L’ARBRE
DE NADAL
Una de les tradicions
més populars que ens porta el Nadal es la de guarnir un arbre que gairebé es fa
arreu del món.
L’origen d’aquesta
tradició la trobem al nord d’Europa on els primers cristians que hi van arribar
es van sorprendre molt en descobrir els seus pobladors celebraven en unes dates
properes al Nadal cristià.
En el estat alemany de
Niedersachsen (Baixa Saxònia) hi vivia una comunitat pagana que en el solstici
d’hivern rendien tribut a Frey el Deu mes formós i d’aspecte poderós, que regia
la pluja, la llum del sol i el natural desenvolupament de la terra.
Cada any seleccionaven
un nen i l’oferien en sacrifici a Frey en un arbre que el consideraven sagrat l’Iggdrasill
o Freixe Universal. A dalt de tot el brancatge estava Asgard (la morada dels
deus) amb el Valhalla (el palau d’Odin). Les arrels simbolitzaven el Helheim (
el regne dels morts).
L’any 723 dC, Bonifaci
de Maguncia, un enviat de l’Església Catòlica per evangelitzar la regió de Geismar
va decidir interrompre l’acte del sacrifici per salvar la vida de l’infant. Armat
amb una destral i en nom de Jesucrist va tallar l’arbre i el va substituir per
un avet “que aquest arbre sigui el símbol del Déu veritable, les seves fulles
estan sempre verdes i mai moriran” va exclamar el religiós proclamat Sant el
1805.
Després de tallar l’arbre
sagrat Sant Bonifaci va ornar i embellir l’avet amb elements que recordaven
fets bíblics: pomes per simbolitzar el pecat original i les temptacions i unes
espelmes enceses que indicaven la presencia de la gracia i llum de Jesucrist, en
temps posteriors també representacions d’àngels
per cerciorar-se de que els sacrificis humans estaven oblidats.
Amb el temps les
civilitzacions de tot el mon cristià van acceptar la tradició del arbre i es
van adaptar a les festes del Nadal. Els ornaments han canviat però segueixen tenint
un esperit religios. Em canviat les boles per les pomes i les lluminàries per
les espelmes.
De fet la raó per la
que l’Església Catòlica hagi permès que l’arbre sigui un dels ornaments per
celebrar el naixement de Jesús el Fill de
Déu, es per els religiosos una mostra del triomf de la llum sobre la foscor del
paganisme.