ELS PRIMERS AMERICANS
L’any 1954 en José Cortés
treballava obrint una rasa en el terreny
que tenia a uns 30 km de la ciutat de Mèxic, l’aixada va topar amb quelcom dur,
era un crani. Els arqueòlegs mexicans de seguida varen excavar el lloc i
descobriren les despulles de un dia de caça que hauria tingut lloc 11000 anys
abans. Uns valents i encoratjats caçadors van abatre un mamut a la llera de un pantà
on el van matar i esquarterar. En José Cortés havia trobat l’esquelet d’un
mamut i algunes armes primitives.
A uns pocs centenars
de metres van descobrir mes ossos d’animals però el mes important fou un
esquelet d’un caçador ( avui en dia conegut com l’Home de Tepexpan) mesurava 1’67m.
i va morir a l’edat de 60 anys, 9000 anys aC.
Amb aquest i altres
descobriments impulsaren les investigacions sobre els primers pobladors del
continent americà. Actualment es creu que els primers homes procedents d’Àsia arribaren a Alaska per el estret de
Bering,que aleshores era un istme fa uns 32000 anys. Aquesta l’avala una troballa l’any 1966 d’uns ossos
animals que mostren manipulació humana vora el riu Old Crow al nord del Yukon,
la proba mes important i fefaent es un
estri fabricat amb os de una cama de
caribú, anomenat descarnador per els arqueòlegs que s’usava per escorxar els animals i obtenir la pell per fer-se’n
vestits i abrics, l’eina en un extrem era pla a forma d’espàtula i la vora era
dentada amb aspecte de serra i que Segons el mètode del carboni radioactiu dona
una antiguitat de 27000 anys.
Sembla ser que els
primers pobladors d’Amèrica vinguts del continent asiàtic eren ja uns excel·lents
agricultors fa aproximadament 8000 anys,
les tècniques agrícoles i ramaderes es
creu que eren ja autòctones perquè, uns 2000 anys abans les aigües de l’Oceà Àrtic
havien inundat l’estret de Bering i separat el nou món de l’antic.
Cap el 5000 aC. el Mon
Antic sabia domesticar els cavalls,i pasturar els ramats d’ovelles, porcs,
cabres i el bestiar boví. Cap d’aquests animals existia en el continent americà
però a Mesoamerica hi havia ànecs, galls
d’indi, gossos i tambe abelles que amb
el temps foren domesticats. Els agricultors començaren a servir-se de les llama
com bestia de carrega i l’alpaca per la seva llana. I mentrestant en el nostre
mon antic es cultivava blat, civada, sègol, llenties i cigrons. En el Nou Món s’obtenia
de la terra el blat de moro, fesols, patates, cacau, carbasses i tomates.
Mistery Hill es
considerat el Stonehenge dels Estats
Units, situat a North Salem ( New
Hampshire ) i compren un conjunt d’edificacions de pedra, pous i càmeres subterrànies
tot plegat ocupant unes 5 hectàrees. En el centre hi ha una pedra plana que s’estima
que pesa unes cinc tones i l’anomenen Taula dels Sacrificis, doncs es creu que
era el lloc on immolaven les víctimes. Les columnes de pedra que envolten tot
aquest conjunt semblant estar relacionades amb les estacions de l’any.
Juntament a uns
utensilis fabricats per l’home s’hi hi troba carbó vegetal amb una antiguitat
comprovada científicament, es remunta a 2000 anys aC.
A Nova Anglaterra s’han
trobat uns 150 llocs com aquest i hi ha una teoria que els relaciona amb la
cultura de l’Edat del Bronze d’Europa.
