ABANS DEL GÈNESI
Molt abans de Noé, molt abans dels primers llibres de
la Bíblia ja es narrava una historia de diluvi, judici i redempció. Es el relat
de Utnapishtim (amo de la vida).
L’home que va sobreviure al gran diluvi en un dels
textos més antics de la humanitat: l’Epopeia de Gilgameix escrita en tabletes cuneïformes
de fa més de 4000 anys en l’antiga Sumèria.
Els déus sumeris farts dels sorolls, els pecats i el
caos de la humanitat, Enlil el déu del vent i senyor suprem, exigeix l’aniquilació
total. La decisió es implacable un diluvi arrasarà tota vida sobre la terra.
Però Enki, déu de les aigües profundes i de la saviesa
no pot permetre la extinció complerta. En un acte de compassió i de rebel·lia
contra el suprem Enlil, li va xiuxiuejar el secret del destí al just Utnapishtim
des de rere les parets de la seva cabana. Ordenant-li de construir una gran embarcació,
un arca cúbica d’exactes proporcions per preservar la vida humana i animal.
Durant sis dies i set nits l’aigua ho cobreix tot. La humanitat
desapareix sota les ones furioses de l’aigua. Quan finalment les aigües retrocedeixen
l’arca es va posar al cim de una muntanya de nom Nisir.
Utnapishtim primer va deixar anar un colom, després
una oreneta i finalment un corb que aquest no va tornar com havien fet els
altres, era la senyal de que la terra tornava a respirar.
Sobre terra ferma, l’heroi del diluvi ofereix un sacrifici
als déus, l’aroma de l’encens s’alça cap el cel i els déus commoguts per la
seva pietat és penedeixen per la seva decisió i Enlil accepta que la humanitat
ha de continuar. En recompensa Utnapishtim i la seva esposa reben el don de la
immortalitat convertint-se en els guardians d’una saviesa perduda i ancestral.
Aquest relat tan anterior al Gènesi te uns paral·lelismes
molt profunds amb la historia de Noé. Una memòria comuna d’un cataclisme global
compartida per civilitzacions més antigues. Molts investigadors creuen que es tracta
d’una inundació real, potser a causa del final de l’última glaciació o el col·lapse
del Mar Negre.
L’historia de Utnapishtim és més que un mite, es una advertència,
un càntic a la resiliència i un recordatori de que el verdader i autèntic coneixement
(com el que Enki protegia) no sempre està amb els poderosos, sinó amb els
justos. :
