ORIGENS : EL CALENDARI

EL CALENDARI

Els calendaris mes reculats en la historia estaven basats en els  cicles de la lluna aproximadament de 29 dies i mig per circumval·lar la terra. Els calendaris antics jueus i mahometans es basaven totalment en la lluna amb mesos alternatius de 29 i 30 dies , que conformaven un any de 354 dies.

Aquest sistema aviat  s’avança  al pas de les estacions , els astrònoms jueus es serviren d’un altre esdeveniment per posar-se al ritme que marcaven les estacions: l’eclipsi de lluna. Observaren que tenien lloc cada dinou anys i van arribar a la conclusió de que 7 de cada 19 anys haurien de tenir 13 mesos en lloc de 12.

Però recordar quins any havien de tenir tants o quants mesos era una feina feixuga i era un gran inconvenient per el que es varen fer varis intents per idear un calendari que s’aproximés a la duració real del temps que necessita la terra per donar una volta al sol – 365 dies , 5 hores 48 minuts i 46 segons sense que es perdés un any del cicle de la lluna , o sigui 12 mesos.

Els romans utilitzaven un calendari creat per Numa Pompili , segon rei de la ciutat cap a l’any 700 AC. Es basava en un any de 355 dies dividits en 12 mesos. No es va fer cap modificació fins l’any 45 AC., fins que Juli Cèsar hi va afegir 10 dies per completar els 365.

També fou Juli Cèsar , el que introduir l’any de traspàs o bixest cada quatre anys ( amb 30 dies al febrer per compensar l’excedent d’hores sobre els 365 dies que tarda la terra en completar el seu cicle anual.

El calendari de Cèsar era molt mes exacte que els antecessors i va perdurar molt de temps , però encara excedia en 0’0078 dies que al cap de 1500 anys significaven 10 dies complerts.

Fou el papa Gregori XIII que establi el calendari actualment vigent a occident. A l’any 1582 va resoldre el problema dels deu dies sobrants amb el senzill mètode d’abolir-los , de manera que decreta que nomes per aquell any el 4 d’octubre anava seguit per el 15. Aquesta decisió provoca aldarulls entre la població perquè creien que el govern els havia robat els 10 dies. Anglaterra adopta aquesta mesura 170 anys després que amb el transcurs del temps s’acumula un dia mes  i n’hagueren d' abolir 11 dies .     

HOPE UN DIAMANT MORTAL

THE HOPE UN DIAMANT MORTAL

El valuós diamant que es guarda en el museu Smithsonian de Washington. Una pedra preciosa que sembla inofensiva , però aquesta joia freda i brillant te uns antecedents de sang i passió , es creu que la seva bellesa es culpable de mes de 20 morts.

Segons la llegenda , la primera víctima fou un sacerdot hindú que va caure en el seu embruix fa mes de cinc cents anys poc després de extraure la gema del riu Kistna , al sud-oest de la Índia. Es va atrevir  robar-la del front d’un ídol en un temple. Fou descobert i torturat fins a la mort.

El diamant apareix en Europa el 1642a mans de un contrabandista francès de nom Jean Baptiste Tafernier.  Amb la seva venta Tafernier va aconseguir els diners suficients per comprar-se un títol nobiliari i una propietat. Però el seu fill , un jugador empedreït que va contraure tantes deutes en el joc , que es va veure obligat a vendre tot el que tenia. Arruïnat se’n torna a la Índia per refer la seva fortuna , però             va morir en el intent al ser atacat per una gossada de gossos salvatges.

La joia reapareix com a propietat del Rei Lluis XIV de França , que va fer tallar-la de nou , que es convertir en una peça de 67’5 quirats , en lloc dels 112’5 que tenia. Nicolas Fouquet funcionari del govern la va agafar per nomes assistir a un ball oficial i fou acusat de desfalc i va passar la resta de la seva vida a presó. El mateix Rei Sol es posar malalt i morir abandonat mentre el seu regne s’ensorrava per diferents revessos militars. També van morir tres membres mes de la família real que havien usat el diamant i trobaren la carícia mortal, la princesa Lamballe que li costava diuen de treure-se’l , fou linxada per una multitud. Lluis XVI i la seva esposa Maria Antonieta que l’havien heretat van morir guillotinats.

Durant la revolució francesa  al 1792 el diamant torna a desaparèixer per 40 anys en que durant aquest temps van sorgir infinitat de llegendes. Es diu que un joier francès Jacques Celot vivia tan obsessionat per la bellesa del diamant que es tornar boig fins a suïcidar-se. El príncep rus Ivan Kanitovski el va regala al seu amant francès per  seguidament matar-lo de un tret , mes tard ell també fou assassinat. També s’assegura que Catalina la Gran de Rússia el portava la joia posada abans de morir de apoplexia.

El diamant torna aparèixer quan un joier holandes el torna a tallar fins al seu pes actual 44’5 quirats , però el seu fill el robà i ell es va treure la vida. La sagnant joia va recorre tot Europa passant de unes mans a altres fins arribar a Henry Thomas Hope un banquer irlandès immensament ric  que el comprar per 30.000 lliures i li donar el nom actual, el seu net moriria arruïnat.

El 1908 el sultà Abdul Hamid comprà el diamant per 400.000 dòlars , el regala a la seva esposa Subaya , i a continuació la mata d’una punyalada , un any després ell perdia el trono.

La fatídica joia arribava a Estat Units  Ned McLean , un magnat dels negocis la comprar l’any 1911 per 154.000 dòlars. En els 40 anys següents , el seu fill Vincent fou atropellat per un cotxe, McLean arruïnat completament va acabar els seus dies en un hospital psiquiàtric  , la seva filla moria per una ingesta de barbitúrics i la seva esposa Evelyn es tornar morfinòmana.

Nomes el joier Harry Winston que comprar la pedra preciosa al hereus de la família McLean s’escapolí de la mort , regalà la joia al Smithsonian.        

       

HEROIS.CAT: MUSICS D'AMER

MUSICS D’AMER

“Amer vila de musics” aquesta curta frase que mes d’una vegada haureu sentit, principalment els amerencs , ja que des de temps molt reculats aquest poble ha tingut la seva “cobla” o ja en temps  mes moderns la seva orquestra.

