ELS GELATS
Amb l’estiu , tothom o la majoria de nosaltres ens agrada sentar-se a la terrassa d’un bar ,tot mirant l’ambient d’aquests llocs menjar-nos un gelat, també a casa tot mirant el televisor o parant la fresca , la veritat és que qualsevol lloc ve de gust deleitar aquest postre estiuenc per antonomasia.
Les notícies més antigues que coneixem sobre els gelats ens hem de remuntar fins els antics grecs. Aquests els feien amb neu de la muntanya, barrejada amb sucs de fruita i mel.
Alexandre Magne gran amant d’aquest menjar fred en les seves conquestes que arriben fins la India , portava esclaus per transportar la neu glaçada que emmagatzemaven en rases al terra per la seva conservació amb la fi de poder-los preparar.
Amb el temps Grècia va perdre l’hegemonia del Mediterrani i el poder passar a mans de Roma on hi apareix el gelat a les taules dels cèsars.
Aquests poderososs mandataris es feien portar neu dels Alps i s'emmagatzemava en soterranis aïllats amb palla fins l’estiu per preparar-los com ho feien mes o menys els grecs.
L’any 1295 Marco Polo tornava a Venècia després de 24 anys per terres de l’Orient i en les seves memories ens parla de la més remota referencia del gelat, ja que afirma que des de segles enrere abans de Jesucrist ja s’elaborava a la Xina i es venen per els carrers i mercats. En els seus quaderns de viatge va incloure receptes per la seva confecció que ràpidament es van estendre per tot Italia.
Els egipcis , juntament amb els israelites eren grans mestres del gelat al igual que els grecs cavaven rases al terra en la que hi deixaven tota la nit uns bols de fang molt poros amb aigua i sucs de fruita que cobrien amb palla d'arròs i per evaporació i inadiació del calor el líquid es refreda fins a glaçar-se.
L’any 1519 més tard en el 1534 es descobreix el nitrat d’etil que juntament amb la neu o el gel produeix unes temperatures molt baixes i això va fer que immediatament es coneixen noves receptes de gelats.
Catalina de Médicis reina de França per el seu matrimoni amb Enric II, introdueix mitjançant els seus cuiners de la Toscana el gelat a França ja quasi com el coneixem avui en dia i el millor indici de popularitat del postre en qüestió és una ordre de Hisenda crean un impost sobre begudes glaçades.
En el any 1680 es reuneixen a Paris , dos cents cinquanta fabricants de gelats que en formaven un gremi.
Durant el regnat de Lluís XIV apareixen els gelats de xocolata i de vainilla.
En 1774 el comerciant parisi Caveau descobreix la mantega gelada amb nata i ametlla.
Un dels llibres de impresos més antics sobre gelats es el del metge Raymond Restaurat de la Facultat de Medicina de Montpelier ( editat a l’any 1670). Un altre llibre de receptes ( més de cinc centes)es el de P. Lacan editat a Paris l’any 1849.
Pero on de veritat el gelat assoleix el veritable èxit definitiu es a Amèrica concretament als Estats Units. En el segle XIX al començament de l'època industrial un tal N.Johnson inventa la primera màquina per fer gelats.
l’any 1815 Jacob Fussel funda una empresa de fabricació de gelats a gran escala i cap al 1860 Linde introdueix la refrigeraciò mecánica i a partir d'aquí ja son tot estadístiques. Per exemple actualment a l’estat espanyol es consumeix a l’any més de 80.000.000 de litres del ja famosissim gelat.
