AMER I LA FESTA DEL "CRAC"

 AMER I LA FESTA DEL “CRAC”

Durant la guerra a finals del segle XVII, els francesos saquejaren i cremaren la vila d’Amer el dia 16 de juny de 1696 emportant-se les campanes del monestir.

Les autoritats i la resta de veïns de la vila demanaren autorització del Bisbe de Girona Miquel Pontic, per aplicar la suma de 700 lliures recaptades per l’almoina aleshores anomenada del “Cortó” per reimplantar les campanes que els francesos s’havien emportat.

Joan Antoni Climent abat del monestir de 1675 fins el 1701 va tenir la genial idea de tallar els massissos pilars del temple i aguantar els arcs i voltes mitjançant grups de quatre columnes de ordre dòric de uns dos metres i mig d’alçada assentades en un basament de un metre d’alçada. La finalitat d’aquesta agosarada reforma era la de donar visibilitat de l’altar major des de tots els punts del temple a tots fidels que assistien als oficis litúrgics.

Es diu que, quan es van treure els últims recolzaments de la vella estructura i la coberta va descansar sobre les noves columnes hi va haver una descomunal sotragada a tota la cobertura del temple, que ja  va quedar assentada fins avui en dia. Aquesta batzegada va consternar als assistents amb un gran “Crac” produït per l’assentament  i des de llavors cada any se celebrava una festa anual anomenada “La Festa del Crac”

Del llibre Amer de Jaume Marqués Casanovas (Germà del que per molts anys va ser el rector de l’església d’Amer, Mossèn Miquel)

SALUT I FORÇA AL CANUT

 

SALUT I FORÇA AL CANUT

Avui en dia quan diem i sentim aquesta frase “salut i força al canut” tots entenem que desitgem bona salut i molt bona potencia per tenir bones relacions sexuals, però la realitat es molt diferent el mot “canut” no es refereix a la virilitat masculina.

En l’Edat Mitjana el “canut” era una banya de bou buidada o un tub de fusta o canya on els bandolers i guardaven la pólvora, mes tard també servia als comerciants per guardar els diners de les seves ventes i negocis. Amb el pas inexorable del temps s’anomenava “canut” a la bossa de cuiro o també al cilindre que portaven els pagesos cordat a la cintura o amagat dintre la faixa amb lo que havien recaptat en un dia de mercat.

Així dons en un principi quan et deien aquesta avui en dia famosa frase era per desitjar-te salut i els diners a la bossa que no faltessin.

 

ORIGENS: APATS DE NADAL

APATS DE NADAL

Aquests dies de grans festivitats , on totes les famílies es reuneixen al voltant de una taula , gaudint de beures i menjars , ve de una llarga tradició que es perd en la nit dels temps .

En el any 1267,  la ciutat de Barcelona  va signar , a Pedralbes , la concòrdia de pau amb Joan II ,fou fet un solemne dinar a la sala major del palau reial , es a dir al salo del tinell. Hi van concórrer mes de un centenar de persones.

Segons consta en la documentació conservada en l’Arxiu de la Corona d’Aragó  per l’àpat reial d’aquell Nadal de l’any 1267 es van consumir :   31 moltons , 350 ous, 30 parells de conills , 12 parells de perdius , 36 parells de capons , 5 parells d’oques , 5 quarteres de pa (una quartera de blat equivalia a 55 kg), 228 quartans de vi (el quarta equivalia a 6’12 litres) , deu sous de neules i altres coses. Els convidats la vigília havien menjat cols amb panses , peix , cigrons , castanyes , nous , i neules.

NEULES I TORRONS

Sembla que possiblement per aquells temps les neules eren planes , un semblant a una hòstia. Que portaven signes , senyals i emblemes i, a vegades amb textos curts que en castellà foren qualificats de “suplicaciones”.

La forma cilíndrica que les coneixem avui en dia , tenen el seu origen a l’any 1703 , un flagell de pesta tenia als barcelonins molt afectats i la celebració del Nadal era poc falaguera. El gremi de confiters i pastissers per aixecar l’esperit públic varen convocar un concurs per premiar dos dolços nous , que reunissin les condicions de bona sanitat , de conservar-se per temps sense malmetre’s i per poder-se vendre a bon preu , un d’aquests dolços s’havia d’assemblar a una pedra , i l’altre a un pergamí. Les autoritats van aprovar el projecta i es van comprometre propagar-los i recomanar-los. El concurs fou publicat el dia 27 d’octubre .

Fou concedit el premi assenyalat per el primer dolç a Pere Torro , que presenta un dolç fet amb mel , avellanes i pinyons la qual semblava una pedra.

L’altre premi fou concedit al confiter Pere Xercavins , amb la presentació d’una mena d’hòstia grossa , farcida i cargolada com un pergamí enrotllat.

El dia 2 de desembre en crida publica per el nunci de la ciutat la introducció dels nous dolços , recomanant al veïnat menjar-ne per postres des de la Puríssima (8 de desembre) fins la Candelera (2 de febrer).