Fins l’any 1870 no trobem probes documentals , però si hi ha noticies de conjunts mes antics.

En una fotografia es mostra un conjunt de set musics que aleshores ja era una cobla completíssima amb els següents instruments: un clarinet , una tuba , un fiscorn , un cornetí , una flauta , i dos violins, actuaven a Susqueda i se’ls veu rodejats de amics i familiars.

Aquesta cobla , era molt sol·licitada en les festes majors per els pobles de la comarca , tenien una molt bona fama perquè tocaven tota classe de musica com era , els “quatre contrapassos” , el “pucigola” (el llarg i el curt) i el “cerdà” que eren imprescindibles en totes les festes majors , sobretot per la seva especialitat en la sardana curta (la llarga encara no existia) feien servir els mateixos instruments per oferir també sessions de ballables.

Es molt curiós la forma que eren contractats . la cobla demanava un duro ( 5 pessetes = 0’03 euros) per music , cosa que aleshores es trobava car, després d’un llarg estira i arronsa per rebaixar el preu , finalment s’acceptava però s’exigia que : devien presentar-se ben vestits, portar sabates ( de cap manera espardenyes) i barret de plat d’or.

Acceptades les condicions els musics es traslladaven al poble a peu, al arribar els donaven un bon esmorzar que solia constar de dos plats “ sopa d’all” i “niua” (sang , fetge i perdiu). Cantaven l’ofici religiós de rigor i després a la sortida tocaven el “contrapàs llarg” i dos sardanes curtes.

Per la tarda “ contrapassos” ,”sardanes curtes” i alguns balls de cobla al acabar recollien els instruments i marxaven a peu cap a casa seva tal com hi havia arribat.

Es conte que una vegada foren atacat per uns lladres de camins , però com eren set es pogueren defensar i arribaren a casa sans i estalvis amb el “duro” tan bonament guanyat.  

SEGADORS.CAT: HIMNE DE CATALUNYA

HIMNE DE CATALUNYA

La lletra actual de Els Segadors l’himne oficial de Catalunya es de Emili Guanyavents i data de l’any 1897. Composta amb elements tradicionals de una tradició oral que havia recollit l’escriptor i filòsof Manel Vila i Fontanals en el any 1892.

La versió musical es de Francesc Alió, que la va compondre al mateix any 1892. La primera versió es de una cançó primitiva nascuda durant la revolta catalana coneguda com “ la guerra dels segadors” de l’any 1640 contra el rei Felip IV, amb episodis importants com el Corpus de Sang.

La llei del Parlament de Catalunya del 17 de febrer de 1993, Els Segadors fou declarat himne oficial de Catalunya.

ELS SEGADORS

Catalunya ,comtat gran qui t’ha vist tan rica i plena

Ara el rei Nostre Senyor declarada ens te la guerra

El gran Comte d’Olivar sempre li burxa l’orella

-      Ara es hora , nostre rei, ara es hora que fem guerra

Contra tots els catalans ja ho veieu quina n’han feta

seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d’Arenes.

N’han cremat una església que Santa Coloma es deia

cremen albes i casulles, els calzes i les patenes

i el santíssim sagrament, alabat sigui per sempre.

Mataren un sacerdot mentre la missa deia

mataren un cavaller, a la porta de l’església

en Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa.

El pa que no era blanc deien que era massa negra

el donaven als cavalls sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo n’engegaven les aixetes

el tiraven pels carrers sols per assolar la terra.

A presència dels seus pares deshonraven les donzelles

Ne daven part al Virrei, del mal que aquells soldats feien.

-      Llicència els he donat jo, molta mes s’han poden prendre

A vista de tot això s’és avalotat la terra.

Entraren a Barcelona mil persones forasteres

entren com segadors, com érem al temps de sega.

De tres guàrdies que n’hi ha , ja han mort la primera

ne mataren al virrei, a l’entrant de la galera,

mataren als diputats i als jutges de l’Audiència.

Anaren a la presó: donen llibertat als presos.

El bisbe els va beneir amb la ma dreta i l’esquerra:

-      On es vostre capità, on es vostre bandera?

Varen treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre:

-      Aquí es nostre capità, aquí es nostre bandera

A les armes catalans que ens han declarat la guerra  

SCOTLAND: ..... AND GOD SAID

HOW SCOTLAND WAS CREATED

At the beginning of time , God was discussing the creation with the Angel Gabriel. Leaning back in this Golden throne he told him  his plans for Scotland.

-      Gabriel – said God – I’m going to give Scotland towering mountains and magnificents glens resplendent with purple heather. Red deer will roam the coutryside, Golden eagles will circle in the skies, salmon will leap in the Crystal clear rivers and lochs, and the surrounding seas will teen of fish. Agriculture will flourish and ther will be a glorious coming togetherof wàter with barley to be know as wisky. Gold oil and gas , all will be there. The scots will be intel·ligent, innovative, industrious and .........

-      Wait a minute – interrupted Gabriel – Are you not being just a wee bit too generous to these scots?.

But the Almigthy replied.

-      Not really , I havent told you yet who their neighbours are going to be.

HEROIS.CAT: LLUIS COMPANYS

LLUIS COMPANYS

Amb el conflicte que vivim aquests dies de que el poble català vol deixar de ser súbdits de un rei que ningú a votat i pertànyer a un país lliure i demòcrata,  el Govern espanyol no ens deixa prendre les decisions que serien aptes i profitoses per el nostre futur immediat. Han sorgit a la palestra molts de noms que el poble de Catalunya recorda amb orgull i alhora  indignació , entre ells el de Lluis Companys.

Lluis Companys i Jover, succeí com a President de la Generalitat a Francesc Macià i Lluçà que mori d’una apendicitis amb complicacions el dia de Nadal de l’any 1933.

El nou President fou elegit per el parlament de Catalunya l’1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 vots en blanc que eren dels diputats d’Estat Català que no el consideraven prou nacionalista.

