AMER I LA FESTA DEL “CRAC”
Durant la guerra a finals del segle XVII, els francesos saquejaren i cremaren la vila d’Amer el dia 16 de juny de 1696 emportant-se les campanes del monestir.
Les autoritats i la resta de veïns de la vila demanaren autorització del Bisbe de Girona Miquel Pontic, per aplicar la suma de 700 lliures recaptades per l’almoina aleshores anomenada del “Cortó” per reimplantar les campanes que els francesos s’havien emportat.
Joan Antoni Climent abat del monestir de 1675 fins el 1701 va tenir la genial idea de tallar els massissos pilars del temple i aguantar els arcs i voltes mitjançant grups de quatre columnes de ordre dòric de uns dos metres i mig d’alçada assentades en un basament de un metre d’alçada. La finalitat d’aquesta agosarada reforma era la de donar visibilitat de l’altar major des de tots els punts del temple a tots fidels que assistien als oficis litúrgics.
Es diu que, quan es van treure els últims recolzaments de la vella estructura i la coberta va descansar sobre les noves columnes hi va haver una descomunal sotragada a tota la cobertura del temple, que ja va quedar assentada fins avui en dia. Aquesta batzegada va consternar als assistents amb un gran “Crac” produït per l’assentament i des de llavors cada any se celebrava una festa anual anomenada “La Festa del Crac”
Del llibre Amer de Jaume Marqués Casanovas (Germà del que per molts anys va ser el rector de l’església d’Amer, Mossèn Miquel)