DEACON BRODIE
A mitjans del segle XVIII en la ciutat d’Edimburg William Brodie era un personatge molt respectat, fill d’un ric ebenista, fou rector d’una comunitat maçònica i exercia com a regidor de l'ajuntament.
A mes a mes va servir de model per un dels protagonistes més terrorífics de la literatura anglesa: el del esquizofrènic científic doctor Jeckill, imaginat per l’escriptor Robert Louis Stevenson.
Brodie al igual que el aparentment gentil doctor, rere la careta de recta virtut, amagava una vida secreta. Durant el dia era un pròsper home de negocis i per la nit era jugador i lladre. Ningú coneixia el seu ben guardat secret, ni tan sols les seves dues amants amb les que va tenir cinc fills, sense saber res la una de l’altre.
William Brodie va començar la seva carrera delictiva quan tenia 27 anys, va ser l’agost de 1768 que va obtenir un duplicat de les claus d’un banc i va robar 800 lliures esterlines. Durant els divuit anys següents va cometre infinitat de robatoris ningú mai va sospitar d’ell.
El principi del fi de les seves maleses arribar al 1786, quan amb la complicitat de tres lladres de pa sucat amb oli, va tramar el seu cop mes agosarat, l’assalt a les oficines centrals de recaptació d’Escòcia.
La banda fou descoberta en plena feina per un treballador, Brodie va poder escapolir-se però un dels lladres John Brown el va delatà per evitar el desterrament per aquest i altres delictes que havia comès. Brodie va fugir a Amsterdam amb l’esperança d’escapar cap Amèrica
Al dia abans de la seva fugida cap el nou continent la policia va aconseguir detenir-lo. Brodie fou tornat a Escòcia i jutjat a Edimburg en la mateixa sala d’audiència on ell mesos abans havia intervingut com a jurat.
Les probes per acusar-lo foren indiscutibles i esclafadores, la policia va trobar probes de la seva doble identitat, claus falses, pistoles i el elegant vestit de jaqueta i pantaló de color negre que usava per els seus robatoris.
Fou condemnat a mort, però l’home que havia estat rient-se de la llei i la justícia encara no estava vençut. La nit abans de la seva execució, va folrar amb filferro la roba que portava del coll fins els peus per esmorteir l’estrebada de la forca, a mes es col·locar en el coll un tub de plata per aguantar la pressió del llaç corredís de la corda. Cap d’aquests trucs va funcionar, i el dia 1 d’octubre del 1788 moria penjat en el patíbul d’Edimburg.
Un segle després Robert Louis Stevenson i William Henley van escriure una obra basada en la vida i fets de William Brodie. Deacon Brodie or the double life ( El Diaca Brodie o la doble vida) es va representá a Londres en 1884 i en aquesta obra de teatre el lladre confessa que se sent lliure actuant de nit com un vulgar lladre.
Dos anys mes tard Stevenson modificà el tema titulant-lo The strange case of Dr. Jeckill and Mr. Hide ( L’estrany cas del doctor Jeckill I mister Hide). Molt apassionant relat de com l’autor ens explica perquè el mal fa presa en un respectable home de negocis.
El doctor Jeckill gracies als seus experiments amb drogues descobreix que “ l’home no es un sinó dos” i descriu “ com vaig aprendre a reconèixer l’intima dualitat del home” i ens narra com de fascinat esta del seu experiment “si un home es pogués allotjar-se en dos identitats separades, la vida es veuria lliure de tot el que resulta angoixós, l’injust podria seguir el camí lliure dels seus anhels i del remordiment del seu altre jo mes intransigent. I el just podria anar fent mes tranquil i segur cap a la perfecció practicant les bones obres que volgués sense estar exposat al descontent i a la penitencia del seu altre jo maligna”.