Lluis Companys era fill del Tarròs nascut en una família de pagesos benestants, a l’Urgell. Va fer la carrera d’advocat a Barcelona i ja de molt jove es lliura a la política en el camp del republicanisme, amb activitats d’organització, també com a periodista polític fou director de “La Terra” i de “La Humanitat”. El novembre de l’any 1920 per ordre de Martínez Anido , fou deportat al castell de la Mola  a Maó juntament amb altres líders sindicals entre ells Salvador Seguí( el noi del sucre) que mori assassinat.

Fou un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya , elegit regidor el 12 d’abril de 1931 proclama la república a Barcelona abans que ningú ho hagués fet a Madrid. Des de aquest moment figurà entre els polítics mes rellevants de Catalunya: governador civil de Barcelona , diputat a Corts i cap de la minoria d’esquerra, president del Parlament de Catalunya. La seva presidència fou molt difícil ja que a Madrid hi havia unes Corts en  majoria de dretana i un govern de dreta que les tensions desembocaren en els fets del 6 d’octubre en que companys fou empresonat, processat i condemnat a trenta anys de reclusió major. Les eleccions de l’any 1936 significaren la amnistia dels presos polítics i Companys torna a la presidència de la Generalitat. L’any 1936 la Generalitat i ell com a president foren l’eix de la resistència a Barcelona i a Catalunya. El febrer de 1939 passa a França , que estava parcialment ocupada per els alemanys , fou detingut el 13 d’agost de 1940 per la Gestapo i lliurat a les autoritats espanyoles que  en un consell de guerra sumaríssim el condemnar a mort , el 15 d’octubre de 1940 morí afusellat en un fossat del castell de Montjuic.    

CATALUNYA .CAT ...... I DEU DIGUE

COM FOU CREADA LA TERRA CATALANA

En el principi dels temps , on el gènesis bíblic ens diu que Deu crea la terra en el tercer dia de la creació del mon. El Totpoderós assentat en el seu tron daurat i acompanyat dels  Arcàngels  Gabriel , Miquel i Rafel deliberaven sobre la millor manera de fer-ho. De cop s’aixeca i els explica els plans que tenia per la terra dels catalans.

-      Escolteu-me Arcàngels , donaré als catalans altes muntanyes com no n’hi ha enlloc, unes magnifiques valls amb una vegetació esplendorosa , amb arbres que donaran bons fruits , uns espessos  boscos on no hi faltarà la caça , àligues daurades i tota mena d’ocells que emplenaran la volta del cel, els llacs i rius amb aigües transparents i cristal·lines plenes de peixos que asseguraran la pesca tot l’any, una agricultura que florirà en grans quantitats qualsevol cosa que s’hi planti en aquesta terra ....

-      Però Senyor ..... - va replicar l’Arcàngel  Gabriel -

-      No he acabat Gabriel – l’interrompi el Totpoderós -  .... els catalans seran intel·ligents , molt treballadors , innovadors i els donaré també l’art de fabricar el que vulguin , una industria que serà emprenedora i necessària tan per ells com per els altres .

-      Espereu un moment  Senyor – torna interrompre l’arcàngel – no sereu un xic massa generós amb els catalans?

-      No estimat Arcàngel Gabriel , no soc massa generós , encara no us he dit qui seran els seus veïns.  

HEROINES: LA TRAVIATA

LA TRAVIATA

Les operes tot sovint es basen en llegendes èpiques i clàssiques, però La Traviata de Giuseppe Verdi , va néixer inspirada en una dona de no molt bona reputació de la ciutat de Paris.

La noia de nom Rosa Alfonsina Plessis , nascuda l’any 1824 a Nonant un petit llogarret normand a la vora de Bayeux. A l’edat de 13 anys s’escapa de casa seva i se’n va viure a Paris , sense un cèntim i es veu obligada a exercir la prostitució per sobreviure.

Al complir els 18 anys , Rosa ja havia ascendit en l’escala social , es canvià el seu nom per Maria Duplessis per tal d’amagar els seus antecedents familiars. Cortesana distingida vivia en un apartament situat justament en el aristocràtic bulevard de la Madeleine , freqüentant casa seva personalitats il·lustres i adinerats com el comte de Stackelberg  antic ambaixador de Rússia a la ciutat de Viena.

La primera vegada que la veu Alexandre Dumas , fill del autor de “Els tres Mosqueters”, Maria baixava d’un cotxe en la plaça de la Bolsa. En quedà tan encisat i captivat per la seva bellesa que quan la va tornar a trobar en la llotja del Teatre de Varietats va concerta una entrevista per ser presentat.

La presentació va ser el principi de un estrany amor , que perdura fins i tot després del matrimoni de Maria amb un altre home i que durà fins a la seva mort.

Malalta de tuberculosi crònica li confessà al seu amant  Alexandre ,  

-      Tindràs una companya , miserable, nerviosa , malalta , trista i alegra però una alegria mes trista que la angoixa , una dona que escup sang i gasta 100.000 francs a l’any i tots els amants joves que he tingut , m’han abandonat sempre molt aviat.

Però l’escriptor profundament enamorat mai va fer cas de les advertències de la seva estimada.

Amb la malaltia de Maria , el propi Dumas s’arruïnà per pagar els metges. Inclòs va seguí sent-li fidel quan ella es casar amb un antic enamorat , el vescomte de Perregaux.

Maria Duplessis , morí al 3 de febrer de l’any 1846 a l’edat de 23 anys en el seu enterrament el fèretre cobert amb camèlies , les seves flors preferides fou inhumat en el cementiri de Montmartre.

Alexandre Dumas va començar escriure La Dama de les Camèlies , poc després de la mort de l’amor de la seva vida. Mes tard escrigué la versió teatral que l’any 1853 , va inspirà a Verdi la seva immortal opera.

Curiosament Alexandre Dumas era fill natural de Marie Labay una dona d’origen tan humil com la pròpia  Rosa Alfonsina

                 

CURIOSITATS MEDIQUES: EL COS HUMÁ

EL COS HUMÀ

El cos humà , la mes perfecta de les maquines , mai cap enginyer ha pogut idea una maquina que superi o tan sols iguali la suprema realització de la natura .

