CALENDARI II
EL MES
La raó de que els mesos
tinguin un numero diferent de dies es deu a la reforma del calendari en temps
de Juli Cèsar. En el calendari julià es va decidir donar 31 dies als mesos amb importància
religiosa especial i 30 als de menor rellevància. Així dons , Gener derivat de
Janus, deu roma de dues cares considerat el primer deu de les llars romanes. Març derivat de Mart deu de la guerra , I Juliol
en honor del propi Juli Cèsar, i cal
afegir també Agost en honor a August al successor de Cèsar , es conten com els
mesos de 31 dies. Els mesos julians de setembre ( setè mes) i octubre (vuitè
mes) es van convertir en novè i desè quan el papa Gregori XIII va passar el nou
any Julia ( 25 de març) al 1 de gener. En aquesta reforma de Juli Cèsar al
calendari roma cal també mencionar la importància del segon mes
de l’any Febrer, que es any bixest quan es divisible per quatre. Bixest una
paraula que deriva del llatí “ bis
sextus dies ante calendas martii ”.( repetir el sisè dia abans del primer dia
de març ). Que corresponia un dia extra intercalat entre el 23 i el 24 de febrer.
LA SETMANA
Las setmanes ha estat
sempre un espai de temps desconcertant en quan a la seva mesura , han estat tan
variades com la gent que les han viscudes. Els antics grecs dividien el mes en
tres setmanes de deu dies, en algunes tribus de l’Africa Occidental tenien la
setmana de quatre dies, els antics pobles assiris ho feien en cicles de sis
dies.
La setmana de set dies
que actualment regeix per tot el mon , sembla ser que te el seu origen en els
jueus i en el relat de la Creació, que segons el llibre del Gènesis al qual diu
que : “Deu en el setè dia , va descansar”.
Els dies setmanals se solien
contar a partir del diumenge ,Dies Dominica, dedicat al senyor. Els noms romans
dels altres dies dedicats als astres coneguts aleshores i que han perdurat fins
els nostres dies: dies Lunae (dilluns, de la Lluna), Martis (dimarts, de Mart),
Mercurii (dimecres, de Mercuri), Iovis (dijous, de Júpiter), Veneris (
divendres de Venus). El dissabte primitivament estava dedicat a Saturn però per
influencia hebrea s’adopta el nom de Sabbatum. El diumenge era per els romans
el dies Solis, en els països de menor influencia hebrea han perdurat amb els
noms de Samstag i Sonntag per el dissabte i diumenge en alemany , així també en
angles amb les paraules Saturday i Sunday.
