una peça de 67’5 quirats , en lloc dels 112’5 que tenia. Nicolas Fouquet funcionari del govern la va agafar per nomes assistir a un ball oficial i fou acusat de desfalc i va passar la resta de la seva vida a presó. El mateix Rei Sol es posar malalt i morir abandonat mentre el seu regne s’ensorrava per diferents revessos militars. També van morir tres membres mes de la família real que havien usat el diamant i trobaren la carícia mortal, la princesa Lamballe que li costava diuen de treure-se’l , fou linxada per una multitud. Lluis XVI i la seva esposa Maria Antonieta que l’havien heretat van morir guillotinats.

Durant la revolució francesa  al 1792 el diamant torna a desaparèixer per 40 anys en que durant aquest temps van sorgir infinitat de llegendes. Es diu que un joier francès Jacques Celot vivia tan obsessionat per la bellesa del diamant que es tornar boig fins a suïcidar-se. El príncep rus Ivan Kanitovski el va regala al seu amant francès per  seguidament matar-lo de un tret , mes tard ell també fou assassinat. També s’assegura que Catalina la Gran de Rússia el portava la joia posada abans de morir de apoplexia.

El diamant torna aparèixer quan un joier holandes el torna a tallar fins al seu pes actual 44’5 quirats però el seu fill el robà i ell es va treure la vida. La sagnant joia va recorre tot Europa passant de unes mans a altres fins arribar a Henry Thomas Hope un banquer irlandès immensament ric  que el comprar per 30.000 lliures i li donar el nom actual, el seu net moriria arruïnat.

El 1908 el sultà Abdul Hamid comprà el diamant per 400.000 dòlars , el regala a la seva esposa Subaya , i a continuació la mata d’una punyalada , un any després ell perdia el tron.

La fatídica joia arribava a Estat Units  Ned McLean , un magnat dels negocis la comprar l’any 1911 per 154.000 dòlars. En els 40 anys següents el seu fill Vincent fou atropellat per un cotxe, McLean arruïnat completament va acabar els seus dies en un hospital psiquiàtric  , la seva filla moria per una ingesta de barbitúrics i la seva esposa Evelyn es tornar morfinòmana.

Nomes el joier Harry Winston que comprar la pedra preciosa al hereus de la família McLean s’escapolí de la mort , va regalar la joia al Smithsonian.        

       

HEROINES: LA TRAVIATA

LA TRAVIATA

Les operes tot sovint es basen en llegendes èpiques i clàssiques, però La Traviata de Giuseppe Verdi , va néixer inspirada en una dona de no molt bona reputació de la ciutat de Paris.

La noia de nom Rosa Alfonsina Plessis , nascuda l’any 1824 a Nonant un petit llogarret normand a la vora de Bayeux. A l’edat de 13 anys s’escapa de casa seva i se’n va viure a Paris , sense un cèntim i es veu obligada a exercir la prostitució per sobreviure.

Al complir els 18 anys , Rosa ja havia ascendit en l’escala social , es canvià el seu nom per Maria Duplessis per tal d’amagar els seus antecedents familiars. Cortesana distingida vivia en un apartament situat justament en el aristocràtic bulevard de la Madeleine , freqüentant casa seva personalitats il·lustres i adinerats com el comte de Stackelberg  antic ambaixador de Rússia a la ciutat de Viena.

La primera vegada que la veu Alexandre Dumas , fill del autor de “Els tres Mosqueters”, Maria baixava d’un cotxe en la plaça de la Bolsa. En quedà tan encisat i captivat per la seva bellesa que quan la va tornar a trobar en la llotja del Teatre de Varietats va concertá una entrevista per ser presentat.

La presentació va ser el principi de un estrany amor , que perdura fins i tot després del matrimoni de Maria amb un altre home i que durà fins a la seva mort.

Malalta de tuberculosi crònica li confessà al seu amant  Alexandre ,  

"Tindràs una companya , miserable, nerviosa , malalta , trista i alegra però una alegria mes trista que la angoixa , una dona que escup sang i gasta 100.000 francs a l’any i tots els amants joves que he tingut , m’han abandonat sempre molt aviat"

Però l’escriptor profundament enamorat mai va fer cas de les advertències de la seva estimada.

Amb la malaltia de Maria , el propi Dumas s’arruïnà per pagar els metges. Inclòs va seguí sent-li fidel quan ella es casar amb un antic enamorat , el vescomte de Perregaux.

Maria Duplessis , morí al 3 de febrer de l’any 1846 a l’edat de 23 anys en el seu enterrament el fèretre cobert amb camèlies , les seves flors preferides fou inhumat en el cementiri de Montmartre.

Alexandre Dumas va començar escriure La Dama de les Camèlies , poc després de la mort de l’amor de la seva vida. Mes tard escrigué la versió teatral que l’any 1853 , va inspirà a Verdi la seva immortal opera.

Curiosament Alexandre Dumas era fill natural de Marie Labay una dona d’origen tan humil com la pròpia  Rosa Alfonsina