Planas Blog
martes, 16 de abril de 2024
LLENGUA.CAT- DITES POPULARS
LA TUMBA DE LA MISERICORDIA
LA
TUMBA DE LA MISERICORDIA
Poco antes de llegar a la
población de Garriguella, muy cerca del antiguo aeródromo Vilajuiga-Garriguella
construido por las fuerzas republicanas para proteger el espacio aéreo,
marítimo i terrestre de l’Alt Empordà. Hay una lápida de un soldado alemán, en
la inscripción se puede leer en alemán – “Aquí cayó el 6 de febrero de 1939 en
la lucha por una España nacional Friedrich Windemuth nacido el 27 de mayo de
1915 en Leipzig”. Poco se sabe de este soldado, solo que pertenecía a la
temible Legión Cóndor, la aviación que envió Adolf Hitler para ayudar al dictador
Francisco Franco, pero es fácil situar su muerte en la que fue la última
batalla aérea de la Guerra Civil española.
Fue a finales del conflicto
armado, la ciudad de Girona ocupada dos días antes los republicanos se retiran
de manera precipitada, mientras los nacionales los asedian sin descanso ni
piedad.
El día 6 de febrero, seis
aparatos Messerschmitt Bf 109 atacan la base aérea de Vilajuiga-Garriguella con
el objetivo de destruir los restos de la aviación enemiga. A primera hora de la
mañana el escuadrón empieza a ver “Curtis” que es el nombre que los alemanes
daban a los Polikarpov I-15. La mayoría de estos cazas no llegaron a despegar y
la destrucción fue casi total, solo uno despegó pilotado por Josep Falcó que
precisamente fue el que abatió a Windemuth.
Los familiares del piloto
alemán colocaron la lápida donde fue abatido. Este monolito pasara inadvertido
durante años. Paradójicamente las muestras de homenaje le llegaran de aquellos
que ha querido destruir. Al lado de la lápida hay un ciprés plantado hace ya
algunos años por un vecino de Garriguella, Xavier Casellas apodado “Patxé”. Su
padre un capitán de infantería i comisario político de la Republica que al
finalizar la guerra pasó un año en el campo de concentración de Málaga i cuatro
en la prisión de Figueres. Cuando descubrió la lápida la quiso destruir, pero
su hijo no solo se lo impidió, sino que plantó el ciprés como símbolo de
reconciliación.
Pero lo que más extrañó a los
vecinos de la población fue el hecho de que empezaron a aparecer periódicamente
ramos de rosas rojas al pie de la lápida. Tiempo después se descubrió que el
responsable era Josep Falcó el aviador republicano que con su Polikarpov I-15
había puesto fin a la vida del piloto alemán.
Aquel 6 de febrero de 1939 se
cruzaron sus vidas en el cielo del Empordà, el alemán no volvió a su base
mientras que Falcó hizo un aterrizaje de emergencia, donde solo quedaban los
restos de los “Curtis” humeantes i destrozados entre ellos Falcó encontró un
carnet de otro piloto alemán que según el también había derribado a nombre de
Hans Nirminger al lado de un Messerschmitt, la Legión Cóndor nunca reconoció
esta baja.
Finalizada la guerra Falcó se
vería obligado a emprender un tortuoso camino que lo llevaría a los campos de
internamiento de Argelers i Gurs. Después pasó a Algeria i a partir de 1964 se
estableció en Toulouse veraneando en Roses y fue cuando descubrió la lápida del
piloto que abatió en su último combate, la que fue la última batalla aérea de
la Guerra Civil. A partir del día aprovechaba cualquier excusa para parar en
Garriguella i depositar un ramo de flores al pie de la tumba, justificaba este
hecho aludiendo al código de honor de los aviadores. Pero sobretodo alegaba que
era consciente de que la incertidumbre del destino habría podido poner fin a su
vida en aquel lugar.
- “Nos
encontramos frente a frente i murió el, pero podría haber sido yo”
Confesaba hace algunos años,
en todo caso fue Josep Falcó a través de aquel gesto de honor i compasión quien
convirtió aquel lugar olvidado en “La Tumba de la Misericordia”. En el año 2022
por la madrugada del 12 de octubre fue destruida por un acto vandálico de algún
grupo radical.
lunes, 17 de julio de 2023
CAMPINGS
ELS CAMPINGS
Els càmpings aquests
llocs moderns per gaudir de la activitat d’acampada que sens dubte en gaudeix
molta gent i que ha agafat una
embranzida molt important, sobretot després de la pandèmia.
Aquesta activitat
podríem dir que es remunta a varis mil·lennis d’antiguitat. Probablement foren
les poblacions nòmades de tot el món les primeres en fer de l’acampada seva manera de viure. Es traslladaven d’un
lloc a l’altre per buscar millors pastures i o millors condicions climàtiques
per la caça i pesca. Necessitaven habitatges fàcils de transportar, munta i
desmuntar. Vestigis d’aquelles formes de vida son els “Tipis” dels indis natius
nord-americans, la “Yurta” asiàtica o la “Jaima” del nord d’Àfrica. Aquestes podríem dir que
van ser les primeres tendes de campanya de la historia
En temps dels grans
conqueridors com Alexandre Magne i després també en el imperi romà aquest tipus
d’habitatge transportable per els descans i la protecció dels soldats durant
els viatges de conquesta van adquirir un us exclusivament militar.
