APATS DE NADAL

 APATS DE NADAL

Aquests dies de grans festivitats , on totes les famílies es reuneixen al voltant de una taula , gaudint de beures i menjars , ve de una llarga tradició que es perd en la nit dels temps .

En el any 1267,  la ciutat de Barcelona  va signar , a Pedralbes , la concòrdia de pau amb Joan II ,fou fet un solemne dinar a la sala major del palau reial , es a dir al salo del tinell. Hi van concórrer mes de un centenar de persones.

Segons consta en la documentació conservada en l’Arxiu de la Corona d’Aragó  per l’àpat reial d’aquell Nadal de l’any 1267 es van consumir :   31 moltons , 350 ous, 30 parells de conills , 12 parells de perdius , 36 parells de capons , 5 parells d’oques , 5 quarteres de pa (una quartera de blat equivalia a 55 kg), 228 quartans de vi (el quarta equivalia a 6’12 litres) , deu sous de neules i altres coses. Els convidats la vigília havien menjat cols amb panses , peix , cigrons , castanyes , nous , i neules.

L'ARBRE DE NADAL

 

L’ARBRE DE NADAL

 

Una de les tradicions més populars que ens porta el Nadal es la de guarnir un arbre que gairebé es fa arreu del món.

L’origen d’aquesta tradició la trobem al nord d’Europa on els primers cristians que hi van arribar es van sorprendre molt en descobrir els seus pobladors celebraven en unes dates properes al Nadal cristià.

En el estat alemany de Niedersachsen (Baixa Saxònia) hi vivia una comunitat pagana que en el solstici d’hivern rendien tribut a Frey el Deu mes formós i d’aspecte poderós, que regia la pluja, la llum del sol i el natural desenvolupament de la terra.

Cada any seleccionaven un nen i l’oferien en sacrifici a Frey en un arbre que el consideraven sagrat l’Iggdrasill o Freixe Universal. A dalt de tot el brancatge estava Asgard (la morada dels deus) amb el Valhalla (el palau d’Odin). Les arrels simbolitzaven el Helheim ( el regne dels morts).

L’any 723 dC, Bonifaci de Maguncia, un enviat de l’Església Catòlica per evangelitzar la regió de Geismar va decidir interrompre l’acte del sacrifici per salvar la vida de l’infant. Armat amb una destral i en nom de Jesucrist va tallar l’arbre i el va substituir per un avet “que aquest arbre sigui el símbol del Déu veritable, les seves fulles estan sempre verdes i mai moriran” va exclamar el religiós proclamat Sant el 1805.

Després de tallar l’arbre sagrat Sant Bonifaci va ornar i embellir l’avet amb elements que recordaven fets bíblics: pomes per simbolitzar el pecat original i les temptacions i unes espelmes enceses que indicaven la presencia de la gracia i llum de Jesucrist, en temps posteriors també  representacions d’àngels per cerciorar-se de que els sacrificis humans estaven oblidats.

Amb el temps les civilitzacions de tot el mon cristià van acceptar la tradició del arbre i es van adaptar a les festes del Nadal. Els ornaments han canviat però segueixen tenint un esperit religios. Em canviat les boles per les pomes i les lluminàries per les espelmes.

De fet la raó per la que l’Església Catòlica hagi permès que l’arbre sigui un dels ornaments per celebrar el naixement  de Jesús el Fill de Déu, es per els religiosos una mostra del triomf de la llum sobre la foscor del paganisme.

 

 

ORIGENS: APATS DE NADAL

APATS DE NADAL

Aquests dies de grans festivitats , on totes les famílies es reuneixen al voltant de una taula , gaudint de beures i menjars , ve de una llarga tradició que es perd en la nit dels temps .

En el any 1267,  la ciutat de Barcelona  va signar , a Pedralbes , la concòrdia de pau amb Joan II ,fou fet un solemne dinar a la sala major del palau reial , es a dir al salo del tinell. Hi van concórrer mes de un centenar de persones.

Segons consta en la documentació conservada en l’Arxiu de la Corona d’Aragó  per l’àpat reial d’aquell Nadal de l’any 1267 es van consumir :   31 moltons , 350 ous, 30 parells de conills , 12 parells de perdius , 36 parells de capons , 5 parells d’oques , 5 quarteres de pa (una quartera de blat equivalia a 55 kg), 228 quartans de vi (el quarta equivalia a 6’12 litres) , deu sous de neules i altres coses. Els convidats la vigília havien menjat cols amb panses , peix , cigrons , castanyes , nous , i neules.

NEULES I TORRONS

Sembla que possiblement per aquells temps les neules eren planes , un semblant a una hòstia. Que portaven signes , senyals i emblemes i, a vegades amb textos curts que en castellà foren qualificats de “suplicaciones”.

La forma cilíndrica que les coneixem avui en dia , tenen el seu origen a l’any 1703 , un flagell de pesta tenia als barcelonins molt afectats i la celebració del Nadal era poc falaguera. El gremi de confiters i pastissers per aixecar l’esperit públic varen convocar un concurs per premiar dos dolços nous , que reunissin les condicions de bona sanitat , de conservar-se per temps sense malmetre’s i per poder-se vendre a bon preu , un d’aquests dolços s’havia d’assemblar a una pedra , i l’altre a un pergamí. Les autoritats van aprovar el projecta i es van comprometre propagar-los i recomanar-los. El concurs fou publicat el dia 27 d’octubre .

Fou concedit el premi assenyalat per el primer dolç a Pere Torro , que presenta un dolç fet amb mel , avellanes i pinyons la qual semblava una pedra.

L’altre premi fou concedit al confiter Pere Xercavins , amb la presentació d’una mena d’hòstia grossa , farcida i cargolada com un pergamí enrotllat.

El dia 2 de desembre en crida publica per el nunci de la ciutat la introducció dels nous dolços , recomanant al veïnat menjar-ne per postres des de la Puríssima (8 de desembre) fins la Candelera (2 de febrer).