ANTIC EGIPTE
Quan pensem en l'Antic Egipte, de seguida ens vénen al cap les grans piràmides, les misterioses mòmies, els temples monumentals i els poderosos faraons. Però aquesta fascinant civilització amaga un altre llegat igualment sorprenent: els seus coneixements mèdics.
Durant segles, els egipcis van desenvolupar tècniques i remeis que, vistos amb els ulls d'avui, poden semblar estranys o fins i tot extravagants. Tanmateix, molts d'aquests tractaments amagaven una sorprenent base científica.
Quan al segle XIX es van començar a desxifrar els primers papirs mèdics, nombrosos metges europeus —especialment alemanys— van reaccionar amb incredulitat. Els antics textos recomanaven aplicar excrements de cocodril i altres substàncies poc agradables per tractar ferides, inflamacions i infeccions. Aquella peculiar farmacopea fou batejada amb el nom de Dreckapotheke, és a dir, "farmàcia de la brutícia".
Amb el pas del temps, però, les rialles es van transformar en respecte. Avui sabem que alguns d'aquests remeis contenien microorganismes o compostos capaços de frenar el creixement de determinats bacteris. Sense conèixer els antibiòtics, els metges de l'Antic Egipte havien descobert, per pura observació i experiència, alguns tractaments sorprenentment efectius.
Una pintura trobada en una tomba de Beni Hassan, datada cap a l'any 2000 aC, mostra una acàcia, un arbre que els egipcis coneixien molt bé. A partir de les seves espigues preparaven un anticonceptiu barrejant-les amb mel i dàtils. La ciència moderna ha demostrat que la fermentació de l'acàcia pot produir àcid làctic, una substància amb efecte espermicida, fet que dona una base científica a aquest antic mètode anticonceptiu.
Però encara hi ha una curiositat més sorprenent.
Els antics egipcis també disposaven d'un sistema per detectar un embaràs en les seves primeres fases. El procediment consistia a recollir l'orina de la dona i regar amb ella dues bosses: una sembrada amb blat i l'altra amb ordi. Si els grans germinaven, es considerava que la dona estava embarassada. Segons la tradició, si germinava primer el blat, el futur nadó seria una nena; si ho feia l'ordi, seria un nen.
Encara que la predicció del sexe no té fonament científic, diversos estudis realitzats al segle XX van demostrar que, en molts casos, l'orina de dones embarassades afavoria realment la germinació dels cereals gràcies als canvis hormonals produïts durant la gestació.
Resulta sorprenent pensar que una civilització de fa més de quatre mil anys ja havia desenvolupat coneixements mèdics que, en alguns casos, no començarien a ser confirmats per la ciència moderna fins mil·lennis després. Potser els antics egipcis encara tenen molts secrets per revelar-nos.