Posteriorment la reialesa europea també es va valer de
grans carpes per allotjar- se amb els seus acompanyants durant els seus
viatges, com ens il·lustren algunes pintures clàssiques famoses.
Segles mes tard en el
any 1855 un oficial del exercit dels Estats Units inspirat per el tipis
indis, va crear la primera tenda de
campanya moderna.
Els primers càmpings de
la historia van començar aparèixer pocs anys després, durant la segona meitat
del segle XIX i principis del XX. Una aproximació fou el Gunnery Camp fundat
per Frederick Gunn propietari d’una escola per nens a Washington, amb l’idea de
practicar senderisme, pesca, i sobretot l’observació de la natura.
El primer càmping de la
historia potser sigui el que es va inaugurà a la Illa de Man l’any 1894 que per
la seva popularitat en pocs anys va augmentar a 600 persones per setmana i en
pocs anys va haver de ser ampliat per donar cabuda a 1500 tendes i un menjador.
A França la primera
referencia del campisme ens arriba al 1898 dels escrits del viatger i
explorador Lucien Braudy de Saunier. En les seves còniques es refereix als
habitatges mòbils tirats per cavalls, dels aristòcrates britànics. Segons les
informacions que dona es tractava d’una activitat exclusiva de la noblesa que
recorrien les seves immenses terres fent parades per dormir i descansar en les
caravanes.
A principis del segle
XX i abans dels estralls de la primera guerra mundial l’acampada era practicada
principalment per excursionistes de la burgesia, membres de la societat que
disposaven de temps lliure salut i medis per abandonar l’aire contaminat de les
grans ciutats.
El primer manual del
campista sempre acompanyat del dissenys d’un equip d’acampada fàcilment transportable va
aparèixer el 1908 per Thomas H. Holding un experimentat campista que viatjava
per Escòcia i Irlanda.
Mentrestant les
associacions de campistes que ja havien
començat a fundar-se durant la segona meitat del segle XIX es van anant
ampliant i consolidant. Es el cas del Club Francès de Càmping establert al
1910, o al de Les Campeurs de France creat al 1912 per el Touring Club de
França. Algunes d’aquestes associacions ja en el període entreguerres van
comprar terrenys per crear llocs per l’acampada. Quasi al mateix temps es
desenvolupaven caravanes i autocaravanes, en els seus principis obres
d’artesans, la seva popularitat va créixer tant que es van industrialitzar.
Arist Dethleffs fabricant alemany de pals d’esquí va construir la primera caravana moderna al
1931, amb la idea de que la seva família pugues acompanyar-lo en els seus
llargs viatges de negocis.
L’any 1951 també a
Alemanya la marca Volkswagen va començar a produir en sèrie el model TI.
Malgrat, tot les ventes de caravanes no es van disparar fins als anys 60.
Durant el segon terç
del segle XX, amb la setmana laboral de 40 hores, les vacances pagades així com
la forta empenta de les ventes de cotxes varen ser factors determinants per el
turisme d’acampada.
I així fins a
l’actualitat dels nostres dies, els càmpings s’han convertit en una forma de
fer turisme sa i en ambients naturals arreu del món.
miércoles, 5 de julio de 2023
LLIBRES
LLIBRES
La Bíblia el llibre mes
sagrat de la cristiandat, s’estima que al llarg dels segles s’han produït al
voltant de cinc mil milions de copies, la majoria en les ultimes dècades, tres
mil nou-cents milions entre els anys 1960 i 2013. Això el converteix en el llibre
mes influent de tots els temps.
Sabíeu que la quarta
llengua en que es va editar i imprimir aquest llibre fou el català.
La primera fou La
Vulgata, la versió llatina realitzada al principi del segle IV i oficialitzada
per el concili de Trento encomanada per el Papa Damas i Jeroni d’Estridó.
Impresa per Johannes Gutenberg (inventor de l’impremta) a Maguncia en el any
1455.
La segona fou traduïda
al alemany impresa per Johannes Mentelin a Estrasburg en l’any 1466.
La tercera es la versió
toscana (italià) per Nicolo Malermi impresa a Venècia en l’any 1471.
La quarta es ni més ni
menys que la versió catalana de Bonifaci Ferrer, impresa a València per Alfonso Fernàndez de
Córdoba i Lambert Palmart en l’any 1478.
Els volums d’aquesta
Bíblia foren confiscats i cremats per la Inquisició Espanyola anomenada El Sant
Ofici.
Sabíeu que existeix un
llibre que mai ningú podrà acabar de llegir i que nomes consta de 10 pagines.
L’any 1960 l’escriptor francès
Raymond Queneanu, va presentar el que probablement sigui el llibre mes extens
del món.
