DRACS, BESTIES LLEGENDARIES
Per Occident,el drac
amb la cua eriçada, cobert d’escames i vomitant foc per
la boca, representa el Mal, però en el llunya Orient els dracs eren éssers bondadosos que, simbolitzaven
la pluja, el vent i la boira.
Per els coreans cada
riu, llacs i tota corrent d’aigua tenia el seu drac. En el centre i Nord de
xina els dracs eren déus de la pluja que irrigaven els arrossars formant núvols
amb l’alè. Es creu que a Liang dos dracs varen lluitar en un petit llac en el
any 503 a.C, que de les seves goles van expel·lir una boira tan espessa que va
enfosquir tota la comarca.
Des de els temps mes
remots s’han atribuït als dracs les inundacions i tempestats quan lluitaven per els rius, o per on ells els
sobrevolaven. Les erosionades pedres rodones de la llera dels torrents que
baixaven de muntanya es tenien per ous de drac, que al ser ferits per els
llamps deixaven en llibertat petits dracs que volaven cap el cel.
Provocaven remolins a
la terra i trombes d’aigua en el mar. Quan sortien de els seus caus fumejants i
volaven per l’aire, amb les urpes esquinçaven els núvols originant la pluja.
Els dracs xinesos
podien ser de diferents colors, el negre per la destrucció, era també del drac
del tro de la família imperial, el groc per la sort, i el blau per anuncià el
naixement d’un gran home. ( La nit que va néixer Confuci es van veure dos dracs
d’aquest color per els voltants de la casa de la seva mare).
Adoptaven metamorfosis
sorprenents , podien brillar en la foscor, fer-se invisibles, reduir-se a la
mida d’una eruga, o tambe fer-se tan gran que tapava cel i terra. Es creia que
dormien al fons del mar en palaus de perles i que quan parlaven ho feien amb
una veu agradable com els penjolls de coure.
Els ossos de drac, un
dels fàrmacs mes utilitzats de la medicina tradicional xinesa, eren segurament fòssils
de animals prehistòrics que es guardaven en forma de grans o pols.
A l’Occident l’
imaginació encara anava mes enllà, es creia que els dracs devoraven els homes i
custodiaven tresors al fons del mar o en la terra. Volaven de nit escopint foc o
verí com anunci de guerres i calamitats.
Les llegendes dels
herois que maten dracs ens ofereixen nombroses versions, en general totes
sagnants per acabar amb la terrible bèstia, era la gesta que coronava la
carrera de quasi tots els antics herois: Sigfrid, Sigurd, Beowulf, Sant Jordi,
Sant Miquel, Artur, Tristán i també Lancelot.
El ferrer John Smith
de Deerhurst el comtat de Gloucester, (GB) es diu que va donar llet a un famèlic
i voraç drac, que desprès de beure una quantitat immensa es va tombar al sol
per dormir i el ferrer va aprofitar per tallar-li el cap. Un altre heroi britànic
de Lyminster ( Susex) va preparar un pastis enverinat, tan gran que per
portar-lo va haver d’agafar un carro, el drac famolenc es va empassar d’una queixalada
el pastis , el carro i els cavalls.
En la majoris dels
casos els dracs s’alimenten de donzelles, però Topsell un escriptor de
principis del segle XVII en el seu llibre “Historia dels quadrúpedes” els hi atribueix
una dieta mes sana tan per ells com els humans. “ Conserven la salut (tal com
afirmava Aristòtil) a base de enciams silvestres que els feien vomitar quan
havien ingerit quelcom nociu al seu cos, el pitjor de tots era la poma perquè
els emplenava l’estomac d’aire.
Els homes creien que
la majoria dels dracs eren terrorífics i malèfics que nomes en sentir el nom la gent es tancava a
casa a pany i forrellat. Però sembla ser que també n’hi havia d’amics i bons.
Plini l’escriptor llatí parla d’un home de nom Thoas d’Arcàdia, que el seu
fidel drac el salvà del atac d’uns bandits.
Les llegendes de
dracs s’estenen per tants països que es podríem fer la pregunta de : Qui eren? Las
representacions dels artistes semblen extraordinàriament
a les reconstruccions científiques dels antics dinosaures.
Els dinosaures van desaparèixer
fa 70 milions i els avantpassats de l’home no van aparèixer fins fa dos milions
i mig, per tant l’home no ha estat testimoni presencial de l’època dels gran rèptils.
Però si es pot haver creat la llegenda dels dracs quan els primitius
avantpassats trobaven els fòssils de les immenses besties que en varen treure la conclusió de que pertanyien uns animals gegants amb un aspecte de voraços
llangardaixos. De fet si fou així no anaven mal encaminats i estaven molt a la
vora de la veritat.
