HEROIS: LOPE DE AGUIRRE

LOPE DE AGUIRRE

Militar,explorador i conqueridor basc nascut a Oñati l’any 1510 i mori a Barquimiseto(Veneçuela) al 26 oct.1561a l’edat de 43 anys. Conegut com Aguirre el boig i ell mateix s’anomenava El Pelegrí o com Princep de la llibertat. S’enfronta a la monarquia espanyola durant el regnat de Felip II.

Als 21 anys es trobava a Sevilla amb la intenció de partir cap el nou mon  amb l’ambició de trobar el fantàstic , mític i llegendari El Dorado. Al 1536 arribà a l’actual Perú i de seguida va ser conegut i famós per la seva crueltat , violència i joc brut.

Amb l’arribada de Blasco Núñez Vela portador de les noves lleis reials que volien acabar amb els abusos dels conqueridors a les tribus indígenes amb les “encomiendas” que s’atorgava al “comendador” rebre tots el pobles conquerits a canvi d’encarregar-se de cobrar els impostos que els indis havien de pagar a la monarquia. Als conqueridors no els agradava aquesta regulació i hagué un alçament contra el rei espanyol per part de Gonzalo Pizarro i Francisco Carvajal. Aguirre no es va sumar a la rebel·lió i va fugir amb el títol de sergent major. Quan va tornar a Potosí el jutge Francisco de Esquivel al va arrestar acusant-lo d’haver violat les lleis de protecció dels indis per el qual va ser assotat públicament cosa que ferí el seu orgull i mesos mes tard assassinar Esquivel.

L’expedició en busca del mític El Dorado a càrrec el virrei Andrés Hurtado de Mendoza  va ser una solució per allunyar la gent problemàtica i desenganyada. Al front hi anava Pedro de Ursúa i van partir al 26 d’octubre del 1560 navegant per el riu Marañon amb unes 1000 persones contant-hi els esclaus i entre ells hi anava Lope de Aguirre amb la seva filla mestissa Elvira.

Arribaren al oceà Atlàntic per el riu Orinoco fent estralls en les poblacions indígenes que trobaven al seu pas. El 23 de març del 1561 Aguirre instà al seu exercit a firmar una declaració de guerra a l’imperi espanyol que el proclamava a ell Princep del Perú, Terra Ferma i Xile enviant una carta al rei Felip II signant com “El Traïdor”

 Durant el mateix any conquesta l’Illa Margarita amb sang i foc, crueltat i violència enviant una nova carta al monarca espanyol aquest cop signant com El Pelegrí.

Veient-se envoltat per l’enemic mata a punyalades a la seva filla Elvira i ell morí del tret d’un arma de foc. El seu cos fou esquarterat, donat per menjar als gossos i el seu cap engabiat. Post- mortem va ser jutjat i declarat culpable.

Sobre ell i les seves actuacions han estat motiu de grans relats literaris com “ L’aventura equinoccial de Lope de Aguirre” de Ramon J. Sender o El camino de el Dorado del premi nobel Arturo Uslar Pietri.

Tambe en el cinema a conquerit èxits importants com Aguirre, der Zorn Gottes (Aguirre, la còlera de Déu) de Werner Herzog i protagonitzada per Klaus Kinski. Tambe El Dorado  dirigida per Antonio Saura i protagonitzada per Omero Antonutti.

   

  

 

HEROINES:JOSEPHINE BAKER

JOSEPHINE BAKER

Ballarina i cantant de raça negra, nascuda a Saint Louis, Mississipí 1906  i morí a Paris l’any 1975. Estudia dansa a Philadelphia; l’any 1925 debuta a Paris incorporada a la Revue Negro. Assolint un gran èxit que ràpidament es convertí en tot una icona eròtica no solament  de  la ciutat francesa on figurà com a vedette del gran Folies-Bergere i del Casino de Paris, sino a tot el mon, sortint a les revistes més fastuoses i prestigioses de la ciutat. De 1927 al 1954 interpretá diversos films dels quals el més famós fou Zou-Zou (1934) de Marc Alegret.
L’anomenada ¨ Venus de Bronze¨ o ¨ Deessa Criolla¨ encandila als seus seguidors amb balls frenetics en les salas de festes on només es cobria el cos amb uns pocs plàtans.
Quan va estallar la segona guerra mundial, no va dubtar ni un moment i col·labora intensament amb la resistència on demostra una gran valentia i molta inteligencia per recabar informació i també per sortejar els perills que tot això envoltava.
Quan els nazis van ocupar Paris, Josephine amagar a casa seva membres de la resistència i transmet missatges entre grups clandestins.
En una ocasió viatjar a Lisboa per actuar en un espectacle, pero en realitat el viatge era una tapadera per passar informació als combatents de França Lliure. També quan s’esqueia actuava davant les tropes aliades per aixecar la moral dels soldats, diuen que va ser nomenada subtinent de les Forces Aèries franceses.
Un cop acabada la segona guerra mundial el propi De Gaulle va escriure el prefaci del llibre de Jacques Abtey sobre les gestes de la cantant "La guerra secreta de Josephine Baker". A més a més la ballarina va rebre amb tots honors la Medalla de la Resistència i la Legió d’honor per els seus serveis a França.