Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris folklorecatala. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris folklorecatala. Mostrar tots els missatges

diumenge, 21 de desembre del 2025

EL MARINER DE SANT PAU

 

EL MARINER DE SANT PAU

Aquesta es una llegenda catalana de la que Mossèn Jacint Verdaguer en fou el principal transmissor.

Fa molts i molts anys un mariner de l’Empordà que feia viatges mar enllà fins a Mallorca, la seva família sempre l’esperava impacient quan tornava de la mar per gaudir amb ell les hores de lleure tots plegats. Un dia tot es va capgirar, quan era mar endins el cel s’enfosqui com les entranyes d’una balena i un vent huracanat va començar a sacsejar amb fúria la nau. Tots invocant a la Verge del Carme va aconseguir salvar-se mentre veia com la nau es feia miques. Al arribar a port veié desesperat com la mar havia arrasat casa seva i s’havia endut a tots els que estimava. Sol i trist va agafar l’únic objecte que li quedava; un rem i va decidir allunyar-se del mar fins a un lloc on ningú conegués l’objecte que duia amb ell.

Ja era la tardor i les fulles dels arbres començaven a caure quan va arribar a Banyoles, semblaven bona gent i les noies filaven vora l’estany. quan va veure l’aigua va recordar-li massa d’allà on venia i va decidir continuar el seu camí.

Tot caminant i buscant un lloc per quedar-se, ja era prop de Nadal va decidir parar-se a Besalú, els nois i noies jugaven contents a la plaça, fins i tot van convidar-lo a afegir-se al seus jocs, però quan va preguntar-li a una de les noies si sabia que era l’objecte que portava – un rem – va contestar-li ràpidament, sense dir rés més va continuar al seu camí.

Mirant les serralades, va travessar prats i boscos fins arribar a Olot. Ja era dilluns de Pasqua i va veure un grup de gent reunida en un dels barris de la ciutat. Celebraven la Pasqua i ballaven el ball del “Triai” un prat molt gran situat entre la Font Moixina i l’església de Sant Cristòfor les Fonts, s’hi va trobar molt bona i acollidora gent, però quan va demanar a diverses persones que era l’objecte que ell portava tots li van respondre que era un rem. Va pensar que encara no havia arribat al  seu destí i que calia continuar el seu camí.

Quan va arribar a Sant Pau de Seguries des de el primer moment s’hi va sentir com a casa. També estaven de festa en una ermita a prop del poble. Esbalaït es va quedar quan al preguntar-los que era l’objecte que portava a la mà i tots li contestaven que  el seu rem per una pala de forner, que es una pala per treure i posar el pa al forn. Va decidir que el seu viatge s’havia acabat, a Sant Pau es va quedar per refer la seva vida, va fer de pagès i amb el temps va tornar a formar una família i ha construir una masia que encara s’anomena “Cal Mariner” i es per això que a Sant Pau de Seguries tenen un gegant que es un mariner, per recordar aquell home que un dia hi va arribar al poble per quedar-se.   


dimecres, 5 de novembre del 2025

JAN PETIT

 

JAN PETIT

En Jan Petit és una cançó i una dansa tradicional catalana, segons Joan Amades a principis del segle XX, en alguns llocs aquesta cançó també es cantava i ballava per carnestoltes amb una coreografia eròtica en la qual el terme “dit” era interpretat en sentit figurat.

La cançó deu el seu origen a Joan Petit un pagès occità que al 1643 va capitanejar la “Revolta dels Crocants” a Vilafranca de Roergue contra el rei de França Lluis  XIV. Quan va ser capturat, va estar condemnat a mort al suplici de “La Roda” un dels més cruels que mai s’han vist, i aquesta es la raó perquè en la cançó es citen diferents parts del cos que s’anaven mutilant mentre la feien girar.

Consistia en lligar el condemnat en una roda mentre el botxí li anava trencant els ossos amb un mall per dislocar-li les extremitats, sempre procurant no causar-li hemorràgies internes letals, fins al punt que es podia tocar el cap amb els turmells. Llavors es pujava la roda damunt de una columna i es deixava al pobre desgraciat allà dalt fins que moria de dolor. Aquest fet va generar aquesta cançó popular encara vigent a Occitània, a Catalunya i també amb alguna variació al País Basc on es coneix amb el nom dep7 “ Ipurdi Dantza”. On es canta que en Jan Petit ballava per el rei de França amb els membres que li anaven trinxant, ara un dit, ara la mà, ara un braç, ara un peu.......... així ballava en Jan Petit