LES SET MERAVELLES DEL MÓN
Una coneguda llista de
monuments durant l’antiguitat clàssica que es basa en un breu poema d’AntÍpater
de Sidó o de Tessalònica entre el 20 a. C i el 20 d. C en que el poeta alaba
els set monuments o meravelles al voltant de la Mediterrània.
Val a dir que la
paraula “ Meravella” es de us contemporani, en realitat els grecs utilitzaven
la paraula “Theamata” que es podria traduir com “ coses per veure” o “coses que
s’han de veure”. Per això em de suposar que aquesta llista va ser com una guia
de viatge en el mon antic.
Hi hagué llistes
anteriors i posteriors que son nomes com a referència les fetes per Heròdot o l’arquitecte
Cal-limac d’Alexandria. Cinc de les meravelles son èxits de l’arquitectura
grega amb les excepcions de les piràmides de Gizeh i el jardins penjants de
Babilònia.
La gran piràmide de Gizeh.
La mes gran de les
tres piràmides de Gizeh. Khufu es el nom egipci d’aquest faraó. Coneguda també
com piràmide de Kheops que n’és el nom
grec d’aquest faraó. Es la mes antiga de
les set meravelles i l’única que encara roma quasi intacte desprès de que la
seva construcció s’acabés al voltant del 2650 a. C. Amb els 146,7m. d’alçada
original i 137,5m. actuals ha estat l’obra mes alta del mon durant 3850 anys. S’estima que es van utilitzar 5,5
milions de pedra calcària, 8000 tones de granit i 500.000 tones de morter en la
seva construcció.
Els jardins penjants de Babilònia.
Els jardins tambe
anomenats de Semiramis es troben molt documentats per historiadors grecs com
Estrabó i Diodor de Sicília.
Construïts juntament
amb les muralles de Babilònia, tant els un com els altres se suposen construïts
per Nabudoconosor i foren considerats meravelles del món pels volts de l’any 600 a. C. de tota manera hi ha dubtes que facin pensar
en l’existència dels jardins.
El geògraf grec
Estrabo descrivia en el segle I a. C els jardins i escrivia per la posteritat:
-
Es tracta d’unes terrasses
amb volta aixecades una sobre l’altra, que se sostenen sobre pilars en forma de
cub. Aquests pilars son buits per dintre i estan omplerts de terra perquè s’hi
puguin plantar arbres de l’especia mes alta. Els pilars, les voltes i les
terrasses estan fets de maó i asfalt.
El temple d’Àrtemis.
Temple dedicat a Àrtemis
en grec Artemision tambe conegut com el temple de Diana (nom d’Àrtemis en la
cultura i religió romana). Construït al voltants de l’any 550 a. C a Efes
(actual Turquia).
La descripció del
temple prové de Plini el Vell que descriu un temple de 115m. de llarg i 55m.
d’ample, fet enterament de marbre. Tenia 127 columnes d’estil jònic d’uns 20m.
d’alçada.
El creador de la llista del les meravelles
Antípater ens diu:
-
He vist amb els meus ulls la
Muralla de la dolça Babilònia,que es una calçada per els carruatges, i
l’estàtua de Zeus dels alfeus, i els jardins penjants , i el colós del sol, i
l’enorme obra de les altes piràmides i
la vasta tomba del mausoleu. Però quan vaig veure la casa d’Artemisa, allà
enfilada als núvols, els altres marbres van perdre la brillantor i vaig dir:
enlloc mes que des de l’Olimp, els sol mai ha semblat tan gran.
Segons la llegenda el
temple fou destruït per un pastor, Herostrat d’Efes que l’incendià per ser
recordat el mateix dia del naixement d’Alexandre el Gran.
L’estàtua de Zeus a Olímpia
Tallada per el famós
escultor grec Fídies cap el 435 a. C va estar-se en el temple d’Olimpia uns 800 anys, fins el 394
que va ser traslladada a Constantinoble capital de l’imperi Roma d’Orient
,actualment Istanbul.