Si considerem el sistema circulatori. Durant cada minut de la nostre vida el cor bombeja 4’70 litres de sang , ( 14’10 litres en un exercici violent) a traves de 96’560 km de arteries , venes i vasos capil·lars. Un cos adult guarda de 2’80 a 4’70 litres de sang, el terme mitja per un home adult es de 3’76 litres que contenen dos bilions de glòbuls vermells ( portadors d’oxigen) i 3000 milions de glòbuls blancs ( per combatre les malalties).

El 95 % del cos es composa d’aigua uns 40 litres , o sigui el 60% de una persona , també conté diferents substancies com grassa suficient per fer set pastilles de sabó , cal per encalcinar una habitació , carbó equivalent a un sac de 13 kg, fòsfor per fabricar 2200 cerilles , el ferro que hi ha en un clau de 2’5 cm, una cullerada ben plena de sofre i 28 grams mes de altres metalls.

Un nen neix amb 305 ossos , mes tard alguns es solden , un adult en te uns 206  moguts per 650 músculs i unes 100 articulacions. Els tendons aguanten els músculs als ossos que poden resistir tensions de mes de una tona per cm quadrat, el fèmur suporta al caminar una pressió de 80 kg per cm quadrat.

Tota aquesta maquina complexa i meravellosa esta tancada dintre una pell flexible i impermeable. Un home de mida mitjana te 1’85 m quadrats de pell que es gasta i es substitueix cada 5 dies , protegida per uns cinc milions de pels.

Nou mil papil·les gustatives ens ajuden a triar el que ens agrada i el que no , servides per 13.000 milions de cèl·lules nervioses, quatre mil milions de receptors situats a la pell ens permet distingir del fred i de la calor.

I per que tot això funcioni com qualsevol maquina necessita combustible, en el curs de una vida una persona consumeix per terme mitja 50 tones d’aliments i 41.000 litres de líquids. Si viu en ciutats camina una mitjana de 11.265 km , si viu en zones rurals pot arribar a caminar 45.000 km.      

HEROINES: LA MONNA LISA

LA MONNA LISA

Durant molt de temps s’especulà molt sobre la vertadera personalitat de la Monna  Lisa , mes coneguda com La Gioconda immortalitzada per Leonardo da Vinci en el any 1503 .

Sembla ser que Mona Lisa  nascuda l’any 1479 , fou filla d’un fabricant de llanes  de la ciutat de Florència de nom Antonio Gherardini.  

Després de morir el seu pare entra en contacte amb la família Medicis prometença amb Giulianno , fill menor del famós Llorenç el Magnífic governant de la prospera república de Florència.

Amb la invasió de Carles VIII de França , els Medicis van fugir i Mona Lisa que esperava un fill es veié obligada a casar-se a l’any 1495 amb el viudo Francesco del Giocondo , del que reveria el sobrenom de La Gioconda.

Quan Leonardo la retrata (1502-1506) per encàrrec de un cosí del seu exmarit Giulianno de Medicis, La Gioconda nomes tenia 24 anys.

La realització del quadre va tardar dos anys i alguns mes per la seva entrega , es creu que entre altres raons fou per la extraordinaria semblança de La Gioconda amb la mare del pintor.

Quan Leonardo s’instal·là l’any 1515 a França prop de Amboise , al castell de Cloux on hi va morir , s’emporta el retrat de la Monna Lisa fins que fou comprat per el Rei Francesc I, i  va romandre en  les col·leccions reals fins  el 1805  que Napoleo assigna l’obra al museu del Louvre.

En el any 1911 un tal Vincenzo Perugia va robar el quadre i el porta a Itàlia per vendre’l a un antiquari de Florència que el denuncià. Abans de torna’l el famós quadre a França fou exposat durant uns dies a les ciutats de Florència , Roma i Milà.

La Mona Lisa morir l’any 1516 als 37 anys , en l’actualitat es uns dels quadres mes visitats del mon on els visitants encara intentant esbrinar el secret de la coneguda i enigmàtica imatge exposada en el museu de el Louvre.    

     

CURIOSITATS MEDIQUES : ESTERNUTS

ESTERNUTS

L’esternut una expulsió brusca i sorollosa de l’aire , per el nas i la boca provocada per una excitació de les vies respiratòries , i que tan poques vegades podem evitar.

En temps remots , els egipcis i també els grecs veien en els esternuts un auguri. Així dons era bona senyal eixabuirar per la tarda , mentre que fer-ho al aixecar-se del llit o de la taula podria ser nefast.

El que eixabuirava justament al néixer era tingut per una persona benaurada , l’esternut a la dreta es considerava un molt bon auguri , mentre que a l’esquerra era totalment el contrari. En ambdós casos els grecs solien dir “ Viviu ” o “ Que Zeus et protegeixi ”, els romans feien servir l’expressió “ Salve ”.

Es diu que l’epidèmia de pesta que va assotar Roma l’any 591, sota el pontificat de Gregori I , els afectats morien eixabuirant , aleshores quan algú esternudava feien servir l’expressió “Que Deu et beneeixi”, que temps mes tard es simplificaria dient “Salut” o “Jesús” en les comunitats cristianes , i tota mena de expressions semblants.

Avicenna , metge i filòsof persa (980-1037) al descriure la simptomatologia de una epidèmia de verola , deia que “l’esternut continuat  anuncia el principi de la malaltia”  i per tant quan se sentia algú a fer-ho es demanava a Deu , que l’apartes del perill.

L’escriptor francès del segle XVI , Montaine ens diu que l’esternut a diferencia d’altres “ventositats” no se li dona cap censura i te els tributs de honrat.

I per últim l’erudit basc guipuscoà , Justo Gárate , ens diu que la salutació rere un esternut es va començar a utilitzar a l’Africa en el segle VI , amb motiu de l’aparició d’una epidèmia i foren els àrabs qui  varen propagar la costum de nombrar o invocar a la divinitat.     

      

GRANS OBRES: THE UNION PACIFIC

THE UNION PACIFIC

Probablement no era el temps ni el lloc mes apropiat per construir una línia fèrria. Havia estellat la guerra de secessió dels Estats Units i  els  indis campaven , com i quan volien per les planes centrals.

