ARENGADES

 

ARENGADES

En diuen “civils o guàrdia civils” perquè en temps de la guerra civil espanyola i després durant la postguerra a les cases de pagès penjaven en una de les finestres dues arengades amb unes canyes per la cua amb un cordill. Era la senyal de que pel voltants hi havia una parella de guàrdies civils, servia per donar avís als maquis o als enemics del règim.

I quan la parella de guàrdies preguntaven que hi feien les arengades penjades, els contestaven que ho feien per assecar-les perquè fossin mes gustoses.      

NUMEROS I LLETRES

 

NÚMEROS I LLETRES

El nostre professor avui porta 1 vestit 9. Te 7 per no tenir el ventre 8 menja 9999, confia  en 10 per guanyar a la 6/49. De vegades està tan concentrat que si el crido 9-100.

Te un bon cotxe i una bona casa però encara 1-10, el seu amic en 6-7 li 10 diners està a la presó de 5-5. Que  per distreure’s llegeix les aventures d’en Tintin i el seu gos 1001.

Encuriosit per tot això i vaig reflexionar-hi a sota al 3,1416 i al cap d’una estona em vaig fer 1-9 ferrat, potser convidaré en 6-1

Apa a 10 siau.

LA LLUMANERA

 

LA LLUMANERA

Amb aquest nom neix al novembre de l’any 1874 el primer número de la revista “La Llumanera de Nova York” editada en català per l’escriptor Artur Cuyàs i Armengol. Establerta la redacció al numero 35 de Broadway. Fins el exemplar número 50 la capçalera portava el títol de “ la Llumanera Revista Catalana de Novas i Gresca” a partir del número 51 passa a denominar-se simplement “ La Llumanera”. Un dels corresponsals assidus des de Barcelona fou el poeta i dramaturg Frederic Soler i Hubert més conegut com “Serafí Pitarra”  

 La imatge es del primer exemplar. Es van editar 73 números des l’1 de novembre de 1874 fins a l’1 de maig 1881 any que anunciava el seu comiat.

LA TAULA DELS TRES BISBES

 

LA TAULA DELS TRES BISBES

La taula dels tres bisbes es troba al Coll de Sant Marçal entre Les Agudes i el Matagalls. Punt de confluència dels bisbats de Girona, Vic i Barcelona.

Diu la llegenda que aquí i seien els tres bisbes sense haver de sortir cap d’ells de la seva diòcesi. Fa mil anys s’hi van reunir per resoldre quins eren els límits de la seves respectives diòcesis.

Quan varen arribar a un acord ho celebraren amb un licor que els va servir un pagès, un licor sense nom fet amb herbes aromàtiques. Li van posar el nom de Ratafia, que ve del llatí “Rat Fiat” i que vol dir “Pacte Tancat”, “Queda Signat” o “Sigui Ratificat”. Heus aquí l’origen del nostre licor més genuí.    

POPEYE

 

POPEYE

Frank “Rocky” Fiegel la inspiració de Popeye, fou un mariner polonès assentat a Illinois que sempre estava enredat amb baralles i gresques de tot tipus. Conegut per la seva descomunal força, que va fer corre a contrincants molt més grans que ell. També es recordat per tenir un bon cor i un  gran afecte per la mainada.

Elzie Crister Segar (un veí seu) va crear el personatge de Popeye a l’any 1919 en una tira còmica del diari New York Journal immortalitzant al seu veí.

Per al seu aspecte va anomenar-lo Pop-Eye (ull que salta).Olivia fou inspirada en una dona real de nom Dora Paskel, i el personatge de Brutus l’etern enemic de Popeye va inspirar-se de un  home molt gran i molt fort que es va barallar amb en Frank Fiegel en el port on ell estava i davant de la incredulitat de la gent va guanyar en Fiegel.

ESCALES I CASTELLS

 

ESCALES I CASTELLS

Les escales dels castells medievals foren construïdes per ser estretes i en espiral en el sentit de les agulles del rellotge degut a que tenien un propòsit de defensa fonamental.

Degut a que la majoria de soldats eren dretans, al pujar per les escales es veien obligats a lluitar des de un angle incòmode exposant el seu costat dret i limitant la seva capacitat d’atac. En canvi per els defensors baixaven amb molta més facilitat i podien balancejar les seves armes lliurament i usar la paret interior com escut. A més a més les escales es construïen amb els esgraons desiguals i mal il·luminats, dificultant encara més l’atac de l’enemic. Aquesta enginyosa arquitectura va estar una tàctica molt efectiva a l’hora de protegir la torre del castell.

CULTURA MILITAR

 

CULTURA MILITAR

 Un poco de Cultura Militar, ¿por qué usamos nosotros el mi .... para referirnos a un superior? 

Esto se remonta a la llegada de la dinastía de los borbones a España allá por 1767.

En esa época era común usar el “Señor” antes de cada profesión , así al médico se lo llamaba “Señor Doctor “ al docente “Señor Profesor “, "Señor Maestro", etc . Sabemos que señor en francés se dice monsieure, entonces, para llamar a, por ejemplo, un Capitán, se decía “Monsieure le Capitaine“, o a un Sargento "Monsieur le Sergent". Lo que luego fue abreviado a “Mon Capitaine” o " Mon Sergent", esta costumbre fue llevada a España, y al castellanizarse se sustituyó por el “ Mi Capitán“, "Mi Sargento", trato éste, que nosotros conocemos hoy.

Es así que el uso de “Mi“, no refiere a un adjetivo posesivo, sino por el contrario a un gesto de respeto sustitutivo de la palabra “señor”.