L’estàtua asseguda de
Zeus deu suprem del panteó grec , segons fons contemporànies tenia una alçada
de 12 m. el geògraf Estrabó va dir “ sembla que s’hagi d’aixecar, deixaria el
temple sense teulat”
Amb la ma dreta
sostenia una imatge de Nike ( representa Atena portant la victòria) i amb
l’esquerra un ceptre coronat amb una àguila. Tallat en ivori i assegut en un
tron de fusta de cedre i amb incrustacions d’ivori, or, banús i pedres precioses.
Els historiadors
creuen que probablement va estar destruïda en un incendi.
Mausoleu d’Halicarnàs.
Edifici sepulcral
construït entre els anys 353 i el 350 a. C a Halicarnàs per Mausol un sàtrapa (
governador) de Cària. Fet construir
per Artemisia II que encarrega l’obra a
grans artistes en arquitectura i escultura de varies escoles jònica i àtica.
Els arquitectes foren Fileu i Sàtir que va escriure la descripció de l’obra i
de les decoracions escultòriques fetes per els artistes Escopes de Paros,
Briaxis, Leòcares i potser tambe Timoteu i Praxíteles. Tots van competir entre
ells que cadascun va fer una façana. Plini el Vell esmenta també un artista de nom Pitis que va fer una quadriga
a la cimera del monument.
Plini ens diu que mesurava 19 m. de nord a
sud, el seu perímetre era d’uns 125 m i l’altura, rodejat per 36 columnes
adornades per els artistes que havien competit entre ells que donava una
alçada total incloent l’ornament era de 46m.
El Colós de Rodes.
Estàtua gegantina del
déu Helios construïda a l’illa de Roda en el segle III a. C per Cares de
Lindos. La seva grandària era aproximadament com la moderna Estàtua de la
Llibertat de Nova York.
Amb una alçària de 34 m. sobre un pedestal de
marbre blanc l’estàtua de bronze s’aixecava sobre una escullera a l’entrada del
port de Rodes. La construcció va finalitzar l’any 282 a. C després de 12 anys
de treballs. Es va mantenir dreta 56 anys fins que l’any 226 a. C un
terratrèmol trencar el colós per els genolls i caigué a terra. Plini el Vell
destaca que pocs podien voltar amb els seus braços el dit polze caigut per
terra del colós.
L’any 654 segons
explica Teòfanes Isàuric una força àrab capitanejada per Muawiyah va capturar
Rodes i va vendre les restes de l’estátua a un home de negocis d’Edessa que va
fer acabar de tirar el colós al terra i va transportar les plaques de bronze
sobre el llom de 900 camells fins al seu país.
El Far d’Alexandria.
Construït al segle
III a. C (tambe anomenat la torre de Faros) Va estar en funcionament fins que dos terratrèmols l’enderrocaren en
el segle XIV.
Era una torre que el
rei egipci Ptolomeu Sòter va fer
construir per guiar el vaixells cap el port i per identificar la situacio de la ciutat. Sota
les ordres de l’arquitecte Sòstrat de Lindos, es creu que mesurava 134m. que en
aquella època fou una de les estructures mes altes aixecades per la ma dels
homes.
Construït amb pedra blanca i al capdamunt
equipat amb espills metàl·lics que n’assenyalaven la posició reflectint la llum
del sol, a les nits a falta de llum s’hi encenia una foguera que segons es diu
es veia des de mes de 50 Km. Lluny. Tenia quatre estàtues de tritons bufant uns
corns, un a cada canto de l’edifici.
Al topònim Faros ha
estat l’origen etimològic de la paraula
“far”en moltes llengües romàniques com el català.
Desprès de la gran
piràmide es la que mes ha perdurat en el temps malmès per els dos terratrèmols
als anys 1303 i 1323 , les ruïnes del far
van desaparèixer quan el soldà egipci Qait-bay utilitzar els enderrocs
per construir un fort a prop del lloc en el any 1480.