Es tracta de “ Cent Mille
Miliards de poemes”, que només en 10 pagines en que cada una hi ha un sonet. Els
versos mantenen tots la mateixa rima i estan tallats en tires, de manera que es
poden combinar amb els altres sonets.
Així el nombre total de
combinacions possibles que te el llibre es de 10 elevat a 14, és a dir cent bilions
de poemes diferents. Això implica que mai ningú podrà llegir el llibre enter
per molt que vulgui, ja que es tardaria uns quants milions d’anys en ajuntar
tots els possibles poemes i això sense dormir ni menjar ni descansar, en tan
sols 10 pagines.
Qualsevol combinació
que fem formarà sempre un sonet amb sentit tan les estrofes, els versos, el
ritme i la rima. A mes es molt probable que fent un poema a l’atzar el lector
sigui el primer en llegir-lo ja que segons afirmava el mateix autor si tardem
uns 45 segons en llegir un sonet, i altres 15 segons en preparar el pròxim, per
llegir totes les combinacions tardaríem aproximadament uns 200 milions d’anys.
martes, 4 de julio de 2023
MATA HARI
MATA HARI
El
15 d’octubre de 1917, a Vincennes (França) acusada d’espionatge, fou afusellada
la ballarina i famosa amant de homes poderosos, Mata Hari. Nascuda el 7 d’agost
del 1876 a Leeuwarden (Holanda) amb el nom de Margaretha Geertruida Zelle. La prematura
mort de sa mare no li afecta la infància, ja que son pare la va cuidar d’una
manera exemplar envoltada d’amor i benestar.
Als
18 anys va contraure matrimoni amb un militar que va conèixer per correspondència,
molt mes gran que ella, que havia confessat que els uniformes eren la seva
perdició.
Durant
la seva estància a la illa de Java (Indonesia) el seu fill fou enverinat per un
criat, aquest fet va ser devastador per el seu marit que s’entregà a una vida
de vici i enfonsat en l’alcohol va abandonar poc a poc la vida conjugal. Margaretha
aleshores va començar a tenir relacions extramatrimonials aprenent sofisticades
tècniques sexuals orientals.
De
volta a Europa, ja separada i a causa dels problemes econòmics que parcialment els anava solucionant com a
ballarina d’estriptease, tot un succés a la ciutat de Paris. Es feu passar per
una princesa de Java per contactar amb les altes esferes del poder de la
ciutat, arribant a ser la cortesana mes sol·licitada d’Europa. Per les seves
trobades amb polítics alemanys, al 1917 fou acusada d’espionatge i d’entregar
informació sobre les tropes franceses, processada en un judici vergonyós fou condemnada
a mort.
El
17 d’octubre fou posada al davant de 12 soldats per afusellar-la que tal era la importància i dimensió d’aquesta
dona per els soldats que li varen disparar a curta distancia, amb els nervis, nomes
4 d’ells van encertar-li al cos i un d’aquest quatre li va travessar el cor.
El
seu cos no fou enterrat, es va portar a la facultat de medicina a excepció del
seu cap que fou embalsamat i traslladada al Museu de Criminals de França, fins
que fou robada en 1958.
martes, 20 de junio de 2023
XICLETS
XICLETS
El xiclet podríem dir
que es l’herència prehispànica per tot el món. Neix a la selva del sud-est mexicà.
Foren els maies els primers que van
descobrir-lo, quan recol·lectaven la sàvia del “chicozapote” fent unes
incisions en zig-zag a l’escorça perquè la sàvia caigués dintre el recipients
col·locats a la base de l’arbre. Un cop sec s’obtenia una goma masticable que
servia per netejar-se les dents i també per calmar la gana en els seus rituals
de dejuni.
Els maies van donar-li
el nom de “sicte” que significa sang o fluid vital i van comerciar-la amb
altres pobles mesoamericans i així va arribar a la boca dels mexiques que varen
anomenar aquesta goma “tzictli”
Aquest nou nom també va
arribar a les boques dels conqueridors espanyols que li donaren el nom de
“chicle”
Mes tard arribaria de
visita a Mèxic un nord-americà que li cridaria l’atenció d’aquesta massa de
goma masticable, el seu cognom de ben segur que tothom coneix Adams.
miércoles, 1 de febrero de 2023
SALUT I FORÇA AL CANUT
SALUT
I FORÇA AL CANUT
Avui en dia quan diem i
sentim aquesta frase “salut i força al canut” tots entenem que desitgem bona
salut i molt bona potencia per tenir bones relacions sexuals, però la realitat
es molt diferent el mot “canut” no es refereix a la virilitat masculina.
En l’Edat Mitjana el
“canut” era una banya de bou buidada on els bandolers i guardaven la pólvora,
mes tard també servia als comerciants per guardar els diners de les seves
ventes i negocis. Amb el pas inexorable del temps s’anomenava “canut” a la
bossa de cuiro o també al cilindre metàl·lic que portaven els pagesos cordat a
la cintura o amagat dintre la faixa amb lo que havien recaptat en un dia de
mercat.
Així dons en un
principi quan et deien aquesta avui en dia famosa frase era per desitjar-te
salut i els diners a la bossa que no faltessin.