L’any 1862 el Congres va aprovar un acta per la construcció de la Union Pacífic, la companyia de ferrocarril que obriria l’oest al mon. Es va acordar que la companyia californiana ,Central Pacífic iniciaria els treballs de de Sacramento en direcció est i la Union Pacífic  des de Omaha i Nebraska en direcció oest , les obres es començaren en 1863.

Els homes ce la Central Pacífic , a les ordres de Charlie Crocker  propietari de uns magatzems , se les van haver de veure amb les vessants granítiques de Sierra Nevada , a nomes 130 km del punt de sortida.

A l’altre banda els treballadors de la Union Pacífic , que comandava el general Grenville Dodge , no ho van tenir gens fàcil havent de creuar el territori dels indis Sioux i Xeienes , que ja estaven molt molestos per els cables de la xarxa telegràfica  que ells anomenaven “ fils parlants “ i a mes ara el ferrocarril amenaçava en arruïnar les zones de caça.

Per cada km. De via el general Dodge necessitava 25 vagons de material , que els hi enviaven des de Missouri a 80 km de distancia.

Les travesses de roure que valien 3’5 dòlars cada una els hi arribaven de Pennsylvania a 1300 km.

A finals de 1866 la Union Pacífic havia estes 500 km de via , i la Central Pacífic que tan sols estava a 140 km del punt de partida havia conquerit Sierra Nevada amb els seus 2140 metres d’altitud.

Els homes del general Dodge eren irlandesos en la seva majoria , i Crocker comandava un gran nombre de xinesos dels qui va dir “ Han repetit la gesta de la gran muralla, l’obra mes llarga del mon”. L’hivern del mateix any molt homes van morir congelats o sepultats per la neu las dos línies es trobaren en Ogden( Utah) l’equip que havia sortit de l’oest va cobrir 1110 km, i l’altre equip procedent de l’est va fer 1747 km , els xinesos de Crocker i els irlandesos de Dodge havien conquerit l’oest , establint el servei ferroviari de costa a costa.

    

---

 [u1]

GRANS CIUTATS: NEW YORK

NEW YORK – THE BIG APPLE

New York , la ciutat mes poblada dels Estats Units d’Amèrica , també coneguda a tot el mon com “ the big apple “ , l’origen d’anomenar-la així es remunta als anys 20. En l’argot dels musics de color de jazz , el vocable “ apple “ s’utilitzava com a sinònim de ciutat , per exemple classificaven las ciutats on tocaven en : “little apples“, “big apples” i   “rotten apples” , però nomes New York va rebre aquest títol degut a que era on s’hi trobaven els clubs de jazz mes notables i prestigiosos als qui acudien el públic mes selecta de l’època.

L’expressió es va estendre molt de pressa i no nomes entre els musics de jazz , sinó que de seguida es feu tan popular que arreu del mon la van començar anomenar-la així.

L’holandès Peter Minuit  va comprar la illa de Manhattan a la tribu dels indis Algonquin a canvi de eines i quincalla per valor de uns  24 dòlars.

Fou fundada com a port comercial per els holandesos i en un primer moment s’anomena New Amsterdam.

Durant un any fou la capital dels Estats Units des de 1789 fins 1790.

El preu mig de una habitació d’un hotel es de 267 dòlars , per el voltant de 50 milions de turistes que visiten  la ciutat.

Els taxis grocs de la gran ciutat son d’aquest color perquè John Hertz fundador de la companyia s’assabentà a traves d’un estudi que el groc era el color que mes fàcilment pot percebre l’ull humà.

Hi ha mes de 12700 taxis oficials  , mes de 18.600  restaurants i establiments de menjar ràpid. Mes o menys el cost d’un sopar a New York es de 39’43 dòlars apart dels mes de 4000 llocs de menjar ambulant.

Per acabar dir-vos que hi viuen segons el cens de l’any 2011 la ciutat consta de  8.200.000 habitants.

  

ORIGENS : LA CORBATA

LA CORBATA

L’ús de la corbata es remunta a la segona meitat del segle XVII , amb la inclusió  en el exercit del Rei Lluis XIV de França , de un regiment croata.

Aquest regiment usava aquest complement com a distintiu , d’aquí passar a nomes ser us per els oficials francesos i posteriorment passar a la cort , ja com un signe de elegància.

Paral·lelament per aquest temps començà a configurar-se el vestit masculí : la casaca (antecedent de l’americana) , apareixen també les primeres armilles i es comença també a introduir la corbata que en un principi no es feia el nus , sinó que senzillament es posava al coll com una bufanda.

A partir de l’any 1740 es deixen de fer servir i son substituïdes per una mena de collar blanc emmidonat amb una cinta de color negre i tot plegat rebia el nom de “ solitari o xorrera”.

En el segle XIX , s’institucionalitza el seu us. Es l’època dels romàntics i comencen a sortir els dandis per qui la corbata es converteix en un dels mes importants accessoris de la seva vestimenta .

L’any 1812 apareix un llibre editat per H. Le Blanc que portava com a títol “ L’art de fer-se el nus a la corbata” en que explicava ni mes ni menys que 32 formes de fer-ho.

    

GRANS OBRES : ESCULTURES

GRANS ESCULTURES

En el any 280 Ac , l’escultor Xares , va començar el que seria la famosa i gran estàtua de bronze de la antiguitat amb els seus 36 metres de alçada i coneguda arreu del mon com una de les set meravelles del mon amb el nom de “ el Colós de Rodas”. Que dura a l’entrada del port 46 anys, ja que l’any 244 aC un fort terratrèmol la destruí, i les restes van restar on havien caigut fins que en el any 653 un jueu les comprar per 900 camells com a ferralla que irremeiablement foren fosos

Neró , el vanitós emperador romà , va fer cridar l’escultor Zenodor i li ordenar la construcció de una enorme efígie de la seva persona, l’estàtua mesurava 32’5 metres de cap a peus , però aquest intent de testimoniar a perpetuïtat la seva gloria mori amb ell després del seu suïcidi l’any 68. Poc després l’estàtua fou dedicada al Deu Apol·lo per l’emperador August com al seu Deu personal.

