EL NÚMERO “PI”
Les referències mes antigues
d’aquest número, que relaciona el diàmetre d’una circumferència amb la longitud
del seu perímetre, es remunten quasi 2000 mil anys abans de Crist.
En una tableta de l’antiga
Babilonia entre 1900 i 1600 abans de crist se li dona un valor de 3,125.
El un document matemàtic
de gran importància històrica “el papir de “Ahmes” que es conserva en el Museu Britànic
de Londres s’estableix en 3,16, aquest papir te una antiguitat de 1850 anys
abans de Crist.
En el 250 abans de
Crist fou el matemàtic grec Arquímedes que va demostrar que Pi tenia un valor mínim
de 3 10/ 71 i un màxim de 3 1/7 i aquest valor fou el principal exponent durant
els següents 1000 anys.
Segles mes tard el 480 després
de Crist el matemàtic xinés Zu Chongzi fou el primer en descobrir els 7 primers
decimals d’aquest ja famós numero i es queda establert en 3,1415926.
Un Mil·lenni mes tard
el 1400 el matemàtic indi Madhava Sangamagrama va superar al matemàtic xinés al
desxifrar-lo en 10 decimals.
Durant els anys i
segles ja en l’època moderna, el matemàtic i astrònom angles John Machin en el 1706 va arribar a assolir 100 decimals.
El 1949 els
estatunidencs Levi B Smith i John Wrench n’assoliren 1120 decimals emprant ja
una calculadora.
Amb la tecnologia
moderna i els ordinadors han revolucionat les investigacions de Pi, i l’actual
record l’ostenta la japonesa Haruca Iwao establint el seu record l’any 2019 al
superar els 30 bilions de decimals i el 21 de mars del 2022 establir el nou
record de 100 billones de decimals després de 158 dies de càlculs.
