SERRALLONGA

 

SERRALLONGA

Joan Sala i Ferrer, alias “Serrallonga” nascut a Viladrau el 21 d’abril de 1594 i morí executat a Barcelona el 8 de gener de 1634. El Dietari del Consell Barceloní  recull la noticia de la manera següent:

Dilluns a VIII de gener de 1634 fonch Joan Sala, àlies Serrallonga, natural de la parròchia de Viladrau ,bisbat de Vich, bandoler molt facinerós, cap de quadrilla que havia molts anys que regnave. Fonch la sentència cent assots, axorellat (tallades les orelles), aportat amb un carretó, atenallat, i fets quatre quartos i lo cap posat en una de les torres del portal de Sant Antoni de la present ciutat. “Anima eius requiescat in pace. Amen”

Convertit en un mite tenim un munt de llegendes i cançons  que parlant de la vida i fets d’aquest famós bandoler. Una de les cançons tracta d’un robatori en un hostal (alguns diuen cap a la banda d’Olot) com queda immortalitzat en el cançoner d’en Josep Gibert  “Cançons de Bandolers i Lladres de Camí Ral”

-       Trobant.me sense diners,

Jo i la camarada mia,

Anàrem a un hostal;

De diners prou n’hi havia......

Se n’emportaren prop de quatre-centes lliures, temps després el bandoler hi torna en aparença de client. Entre ell i la hostalera hi ha un diàleg divertit:

-       Teniu gent de mala vida?

-       Bé, n’hi ha haguda per mi: m’han robat tot quan tenia

-       Me’n dirà senyora hostessa, el lladre quin nom tenia?

-       El traïdor d’en Serrallonga, llamp que li llevés la vida!

(Jo penso de baix en baix: “El que em desitges et vinga”.)

-       M’estressa comptem, comptem que jo anar-me’n voldria.

-       Això val nou rals cabals, que és una rodona lliure.

-       Els nou rals, ja els heu vist prou, mestressa, posa’ls podríeu

en el llibre dels perduts,  junt amb les quatre-centes lliures.....

i la cançó acaba amb una fanfarronada de valent:

-       A la taula hi ha dos mossos,

que em miren com jo me’ls mire

que ell porten “flabiols”,

per cert, jo també en tenia,

que si ells haguessin “sonat”

jo també “sonat” hauria.

El “flabiol” era el pedrenyal, arma de foc emprada els segles XVI i XII que es disparava amb pedrenyera (pedra foguera) igual que un trabuc, tenia l’avantatja de ser mes curta i mes manejable malgrat que la seva potencia era menor que les altres armes de foc de l’època.

  

DEACON BRODIE

 

DEACON BRODIE

A mitjans del segle XVIII en la ciutat d’Edimburg William Brodie era un personatge molt respectat, fill d’un ric ebenista, fou rector d’una comunitat maçònica i exercia com a regidor de l'ajuntament.

A mes a mes va servir de model per un dels protagonistes més terrorífics de la literatura anglesa: el del esquizofrènic científic doctor Jeckill, imaginat per l’escriptor Robert Louis Stevenson.

Brodie al igual que el aparentment gentil doctor, rere la careta de recta virtut, amagava una vida secreta. Durant el dia era un pròsper home de negocis i per la nit era jugador i lladre. Ningú coneixia el seu ben guardat secret, ni tan sols les seves dues amants amb les que va tenir cinc fills, sense saber res la una de l’altre.

William Brodie va començar la seva carrera delictiva quan tenia 27 anys, va ser l’agost de 1768 que va obtenir un duplicat de les claus d’un banc i va robar 800 lliures esterlines. Durant els divuit anys següents va cometre infinitat de robatoris ningú mai va sospitar d’ell.

El principi del fi de les seves maleses arribar al 1786, quan amb la complicitat  de tres lladres de pa sucat amb oli, va tramar el seu cop mes agosarat, l’assalt a les oficines centrals de recaptació d’Escòcia.

La banda fou descoberta en plena feina per un treballador, Brodie va poder escapolir-se però un dels lladres John Brown el va delatà per evitar el desterrament per aquest i altres delictes que havia comès. Brodie va fugir a Amsterdam amb l’esperança d’escapar cap Amèrica

Al dia abans de la seva fugida cap el nou continent la policia va aconseguir detenir-lo. Brodie fou tornat a Escòcia i jutjat a Edimburg en la mateixa sala d’audiència on ell mesos abans havia intervingut  com a jurat.

Les probes per acusar-lo foren indiscutibles i esclafadores, la policia va trobar probes de la seva doble identitat, claus falses, pistoles i el elegant vestit de jaqueta i pantaló de color negre que usava per els seus robatoris.

Fou condemnat a mort, però l’home que havia estat rient-se de la llei i la justícia encara no estava vençut. La nit abans de la seva execució, va folrar amb filferro la roba que portava del coll fins els peus per esmorteir l’estrebada de la forca, a mes es col·locar en el coll un tub de plata per aguantar la pressió del llaç corredís de la corda. Cap d’aquests trucs va funcionar, i el dia 1 d’octubre del 1788 moria penjat en el patíbul d’Edimburg.

Un segle després Robert Louis Stevenson i William Henley van escriure una obra basada en la vida i fets de William Brodie. Deacon Brodie or the double life ( El Diaca Brodie o la doble vida) es va representá a Londres en 1884 i en aquesta obra de teatre el lladre confessa que se sent lliure actuant de nit com un vulgar lladre.

Dos anys mes tard Stevenson modificà el tema titulant-lo The strange case of Dr. Jeckill and Mr. Hide ( L’estrany cas del doctor Jeckill I mister Hide). Molt apassionant relat de com l’autor ens explica perquè el mal fa presa en un respectable home de negocis.

El doctor Jeckill gracies als seus experiments amb drogues descobreix que “ l’home no es un sinó dos” i descriu “ com vaig aprendre a reconèixer l’intima dualitat del home” i ens narra com de fascinat esta del seu experiment “si un home es pogués  allotjar-se en dos identitats separades, la vida es veuria lliure de tot el que resulta angoixós, l’injust podria seguir el camí lliure dels seus anhels i del remordiment del seu altre jo mes intransigent. I el just podria anar fent mes tranquil i segur cap a la perfecció practicant les bones obres que volgués sense estar exposat al descontent i a la penitencia del seu altre jo maligna”.