ROB
ROY, UN HEROI DE LLEGENDA
Robert Roy
McGregor nasqué el 7 de març de 1671 a Glengyle (Escòcia), fou el quart fill de
Donald McGregor, chieftain (el cap) del clan del mateix nom i de Margaret
Campbell.
Fou batejat com
Raibeart Ruadh es a dir Robert el Roig, per haver nascut amb aquest color de
cabell, nom gaèlic que al anglès s’ha donat a conèixer com Rob Roy.
Els seus pares
li donaren la millor educació possible. Fou escolaritzat i aprengué a llegir i
escriure tant en la seva llengua natal (el gaèlic) com en anglès. Es creu també
que possiblement parlava llatí i francès.
A la curta edat
de sis anys començà una llarga carrera en el maneig de l’espasa. Als divuit
anys ja participa en un dels primers aixecaments jacobites, el 27 de juliol de
l’any 1689 en la batalla de Killiecrankie, els McGregor van lluitar i vèncer no
per l’honor de Jacob i la Casa dels Estuard, sinó en defensa de al seva manera
de vida, la seva patria i cultura.
Son pare Donald
fou capturat i empresonat durant dos anys a la ciutat d’Edimburg, durant aquest
espai de temps sa mare Margaret va emmalaltí i morí, quan Donald fou posat en
llibertat el trist destí de sa muller va fer que mai més recuperés les ganes de
viure.
El dia 1 de
gener de 1693 es casà amb Helen Mary, durat aquells anys s’havia convertit amb
un ramader respectable i molt conegut. El robatori de bestiar era molt freqüent i ell mercadejava
amb la protecció i la recuperació dels ramats, contra aquests robatoris.
Vivia en Inversnaid, a les lleres del llac
Lomond, lloc on hi nasqueren els seus quatre fills: James,Ronald,Coll i Robert
i a més n’adoptà un cosí d’ells Duncan. Però poc duraria la felicitat els anys
de fam i penúries, per quatre anys consecutius les collites foren dolentes i el
bestiar i les ovelles morien a milers. Moltes persones també van sucumbir i
d’altres varen abandonar les seves terres. Rob Roy i la família van sobreviure,
però la terra estava esgotada i el bestiar que quedava era molt escàs. A la
mort del seu pare l’any 1702 es va convertir en el cap amb ple dret del seu
clan, i això comportava no solsament
fer-se càrrec de sa família sinó també dels integrants del clan
McGregor.
Tan les collites
i el bestiar havien millorat, Rob vivia en un bon moment i a finals de1711 va
decidir demanar un préstec al seu millor client James Graham, el duc de
Montrose, la quantitat de 1000 lliures per poder comprar mes caps de bestiar
per engreixar-lo i vendre’l a un preu superior a les Terres Baixes. El duc li
deixar els diners, però va haver de deixar les seves terres en garantia. Rob donà
els diners al seu amic i capatàs, per comprar els caps de bestiar, però aquest
suposat amic va desaparèixer amb tots els diners i d’aquesta manera el nostre
heroi es queda sense diners i amb un deute que no podia pagar.
Va anar a veure
el duc per explicar-li la situació i a comprometre’s
a tornar fins l’ultima lliura.
Per James Graham
eren importants els diners, però més l’importava
el fet de que era enemic polític de John Campbell, el Duc de Argyll, y pensava
que pressionant a Rob Roy aconseguiria que testifiques contra el seu enemic,
per lo que no va atendre a raons i va exigir la total devolució de les 1000
lliures immediatament a no ser que s’avingués a donar un testimoni fals contra
Campbell. Rob es negà taxativament a formar part d’una estratègia política que
considerava deshonrosa. Va ser declarat proscrit i va haver de fugir.
El Duc de
Montrose, va ordenar al seu agent Grahame de Killearn, que anés a Inversnaid amb
uns quants homes a desallotjar la família de Rob Roy. Al arribar ell no estava a casa seva, la família
va estar maltractada, les collites cremades i la casa destruïda. Com no podia
ser d’altre manera el cap del clan McGregor va declarar la guerra al Duc de
Montrose.
En un principi
va romandre amagat juntament amb la família, no molt lluny de on havia nascut, i que sortia
esporàdicament per robar l’arrendament que els grans arrendataris pagaven al Duc
de Montrose. Mai va robar els diners dels petits arrendataris considerava que
la guerra no anava contra ells.
L’any 1715 va
participar en un altre dels aixecaments jacobites, la batalla de Serrifmuir amb
molt poc èxit. Incrementant els pillatges i refugiant-se a Glen Shira sota la protecció
del Duc d’ Argyll. El 1719 tornar a participar en un altre de les rebel·lions jacobites comandant 80 homes del seu clan en
la batalla de Glenshiel.
Durant aquests
anys fou capturat tres vegades, les mateixes que s’escapoli, l’any 1722 es veié
obligat a rendir-se i va estar engarjolat durant cinc anys fins l’any 1727 que
arribaria el perdó del rei George I d’Anglaterra.
Havia estat 14
anys fora de la llei, es trasllada juntament amb la família a Balquhidder on hi
va morir el 28 de desembre de 1734 i hi fou enterrat 1de gener del 1735.
Esta enterrat
juntament amb la seva esposa i dos de les seves filles, a Balquhidder Church
Cementery i en l’epitafi de la tomba hi resa:
-
“McGregor despite them”
(McGregor malgrat tot).