miércoles, 23 de agosto de 2017

HEROINES: LA MONNA LISA

LA MONNA LISA

Durant molt de temps s’especulà molt sobre la vertadera personalitat de la Monna  Lisa , mes coneguda com La Gioconda immortalitzada per Leonardo da Vinci en el any 1503 .
Sembla ser que Mona Lisa  nascuda l’any 1479 , fou filla d’un fabricant de llanes  de la ciutat de Florència de nom Antonio Gherardini.  
Després de morir el seu pare entra en contacte amb la família Medicis prometença amb Giulianno , fill menor del famós Llorenç el Magnífic governant de la prospera república de Florència.
Amb la invasió de Carles VIII de França , els Medicis van fugir i Mona Lisa que esperava un fill es veié obligada a casar-se a l’any 1495 amb el viudo Francesco del Giocondo , del que reveria el sobrenom de La Gioconda.
Quan Leonardo la retrata (1502-1506) per encàrrec de un cosí del seu exmarit Giulianno de Medicis, La Gioconda nomes tenia 24 anys.
La realització del quadre va tardar dos anys i alguns mes per la seva entrega , es creu que entre altres raons fou per la extraordinaria semblança de La Gioconda amb la mare del pintor.
Quan Leonardo s’instal·là l’any 1515 a França prop de Amboise , al castell de Cloux on hi va morir , s’emporta el retrat de la Monna Lisa fins que fou comprat per el Rei Francesc I, i  va romandre en  les col·leccions reals fins  el 1805  que Napoleo assigna l’obra al museu del Louvre.
En el any 1911 un tal Vincenzo Perugia va robar el quadre i el porta a Itàlia per vendre’l a un antiquari de Florència que el denuncià. Abans de torna’l el famós quadre a França fou exposat durant uns dies a les ciutats de Florència , Roma i Milà.
La Mona Lisa morir l’any 1516 als 37 anys , en l’actualitat es uns dels quadres mes visitats del mon on els visitants encara intentant esbrinar el secret de la coneguda i enigmàtica imatge exposada en el museu de el Louvre.    

     

martes, 8 de agosto de 2017

CURIOSITATS MEDIQUES : ESTERNUTS

ESTERNUTS

L’esternut una expulsió brusca i sorollosa de l’aire , per el nas i la boca provocada per una excitació de les vies respiratòries , i que tan poques vegades podem evitar.
En temps remots , els egipcis i també els grecs veien en els esternuts un auguri. Així dons era bona senyal eixabuirar per la tarda , mentre que fer-ho al aixecar-se del llit o de la taula podria ser nefast.
El que eixabuirava justament al néixer era tingut per una persona benaurada , l’esternut a la dreta es considerava un molt bon auguri , mentre que a l’esquerra era totalment el contrari. En ambdós casos els grecs solien dir “ Viviu ” o “ Que Zeus et protegeixi ”, els romans feien servir l’expressió “ Salve ”.
Es diu que l’epidèmia de pesta que va assotar Roma l’any 591, sota el pontificat de Gregori I , els afectats morien eixabuirant , aleshores quan algú esternudava feien servir l’expressió “Que Deu et beneeixi”, que temps mes tard es simplificaria dient “Salut” o “Jesús” en les comunitats cristianes , i tota mena de expressions semblants.
Avicenna , metge i filòsof persa (980-1037) al descriure la simptomatologia de una epidèmia de verola , deia que “l’esternut continuat  anuncia el principi de la malaltia”  i per tant quan se sentia algú a fer-ho es demanava a Deu , que l’apartes del perill.
L’escriptor francès del segle XVI , Montaine ens diu que l’esternut a diferencia d’altres “ventositats” no se li dona cap censura i te els tributs de honrat.
I per últim l’erudit basc guipuscoà , Justo Gárate , ens diu que la salutació rere un esternut es va començar a utilitzar a l’Africa en el segle VI , amb motiu de l’aparició d’una epidèmia i foren els àrabs qui  varen propagar la costum de nombrar o invocar a la divinitat.