LA PERA VAGINAL

 LA PERA VAGINAL

També se li deia "pera de l'angoixa" o "pera veneciana" Era un instrument de tortura emprat per la Inquisició en nom de l'església catòlica i les autoritats reials contra persones que tenien la dissort de ser acusades d'heretgia, de ser predicadors no-catòlics, de practicar la bruixeria, o dones acusades de tenir "relacions amb el diable" (el sexe es considerava un acte brut pecaminós que mereixia càstig, si era entès com una acció que produïa plaer, i de mateixa manera contra l'homosexualitat)

La pera s'introduïa a la boca, la vagina o l'anus de la víctima, i un cop a l'interior era expandida a l'màxim fent girar un mànec enroscat a l'aparelll. I no només produïa un dolor immens, sinó que a l'anar expandint poc a poc l'instrument dins de la cavitat, arribava el moment en què els ossos es trencaven, la qual cosa gairebé sempre ocasionava la mort de la víctima o almenys li provocava severes hemorràgies.

La pera vaginal va ser tot just un de molts artefactes horribles inventats en el nom de Déu i de la santa església catòlica mitjançant el Sant Ofici de la Inquisició per castigar els pecats d'aquestes èpoques.

La Inquisició va durar diversos segles i va ser abolida entre 1808 i 1834

HEROINES.CAT:ELISENDA DE SANT CLIMENT

ELISENDA DE SANT CLIMENT 

Dama de segle XIII , que vivia a Pollença amb el marit i una filla, quan caigueren presoners dels pirates tunisencs que atacaven les costes mallorquines. A Tunis , l’emir dit pels cristians Miralmomoni prengué per muller la joveníssima filla d’Elisenda , Guillemona que es canvia el nom per el de Rocaia. Fou per aquest temps que mori el marit d’Elisenda , i ella resta al palau de l’emir fins que es casá en segones núpcies amb el famós mercader Arnau de Solsona , un lleidatà que comercialitzava molt activament per tota la Mediterrània i molt especialment amb els territoris sarraïns.

Elisenda anar a viure amb el seu nou marit a Lleida , que sense ell saber-ho,s’endugué de Tunis una relíquia que era considerada com el “Sant Drap”, segons la llegenda era el bolquer amb que la Mare de Deu va embolcallar Jesús just acabat de néixer.

Li havia estat donada en secret per la seva filla, que es queda al palau de l’emir i preferia que la relíquia passes a terres cristianes. Poc després l’emir entaulava una acció diplomàtica davant el rei Jaume I, demanant la restitució del Sant Drap acusant directament a Elisenda de haver-lo robat.

El marit Arnau de Solsona , ignorant el robatori comes per mare i filla , negà l’acusació contra la seva esposa i fins i tot fou empresonat per ordre del rei per complaure a l’emir. Tenint per defensor el famós i prestigiós jurista Guillem Sasala que acabaren per resoldre el plet mitjançant el pagament de 3000 doblons d’or tot i que Elisenda mai es confessar possessora de la relíquia. Nomes davant del seu marit i ja trobant-se a les portes de la mort reconegué el fet i li lliura la relíquia fins aleshores ben amagada.

Al  l’any 1297  i ja a punt de morir , Arnau de Solsona faria donació del Sant Drap al bisbe de Lleida Guerau d’Andria , que hi seria venerat fins l’any 1936.

HEROINES.CAT: NA MERCADERA DE PERALADA

NA MERCADERA DE PERALADA

Personatge que ha esdevingut famós per la seva heroïcitat davant les tropes franceses de Felip III L’ Ardit , durant el setge de la vila de Peralada l’any 1285 , que hi feu presoner un cavaller francès.

Ramon Muntaner així ens ho explica en el capítol numero124 de la seva “ Crònica “.

A la vila de Peralada , hi vivia una dona anomenada Mercadera que hi regentava una botiga de merceria. Un dia anar al seu hort per collir unes cols , la host francesa havien acampat just al davant, per aquest motiu es vestir amb una gonella d’home (peça de vestir , composta de cos i falda mes o menys llarga que tan portaven homes com dones) agafar una llança , amb una espasa al cinto  i un escut.

Al acostar-se a l’hort sentir unes campanetes i va veure un cavaller francès amb el seu cavall que portava un pitrall de campanetes , el cavaller en veure-la s’acosta i ella que no tenia sortida li dona un cop de llança que li travessar la cuixa , la sella i arribar a tocar el cavall. L’animal al sentir-se ferit comença a dona cops i aixecar-se per davant i per darrera tot esquivat , ella agafar l’espasa i va ferir al cavall del cap que cada mig estabornit , va agafar-lo per les regnes i cridar:

-      Cavaller sous mort sinó us rendiu

El cavaller al veure de prop la seva  mort , es rendí a ella que li va treure la llança de la cuixa , i se l’emporta dintre la vila. Les gents de la vila i el rei amb el seu infant li feren explicar centes de vegades tal com havien anat els fets, es quedar amb el cavall i les armes del cavaller a mes dels dos-cents florins que aquest pagar per el seu rescat .

Se sap que l’any 1325 Na Mercadera encara vivia a la mateixa vila de Peralada.