Però les grans escultures s’han construït en els temps moderns , com l’estàtua de la Llibertat  de Nova York , oficialment batejada com “La Llibertat il·lumina el mon”. Dissenyada per Gustave Eiffel i construïda per l’escultor Augusto Bortholdi amb  96 metres  d’alçada des de la base fins a la punta de la flama. Fou regalada per França l’any 1886 per commemorar el naixement dels Estats Units i l’amistat entre les dues nacions.

Una altre estàtua , la mes gran del mon , mesura 82 metres des de la base fins a la punta de l’espasa que porta a la ma dreta , es una figura femenina “La Mare Terra” situada a les afores de Volgograd (Rússia)  dissenyada l’any 1967 per Yevgeyi Vuchetich per commemorar la batalla de Stalingrad.

I per acabar nomenar també las cares de 18’3 metres cada una dels quatre presidents dels Estats Units Washington, Lincoln, Jefferson i Theodore Roosevelt obra del escultor Gutzon Borglum , al mont Rushmore , en Colinas Negras de Dakota .

GRANS VIATGERS : PITEAS

 PITEAS: L’HOME QUE DESCUBRÌ GRAN BRETANYA

Piteas l’home gran navegant i geògraf grec del segle IV aC a la tornada de un dels seus viatges per l’atlàntic nord va dir de Gran Bretanya:

“..... la illa te una densa vegetació , i un clima extremadament fred , els seus habitants son de una hospitalitat poc habitual i amb maneres molt gentils. La seva alimentació es molt poc variada , i molt diferent del luxe que emana de la riquesa, aquesta terra te molts reis i grans potentats que la majoria viuen en concòrdia......”

Però ningú a l’any 310 aC es va creure al famós navegant nascut en la colònia grega de Marsella. Durant molts anys els historiadors no van donar crèdit a les descripcions dels seus viatges que les consideraven obres mestres de la imaginació.

“..... les gents de Britannia , son de costums molt senzilles i estan molt lluny de les complicacions de la vida moderna ,no beuen vi sinó un licor produït per la fermentació de la civada que anomenen Curmi....”.

Per aquells temps les aigües del Atlàntic nord eren desconegudes per els grecs , com es podien creure que hi havia blocs de gel mes grans que les seves naus flotant  en el mar , no es creien que mes al nord el mar estava glaçat i el sol no es posava mai.

Tal va ser el descrèdit que guanyar Piteas que el famós historiador i geògraf grec Estrabó ( 63a aC) ens en parla :

..... Piteas ens diu de Thule ( que es tenia aleshores per una terra molt septentrional no descoberta ) es troba a un dia de navegació del mar glaçat , i diu que ho ha vist amb els seus propis ulls o així ens ho vol fer creure ......

Nomes en queden dos fragments dels llibres de Piteas : l’Oceà i Descripció de Terra ,  els seus viatges per el nord des de Marsella duraren sis anys , va navegar al voltant de Gran Bretanya , també ens explica que visitar les mines d’estany de Cornualles, sembla ser que Piteas es passa  la resta de la seva vida intentant convèncer als seus contemporanis.

HEROINES.CAT:ELISENDA DE SANT CLIMENT

ELISENDA DE SANT CLIMENT

Dama de segle XIII , que vivia a Pollença amb el marit i una filla, quan caigueren presoners dels pirates tunisencs que atacaven les costes mallorquines. A Tunis , l’emir dit pels cristians Miralmomoni prengué per muller la joveníssima filla d’Elisenda , Guillemona que es canvia el nom per el de Rocaia. Fou per aquest temps que mori el marit d’Elisenda , i ella resta al palau de l’emir fins que es casá en segones núpcies amb el famós mercader Arnau de Solsona , un lleidatà que comercialitzava molt activament per tota la Mediterrània i molt especialment amb els territoris sarraïns.

Elisenda anar a viure amb el seu nou marit a Lleida , que sense ell saber-ho,s’endugué de Tunis una relíquia que era considerada com el “Sant Drap”, segons la llegenda era el bolquer amb que la Mare de Deu va embolcallar Jesús just acabat de néixer.

Li havia estat donada en secret per la seva filla, que es queda al palau de l’emir i preferia que la relíquia passes a terres cristianes. Poc després l’emir entaulava una acció diplomàtica davant el rei Jaume I, demanant la restitució del Sant Drap acusant directament a Elisenda de haver-lo robat.

El marit Arnau de Solsona , ignorant el robatori comes per mare i filla , negà l’acusació contra la seva esposa i fins i tot fou empresonat per ordre del rei per complaure a l’emir. Tenint per defensor el famós i prestigiós jurista Guillem Sasala que acabaren per resoldre el plet mitjançant el pagament de 3000 doblons d’or tot i que Elisenda mai es confessar possessora de la relíquia. Nomes davant del seu marit i ja trobant-se a les portes de la mort reconegué el fet i li lliura la relíquia fins aleshores ben amagada.

Al  l’any 1297  i ja a punt de morir , Arnau de Solsona faria donació del Sant Drap al bisbe de Lleida Guerau d’Andria , que hi seria venerat fins l’any 1936.

ORIGENS: ASSEGURANCES

ASSEGURANCES

Hi ha vestigis molt remots de institucions que en un concepte molt mes ampli podrien ser qualificats com a “assegurances”.

A Babilonia , des de el 4000 aC , els mercaders ja assumien el risc de pèrdua de les caravanes i concedien préstecs a elevats interessos ,que eren reemborsables  al final del viatge si tot acabava bé. Aquesta practica va quedar legalitzada en el famós important compendi de lleis “ El Codi de Hammurabi” , i segurament això servir d’antecedent a la legislació grega referent als préstecs sobre els vaixells i les seves carregues, com les associacions “Eranoi grega” o els “Collegia Funeraticia” dels romans.

L’origen de les assegurances en el sentit  mes estricte , comença amb els contractes d’assegurances marítimes medievals, on l’assegurat venia la mercaderia al assegurador , amb el compromís de tornar-la a comprar al port de destinació , a un preu molt mes alt prèviament pactat.

En el any 1435 es promulga a Barcelona , la “Ordenança de les Assegurances Marítimes” la mes antiga reglamentació de que es te noticia , seguida de les compilacions franceses “Guidon de la Mer” a l’any 1556, i “Ordonnance de la Marine” en el any 1681.

L’assegurança com institució moderna neix a Anglaterra en el segle XVII. L’incendi de Londres (1666) , Nicolas Barbon crear una entitat asseguradora contra incendis la “Fire Office” que en poc temps fou imitada per altres companyies com ”The Mercers Company”, (1698) que fou la primera asseguradora de vida.

Avui en dia , les antigues assegurances marítimes s’enquadren en branques mes amplies com poden ser els transports terrestres i també els aeris. I les de vida actualment presenta moltes variants com per cas de : mort, col·lectius , populars , d’invàlides i el d’accidents amb una importància capital per ser obligatori en el treball, responsabilitat civil i sobre tot el de vehicles.

   

HEROIS.CAT: ROSTANY

ROSTANY

Primer comte conegut de Girona-Besalú , un magnat got segurament establert a la Septimania o al Rosselló i que es podria identificar amb el Rodestagnus que el tres de juny de l’any 782 , com a vassall de Carlemany , assistir a un judici guanyat per Daniel arquebisbe de Narbona , contra el comte narbonès Miló

Es desconeix la data exacte en que va començar a administrar el comtat de Girona, però es molt probable que fos imposat per Carlemany immediatament després de la conquesta de Girona en el any 785.

Durant el seu govern va reforçar tot el sistema defensiu del comtat davant el continu atac de les ràtzies sarraïnes , ja que aleshores era un territori fronterer que quedar molt despoblat fins la conquesta de Barcelona en que la marca ( frontera ) es desplaçar.

Es molt probable que ell participes en la conquesta de Barcelona abans del 801 , com la incursió que va tenir lloc l’any 795  per un hispano-got de nom Joan del comtat de Narbona.

Cal destacar també la defensa del comtat i el seu territori per el  comte Rostany, per la gran expedició de Abd al Malik , que atacà Girona amb poderoses maquines de guerra i que aconseguí enderrocar les muralles però no pogué apoderar-se de la ciutat.

També l’any 801 participar molt activament en la conquesta de Barcelona , Rostany dirigir un cos d’exercit que en el moment inicial assetjar la ciutat mentre Guillem de Tolosa i Ademar de Narbona es dirigien a les comarques occidentals , l’Emperador  Lluis el Piadós romania en el Rosselló amb tropes de reserva .  

  Ref. Bibliografiques: Josep M.Salrach. Formacio Nacional de Catalunya.

SETGES DE GIRONA

ELS SETGES DE GIRONA

Nom amb el qual foren coneguts el tres setges a la ciutat , durant la guerra del Francès per les tropes napoleòniques i que li valgueren per donar-li el títol de “Tres vegades immortal”.

El primer setge fou el 20 de juny de 1808, per una força de 5000 homes comandats per el general Duhesme, però malgrat el mal estat de les fortificacions , els 300 soldats del regiment Ultonia i amb l’ajut de la població civil varen rebutjar els atacs i el general Duhesme es retira a Barcelona per reorganitzà les forces i prepara un segon setge. Aquest fou el 22 de juliol de 1808 , amb 6000 homes als quals se n’afegiren 5000 mes manats per Honoré de Reille. Els gironins auxiliats per les tropes del general Milans i per el sometent de l’Empordà que comandava Joan Clarós , el 16 d’agost feren una sortida i destruïren les instal·lacions bèl·liques de Napoleó, fet que obliga un cop mes a Duhesme a retirar-se a Barcelona.

El gran destorb que representava la ciutat de Girona per les comunicacions franceses varen fer decidir als invasors a iniciar un tercer setge  el maig de 1809 , per Gouvion Saint-Cyr, amb unes tropes que sobrepassaren els 22000 homes. A principis de juny la ciutat queda  incomunicada, la defensa la dirigia el nou governador militar, Mariano Álvarez de Castro , els homes, ciutadans  gironins foren enrolats a les companyies militars i la població femenina a la companyia de Santa Bàrbara.

Els assalts francesos se succeïren des del 4 de juliol i malgrat la resistència gironina els baluards de Sant Lluis , de Sant Narcís i de Sant Daniel mes el castell de Montjuic caigueren a mans de l’enemic.

Álvarez de Castro s’obstina a mantenir la resistència sabent que era inútil el sacrifici , que costa a Girona 4000 morts civils (aleshores el 50% de la població). Álvarez de Castro malalt hagué de cedir el comandament al general Bolívar que pacta la rendició de la ciutat el 10 de setembre amb el mariscal Augereau .   

  

HEROINES.CAT: NA MERCADERA DE PERALADA

NA MERCADERA DE PERALADA

Personatge que ha esdevingut famós per la seva heroïcitat davant les tropes franceses de Felip III L’ Ardit , durant el setge de la vila de Peralada l’any 1285 , que hi feu presoner un cavaller francès.

Ramon Muntaner així ens ho explica en el capítol numero124 de la seva “ Crònica “.

A la vila de Peralada , hi vivia una dona de nom Mercadera que hi regentava una botiga de merceria. Un dia anar al seu hort per collir unes cols , la host francesa havien acampat just al davant, per aquest motiu es vestir amb una gonella d’home (peça de vestir , composta de cos i falda mes o menys llarga que tan portaven homes com dones) agafar una llança , amb una espasa al cinto  i un escut.

Al acostar-se a l’hort sentir unes campanetes i va veure un cavaller francès amb el seu cavall que portava un pitrall de campanetes , el cavaller en veure-la s’acosta i ella que no tenia sortida li dona un cop de llança que li travessar la cuixa , la sella i arribar a tocar el cavall. L’animal al sentir-se ferit comença a dona cops i aixecar-se per davant i per darrera tot esquivat , ella agafar l’espasa i va ferir al cavall del cap que cada mig estabornit , va agafar-lo per les regnes i cridar:

-      Cavaller sous mort sinó us rendiu

El cavaller al veure de prop la seva  mort , es rendí a ella que li va treure la llança de la cuixa , i se l’emporta dintre la vila. Les gents de la vila i el rei amb el seu infant li feren explicar centes de vegades tal com havien anat els fets, es quedar amb el cavall i les armes del cavaller a mes dels dos-cents florins que aquest pagar per el seu rescat .

Se sap que l’any 1325 Na Mercadera encara vivia a la mateixa vila de Peralada.

SCOTLAND THE BRAVE

WHA’S LIKE US

DAMN FEW AND THEY’RE & DEID

The average Englishman in the home he calls his castle slips into his natural costume.

A shabby raincoat, patented by chemist Charles Macintosh from Glasgow, Scotland.

In route to his office he strides along the English lane, surfaced by John Macadam of Ayr, Scotland.

He drives an English car filted with tyres invented by John Boyd Dunlop of Dreghorn, Scotland.

At the office he receives the mail bearing adhesive stamps invented by James Chalmers of Dundee, Scotland.

During the day he uses the telephone invented by Alexander Graham Bell born in Edinburgh, Scotland.

At home in the evening his daughter pedals her bicycle invented by Kirkpatrick Macmillan, blacksmith of Dumfries, Scotland.

He watches the news on TV an invention of John Logie Baird of Helensburgh, Scotland and hears an item about the US. Navy founded by John Paul Jones of Kirkbean, Scotland.

He has by now been reminded too much of Scotland and in desperation he picks up the Bible only to find that, the first man mentioned in the good book is a scot “King James VI” who authorised its translation.

Nowhere can an English man turn to escape the ingenuity of the scots.

He could take the drink but the scots make the best in the world.

He could take a rifle and end it all but the breech loading rifle was invented by Captain Patrick Ferguson of Pitfours, Scotland.

If he escaped death, he could find himself, on an operating table injected with penicillin, discovered by Alexander Fleming of Darvel, Scotland. And given an anaesthetic, discovered by Sir James Young Simpson of Bathgate, Scotland.

Out of anaesthetic he would find no comfort in learning that he was as safe as the Bank of England founded by William Paterson of Dumfries, Scotland.

Perhaps only remaining hope would be to get would entitle him to ask…………….. “ WHA’S LIKE US”

     

ORIGENS:ELS JOCS OLIMPICS

ELS JOCS OLIMPICS

Instituïts  segons la llegenda per l’heroi i semi-deu Hèracles  formaven part de de les mes antigues i famoses festes nacionals gregues. Es celebraven cada quatre anys a la ciutat d’Olímpia i durant el  període entre uns jocs i els altres s’anomenava Olimpíada.

Històricament l’any 776 aC , apareix com la data de la primera celebració  se sap per la llista dels vencedors escrita per Hipies d’Elide al segle V aC. La popularitat va créixer tan que en poc temps i acudirien atletes de tota Grècia i també de les colònies que hi havia aleshores a Occident i a Orient.

El recinte on es celebraven els jocs era considerat sagrat s’anomenava l’Altis , i estava prohibit la presencia d’exercits armats en tot el seu contorn. En un principi els jocs es feien en un sol dia , però a partir del 432 aC ja duraven cinc dies , el dia inaugural dedicat a cerimònies religioses , tres dies de competicions , i el dia de clausura amb homenatge als vencedors.

Els exercicis gimnàstics constituïen la part central dels jocs , però amb el temps si n’hi anaren afegint , la lluita , el pentatló , el pugilat , (boxa) les curses de cavalls i quadrigues , el pancraci ( una lluita que hi dura poc per la seva perillositat , ja que tot valia ).

El cinquè dia els vencedors eren coronats amb un branquilló de olivera borda ,ereccions d’estàtues, la dedicació dels epinicis (himnes triomfals) dels poetes famosos de l’època. Durant tota l’antiguitat els jocs van adquirir un caràcter llegendari fins que Teodosi els prohibir al 393 , i fins el segle XIX ( juny de  1894) que foren restaurats per Pierre de Freddy, baró de Coubertin , i ja en el mateix any es funda també el COI , (Comitè Olímpic Internacional).

I per acabar recordar que a l’any 1992 aquest llegendaris jocs es celebraren a la ciutat de Barcelona.

LA MAGIA DE UN NUMERO

EL NUMERO 7

El 7 en l’escala decimal es un número singular, es primer que vol dir que nomes es divisible per ell mateix i per la unitat. El 2,el 3, i el 5 també son primers però es poden obtenir per la divisió d’altres números  de l’escala decimal. Nomes el 7 esta aquí per si mateix , no engendra res a l’escala decimal, ni tampoc es engendrat , es un numero virginal , un numero màgic.

Com va arribar aquesta xifra a tan extraordinària importància? Pitagores , nascut a Samos cap a l’any 570 aC , va reiterar lo que els mags i sacerdots de l’època ja sabien o es pensaven : els números son alguna cosa mes que un simple instrument per el càlcul.

El filòsof grec Aristòtil (350 Ac) s’imaginava la volta de l’univers composta per set capes diferents , cada de les quals girava independentment al voltant de la terra i a diferent velocitat de les altres. El Sol i la Lluna es traslladaven per aquestes capes , avui en dia es recorda aquesta visió com “ el setè cel”.

Set eren els herois que sota comandament de Teseu , anaren contra Tebes , la ciutat de les set portes , set nois i set noies verges tenia que enviar Atenes durant set vegades set anys a Creta ,al laberint de Minos .

 Fa mes de dos mil·lennis , que els grecs nomenaven set savis entre els seus filòsofs , i també cal recordar les set meravelles de l’antiguitat

Al setè dia descansaràs diu l’antiga llei hebrea , cada setè any es deixaven els camps sense treballar, els canelobres del temple tenien set braços , que eren els astres coneguts aleshores i per ells els ulls de Deu.

 I per acabar avui en dia encara fem servir  els set dies de la setmana tots dedicats als mateixos set astres coneguts de l’antigo.