EL MARINER DE SANT PAU
Aquesta es una llegenda catalana de la que Mossèn Jacint Verdaguer en fou el principal transmissor.
Fa molts i molts anys un mariner de l’Empordà que feia viatges mar enllà fins a Mallorca, la seva família sempre l’esperava impacient quan tornava de la mar per gaudir amb ell les hores de lleure tots plegats. Un dia tot es va capgirar, quan era mar endins el cel s’enfosqui com les entranyes d’una balena i un vent huracanat va començar a sacsejar amb fúria la nau. Tots invocant a la Verge del Carme va aconseguir salvar-se mentre veia com la nau es feia miques. Al arribar a port veié desesperat com la mar havia arrasat casa seva i s’havia endut a tots els que estimava. Sol i trist va agafar l’únic objecte que li quedava; un rem i va decidir allunyar-se del mar fins a un lloc on ningú conegués l’objecte que duia amb ell.
Ja era la tardor i les fulles dels arbres començaven a caure quan va arribar a Banyoles, semblaven bona gent i les noies filaven vora l’estany. quan va veure l’aigua va recordar-li massa d’allà on venia i va decidir continuar el seu camí.
Tot caminant i buscant un lloc per quedar-se, ja era prop de Nadal va decidir parar-se a Besalú, els nois i noies jugaven contents a la plaça, fins i tot van convidar-lo a afegir-se al seus jocs, però quan va preguntar-li a una de les noies si sabia que era l’objecte que portava – un rem – va contestar-li ràpidament, sense dir rés més va continuar al seu camí.
Mirant les serralades, va travessar prats i boscos fins arribar a Olot. Ja era dilluns de Pasqua i va veure un grup de gent reunida en un dels barris de la ciutat. Celebraven la Pasqua i ballaven el ball del “Triai” un prat molt gran situat entre la Font Moixina i l’església de Sant Cristòfor les Fonts, s’hi va trobar molt bona i acollidora gent, però quan va demanar a diverses persones que era l’objecte que ell portava tots li van respondre que era un rem. Va pensar que encara no havia arribat al seu destí i que calia continuar el seu camí.
Quan va arribar a Sant Pau de Seguries des de el primer moment s’hi va sentir com a casa. També estaven de festa en una ermita a prop del poble. Esbalaït es va quedar quan al preguntar-los que era l’objecte que portava a la mà i tots li contestaven que el seu rem per una pala de forner, que es una pala per treure i posar el pa al forn. Va decidir que el seu viatge s’havia acabat, a Sant Pau es va quedar per refer la seva vida, va fer de pagès i amb el temps va tornar a formar una família i ha construir una masia que encara s’anomena “Cal Mariner” i es per això que a Sant Pau de Seguries tenen un gegant que es un mariner, per recordar aquell home que un dia hi va arribar al poble per quedar-se.
