ELS FEMS

 

ELS FEMS

A les grans ciutats a finals del segle XIX s’acumulaven milers de tones de residus cada dia, una quantitat impossible de gestionar amb els mitjans de l’època. El volum exacte variava segons la ciutat, però les dades de les ciutats mes grans com Londres o Nova York demostren la magnitud del desastre.

El transport urbà es basava en la tracció animal. Això generava unes xifres de residus animals sorprenents:

Nova York a l’any 1890 hi havia uns 150.000 cavalls, cada animal produïa entre 7 i 10 kg de fems al dia, la ciutat acumulava unes 1300 tones de fems al dia a més de 150.000 litres d’orina.

Londres al 1894 amb més de 50.000 cavalls en els carrers deixaven 1000 tones de fems al dia.  

A les perifèries de les ciutats els fems s’hi acumulaven en solars buits creant autentiques muntanyes que arribaven a fer més de 18 metres d’alçada.

Abans de la creació dels claveguerams moderns els residus corporals humans (aigües negres) s’acumulaven en pous cecs o es llençaven directament al carrer. En una ciutat com Londres amb 4 milions d’habitants a finals del segle XIX, es generaven centenars de milers de tones de residus humans a l’any que acabaven filtrant-se al riu Tàmesi fet que va provocar l’episodi conegut com “La Gran Pudor” (The Great Stink) de 1858.

A causa de l’explotació laboral els cavalls tenien una esperança de vida d’uns tres anys. Només a Nova York es recollien dels carrers uns 15.000 cadàvers de cavalls a l’any que molts es deixaven dies i dies a la via publica fins que començaven a descompondre’s per esquarterar-los i retirar-los més fàcilment.

A diferencia d’avui en dia que predomina el plàstic, el residu domèstic principal eres les cendres provocades per el carbó i la llenya que s’utilitzava per les cuines i per escalfar les cases. Això suposava el 80 % de la brossa domestica creant tones de pols grisa que cobria les ciutats. Aquesta acumulació massiva va fer que el 1894 el diari The Times arribés a predir de forma apocalíptica que en 50 anys “ tots el carrers de Londres estarien enterrats sota 3 metres de fems”. Una crisi que finalment es va evitar amb l’aparició de l’automòbil i del clavegueram subterrani.