ELISENDA DE SANT CLIMENT
Dama de segle XIII , que
vivia a Pollença amb el marit i una filla, quan caigueren presoners dels
pirates tunisencs que atacaven les costes mallorquines. A Tunis , l’emir dit
pels cristians Miralmomoni prengué per muller la joveníssima filla d’Elisenda ,
Guillemona que es canvia el nom per el de Rocaia. Fou per aquest temps que mori
el marit d’Elisenda , i ella resta al palau de l’emir fins que es casá en
segones núpcies amb el famós mercader Arnau de Solsona , un lleidatà que
comercialitzava molt activament per tota la Mediterrània i molt especialment
amb els territoris sarraïns.
Elisenda anar a viure amb el
seu nou marit a Lleida , que sense ell saber-ho,s’endugué de Tunis una relíquia
que era considerada com el “Sant Drap”, segons la llegenda era el bolquer amb
que la Mare de Deu va embolcallar Jesús just acabat de néixer.
Li havia estat donada en
secret per la seva filla, que es queda al palau de l’emir i preferia que la
relíquia passes a terres cristianes. Poc després l’emir entaulava una acció
diplomàtica davant el rei Jaume I, demanant la restitució del Sant Drap acusant
directament a Elisenda de haver-lo robat.
El marit Arnau de Solsona ,
ignorant el robatori comes per mare i filla , negà l’acusació contra la seva
esposa i fins i tot fou empresonat per ordre del rei per complaure a l’emir.
Tenint per defensor el famós i prestigiós jurista Guillem Sasala que acabaren
per resoldre el plet mitjançant el pagament de 3000 doblons d’or tot i que
Elisenda mai es confessar possessora de la relíquia. Nomes davant del seu marit
i ja trobant-se a les portes de la mort reconegué el fet i li lliura la
relíquia fins aleshores ben amagada.
Al l’any 1297 i ja a punt de morir , Arnau de Solsona faria
donació del Sant Drap al bisbe de Lleida Guerau d’Andria , que hi seria venerat
fins l’any 1936.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada