APATS DE NADAL
Aquests dies de grans
festivitats , on totes les famílies es reuneixen al voltant de una taula ,
gaudint de beures i menjars , ve de una llarga tradició que es perd en la nit
dels temps .
En el any 1267, la ciutat de Barcelona va signar , a Pedralbes , la concòrdia de pau
amb Joan II ,fou fet un solemne dinar a la sala major del palau reial , es a
dir al salo del tinell. Hi van concórrer mes de un centenar de persones.
Segons consta en la
documentació conservada en l’Arxiu de la Corona d’Aragó per l’àpat reial d’aquell Nadal de l’any 1267
es van consumir : 31 moltons , 350 ous,
30 parells de conills , 12 parells de perdius , 36 parells de capons , 5
parells d’oques , 5 quarteres de pa (una quartera de blat equivalia a 55 kg),
228 quartans de vi (el quarta equivalia a 6’12 litres) , deu sous de neules i
altres coses. Els convidats la vigília havien menjat cols amb panses , peix ,
cigrons , castanyes , nous , i neules.
NEULES
I TORRONS
Sembla que possiblement per
aquells temps les neules eren planes , un semblant a una hòstia. Que portaven
signes , senyals i emblemes i, a vegades amb textos curts que en castellà foren
qualificats de “suplicaciones”.
La forma cilíndrica que les
coneixem avui en dia , tenen el seu origen a l’any 1703 , un flagell de pesta
tenia als barcelonins molt afectats i la celebració del Nadal era poc falaguera.
El gremi de confiters i pastissers per aixecar l’esperit públic varen convocar
un concurs per premiar dos dolços nous , que reunissin les condicions de bona
sanitat , de conservar-se per temps sense malmetre’s i per poder-se vendre a
bon preu , un d’aquests dolços s’havia d’assemblar a una pedra , i l’altre a un
pergamí. Les autoritats van aprovar el projecta i es van comprometre propagar-los
i recomanar-los. El concurs fou publicat el dia 27 d’octubre .
Fou concedit el premi
assenyalat per el primer dolç a Pere Torro , que presenta un dolç fet amb mel ,
avellanes i pinyons la qual semblava una pedra.
L’altre premi fou concedit
al confiter Pere Xercavins , amb la presentació d’una mena d’hòstia grossa ,
farcida i cargolada com un pergamí enrotllat.
El dia 2 de desembre en
crida publica per el nunci de la ciutat la introducció dels nous dolços , recomanant
al veïnat menjar-ne per postres des de la Puríssima (8 de desembre) fins la
Candelera (2 de febrer).
