SEGADORS
Aquest ofici mil·lenari que avui en dia
ja està en vies d’extinció, era una feina molt dura, no tan sols per la feina
de la sega, sinó també per el fet de que era un treball en plena època de calor.
En les cases de pagès s’implicava tota
la família del més gran al més petit, la feina consistia en segar el blet, l’ordi,
la civada i deixar-la a terra en petits manats anomenats “gabelles” que després
s’anaven recollint fins a fer-ne una “garba” d’això en deien “anar a donar
gabelles” i al final s’anaven replegant aquestes garbes per fer una “garbera”. Quan
s’acabava la sega es començava a “batre” aquesta feina consistia en carregar
les garbes al carro i portar-les a l’era per escampar-ho tot per l’era i
aleshores el matxo o mula amb un corró de pedra anava donant tombs per sobre la
sega, en acabar si feia aire es “ventava” per separar el gra de la palla.
A més dels grups familiars de feina en
temps de sega, es reunien quadrilles de segadors compostes per quatre ,sis, vuit
o més falç, dirigits per un “majoral”. Solien tancar el grup de segadors dones,
joves o gent gran que feien la recollida i lligat de les garbes.
Segador era el que tenia per professió
segar els camps, ja sigui tallar sembrats o l’herba i recollir-la. En temps ja
molt reculats era un ofici de temporada dins el calendari agrícola que es feia
amb falç i dalla.
Avui en dia amb la mecanització dels
treballs agrícoles pràcticament tota la feina la pot realitzar un sol home, amb
gran diferència de la feinada que tenien abans per convertir en farina el
preuat gra.
