LA SETMANA
Las setmanes ha estat sempre un espai de temps desconcertant en quan a la seva mesura , han estat tan variades com la gent que les han viscudes. Els antics grecs dividien el mes en tres setmanes de deu dies, en algunes tribus de l’Africa Occidental tenien la setmana de quatre dies, els antics pobles assiris ho feien en cicles de sis dies.
La setmana de set dies que actualment regeix per tot el mon , sembla ser que te el seu origen en els jueus i en el relat de la Creació, que segons el llibre del Gènesis al qual diu que : “Deu en el setè dia , va descansar”.
Els dies setmanals se solien contar a partir del diumenge ,Dies Dominica, dedicat al senyor. Els noms romans dels altres dies dedicats als astres coneguts aleshores i que han perdurat fins els nostres dies: dies Lunae (dilluns, de la Lluna), Martis (dimarts, de Mart), Mercurii (dimecres, de Mercuri), Iovis (dijous, de Júpiter), Veneris (divendres de Venus). El dissabte primitivament estava dedicat a Saturn però per influencia hebrea s’adopta el nom de Sabbatum. El diumenge era per els romans el dies Solis, en els països de menor influencia hebrea han perdurat amb els noms de Samstag i Sonntag per el dissabte i diumenge en alemany , així també en angles amb les paraules Saturday i Sunday.
