EL PA NOSTRE DE CADA DIA

 

EL PA NOSTRE DE CADA DIA

El pa és un dels aliments més antics del món que es perd en la nit dels temps i es remunta a milers d’anys. Des  de les primeres comunitats agrícoles que conreaven el blat fa més de 12000 anys.  

A Egipte la terra dels faraons fa un 6000 anys, foren els primers en desenvolupar tècniques de fermentació, variant els ingredients, textura i sabor, de fet podríem dir que el pa que mengem avui en dia te el seu origen en aquesta extraordinària civilització.

A Grècia ja hi havia forners i al pa es produïa  a moltes ciutats hel·lenes, van ser els primers en fer diferents tipus de pa, que eren utilitzats per les festes religioses. Provaven amb cereals diferents com blat, civada, ordi, i també el barrejaven amb mel, herbes i fruits secs. En un museu de Suïssa es conserva la “torta” mes antiga del 2800 aC. anomenada ”Torta de Corcelles”. El pa va passar de ser un aliment ritual per celebracions a convertir-se en al menjar per excel·lència. Molts dels antics poetes van escriure i nombrar el pa,  Homer Plató i molts d’altres. Ja en època romana, es va perfeccionar aquestes tècniques, establint fleques publiques en tot l’Imperi Romà on cada forner dominava l’art de la fermentació i  la cocció del pa.

Ja en l’Edat Mitjana el pa era l’aliment basic per la població europea sobretot en les comunitats rurals on el forner del poble també era el moliner. D’aquesta manera el pa es convertir en l’aliment basic de la població, pans compactes i nutritius fets amb farines integrals i d’altres cereals com el sègol o l’ordi.

La tecnologia del segle XIX va canviar definitivament la manera de fer pa, amb la introducció de el llevat específic per la panificació i el moli de cilindres va permetre obtenir farines més blanques i més fines fent el pa més lleuger i més esponjós que els pans densos que es produïen en els anys anteriors. El pa artesà  en les zones rurals va continuar com l’aliment basic de l’alimentació diària i la seva producció ha estat sempre lligada a la cultura i a les tradicions locals.