HEROINES:JOSEPHINE BAKER

JOSEPHINE BAKER

Ballarina i cantant de raça negra, nascuda a Saint Louis, Mississipí 1906  i morí a Paris l’any 1975. Estudia dansa a Philadelphia; l’any 1925 debuta a Paris incorporada a la Revue Negro. Assolint un gran èxit que ràpidament es convertí en tot una icona eròtica no solament  de  la ciutat francesa on figurà com a vedette del gran Folies-Bergere i del Casino de Paris, sino a tot el mon, sortint a les revistes més fastuoses i prestigioses de la ciutat. De 1927 al 1954 interpretá diversos films dels quals el més famós fou Zou-Zou (1934) de Marc Alegret.
L’anomenada ¨ Venus de Bronze¨ o ¨ Deessa Criolla¨ encandila als seus seguidors amb balls frenetics en les salas de festes on només es cobria el cos amb uns pocs plàtans.
Quan va estallar la segona guerra mundial, no va dubtar ni un moment i col·labora intensament amb la resistència on demostra una gran valentia i molta inteligencia per recabar informació i també per sortejar els perills que tot això envoltava.
Quan els nazis van ocupar Paris, Josephine amagar a casa seva membres de la resistència i transmet missatges entre grups clandestins.
En una ocasió viatjar a Lisboa per actuar en un espectacle, pero en realitat el viatge era una tapadera per passar informació als combatents de França Lliure. També quan s’esqueia actuava davant les tropes aliades per aixecar la moral dels soldats, diuen que va ser nomenada subtinent de les Forces Aèries franceses.
Un cop acabada la segona guerra mundial el propi De Gaulle va escriure el prefaci del llibre de Jacques Abtey sobre les gestes de la cantant "La guerra secreta de Josephine Baker". A més a més la ballarina va rebre amb tots honors la Medalla de la Resistència i la Legió d’honor per els seus serveis a França.

HEROINES: LA TRAVIATA

LA TRAVIATA

Les operes tot sovint es basen en llegendes èpiques i clàssiques, però La Traviata de Giuseppe Verdi , va néixer inspirada en una dona de no molt bona reputació de la ciutat de Paris.

La noia de nom Rosa Alfonsina Plessis , nascuda l’any 1824 a Nonant un petit llogarret normand a la vora de Bayeux. A l’edat de 13 anys s’escapa de casa seva i se’n va viure a Paris , sense un cèntim i es veu obligada a exercir la prostitució per sobreviure.

Al complir els 18 anys , Rosa ja havia ascendit en l’escala social , es canvià el seu nom per Maria Duplessis per tal d’amagar els seus antecedents familiars. Cortesana distingida vivia en un apartament situat justament en el aristocràtic bulevard de la Madeleine , freqüentant casa seva personalitats il·lustres i adinerats com el comte de Stackelberg  antic ambaixador de Rússia a la ciutat de Viena.

La primera vegada que la veu Alexandre Dumas , fill del autor de “Els tres Mosqueters”, Maria baixava d’un cotxe en la plaça de la Bolsa. En quedà tan encisat i captivat per la seva bellesa que quan la va tornar a trobar en la llotja del Teatre de Varietats va concertá una entrevista per ser presentat.

La presentació va ser el principi de un estrany amor , que perdura fins i tot després del matrimoni de Maria amb un altre home i que durà fins a la seva mort.

Malalta de tuberculosi crònica li confessà al seu amant  Alexandre ,  

"Tindràs una companya , miserable, nerviosa , malalta , trista i alegra però una alegria mes trista que la angoixa , una dona que escup sang i gasta 100.000 francs a l’any i tots els amants joves que he tingut , m’han abandonat sempre molt aviat"

Però l’escriptor profundament enamorat mai va fer cas de les advertències de la seva estimada.

Amb la malaltia de Maria , el propi Dumas s’arruïnà per pagar els metges. Inclòs va seguí sent-li fidel quan ella es casar amb un antic enamorat , el vescomte de Perregaux.

Maria Duplessis , morí al 3 de febrer de l’any 1846 a l’edat de 23 anys en el seu enterrament el fèretre cobert amb camèlies , les seves flors preferides fou inhumat en el cementiri de Montmartre.

Alexandre Dumas va començar escriure La Dama de les Camèlies , poc després de la mort de l’amor de la seva vida. Mes tard escrigué la versió teatral que l’any 1853 , va inspirà a Verdi la seva immortal opera.

Curiosament Alexandre Dumas era fill natural de Marie Labay una dona d’origen tan humil com la pròpia  Rosa Alfonsina