sábado, 24 de diciembre de 2016

ORIGENS: APATS DE NADAL

APATS DE NADAL
Aquests dies de grans festivitats , on totes les famílies es reuneixen al voltant de una taula , gaudint de beures i menjars , ve de una llarga tradició que es perd en la nit dels temps .
En el any 1267,  la ciutat de Barcelona  va signar , a Pedralbes , la concòrdia de pau amb Joan II ,fou fet un solemne dinar a la sala major del palau reial , es a dir al salo del tinell. Hi van concórrer mes de un centenar de persones.
Segons consta en la documentació conservada en l’Arxiu de la Corona d’Aragó  per l’àpat reial d’aquell Nadal de l’any 1267 es van consumir :   31 moltons , 350 ous, 30 parells de conills , 12 parells de perdius , 36 parells de capons , 5 parells d’oques , 5 quarteres de pa (una quartera de blat equivalia a 55 kg), 228 quartans de vi (el quarta equivalia a 6’12 litres) , deu sous de neules i altres coses. Els convidats la vigília havien menjat cols amb panses , peix , cigrons , castanyes , nous , i neules.
NEULES I TORRONS
Sembla que possiblement per aquells temps les neules eren planes , un semblant a una hòstia. Que portaven signes , senyals i emblemes i, a vegades amb textos curts que en castellà foren qualificats de “suplicaciones”.
La forma cilíndrica que les coneixem avui en dia , tenen el seu origen a l’any 1703 , un flagell de pesta tenia als barcelonins molt afectats i la celebració del Nadal era poc falaguera. El gremi de confiters i pastissers per aixecar l’esperit públic varen convocar un concurs per premiar dos dolços nous , que reunissin les condicions de bona sanitat , de conservar-se per temps sense malmetre’s i per poder-se vendre a bon preu , un d’aquests dolços s’havia d’assemblar a una pedra , i l’altre a un pergamí. Les autoritats van aprovar el projecta i es van comprometre propagar-los i recomanar-los. El concurs fou publicat el dia 27 d’octubre .
Fou concedit el premi assenyalat per el primer dolç a Pere Torro , que presenta un dolç fet amb mel , avellanes i pinyons la qual semblava una pedra.
L’altre premi fou concedit al confiter Pere Xercavins , amb la presentació d’una mena d’hòstia grossa , farcida i cargolada com un pergamí enrotllat.
El dia 2 de desembre en crida publica per el nunci de la ciutat la introducció dels nous dolços , recomanant al veïnat menjar-ne per postres des de la Puríssima (8 de desembre) fins la Candelera (2 de febrer).


sábado, 10 de diciembre de 2016

CURIOSITATS MEDIQUES


ANTIC EGIPTE


Una de les civilitzacions  mes encisadora de l’antiguitat es sens dubte la de l'Antic Egipte per la seva màgia , amb tots els seus enigmes , les seves obres escultòriques i els seus personatges han captivat la curiositat de la gent arreu del mon .

Quan es van desxifrar els primers papirs mèdics , els metges alemanys van fer-se un tip de riure . Els  egipcis aconsellaven l'aplicació d'excrements de cocodril i altres substancies desagradables per mitigar  i curar les ferides , inflamacions les infeccions . El sistema fou batejat amb el nom de “ Drekapoteke “ ( farmacologia residual ).

Però els metges actuals ja no riuen ,esta clar que els remeiers que exercien  fa 4000 o 5000 , sabien que l’aplicació d’aquestes substancies significava l’ús de antibiòtics naturals o “en brut “.

Una pintura en una tomba de Beni Hassan datada aproximadament en el any 2000 aC. mostra una acàcia. Els egipcis fabricaven un anticonceptiu químic molen una mescla de espigues de l’acàcia mel i dàtils. Avui en dia sabem que l’espiga de l’acàcia conte àcid làctic  , un producte químic que mata els espermatozoides .

També en temps dels faraons era possible realitzar una proba d’embaràs en les seves primeres fases , i al mateix temps determinar el sexe del futur bebè . El mètode utilitzat consistia en prendre una mostra d’orina de la dona i mullar unes bosses que contenien blat  i civada. Si la dona estava embarassada , l’orina acceleraria el creixement del blat si el bebè fos nen ,o la civada si fora nena.
Entre nosaltres aquest tipus de prova es relativament moderna ja que fins l’any1926 no es realitzaren probes d’embaràs amb orina, i  set anys mes tard es confirmar el creixement del blat i la civada per  probes de laboratori.