LA SETMANA SANTA
Cada any, quan els
carrers s’omplen de passos, processons i nomes els tambors i les llances
trenquen el silenci, amb olor a cera cremada molta gent es pregunta per què la
Setmana Santa canvia de data i no es celebra al mateix dia com altres celebracions
religioses.
La resposta la trobem
en temps molt reculats ens em de remuntar fins el segle IV. En l’any 325 el bisbes es van reunir en el
Concili de Nicea, i van decidir que la festa principal del cristianisme – La Pasqua
de Resurrecció – no tindria una data fixa en el calendari i que es vincularia
al cicles de la natura. Amb una barreja de calendari solar i lunar van concloure
que la Pasqua se celebraria el primer diumenge després de la primera lluna
plena del equinocci de primavera (21 de març).
Per què ho van fer tan
complicat? Dons perquè els primers cristians volien mantenir la relació amb la
Pasqua jueva, que també es calcula segons la lluna i així la nova celebració conservava
les arrels del calendari hebreu.
El resultat es un petit
joc astronòmic que cada any es repeteix.
Si la lluna arriba aviat després del 21 de març la Setmana Santa s’avança i si
tarda en aparèixer les processons es retardaran fins l’abril. Per aquest motiu
la Setmana Santa pot celebrar-se com molt aviat el 22 de mars o com mes tard el
25 d’abril.
Així dons cada
primavera quan mirem el cel nocturn i veiem la primera lluna plena, estem
contemplant el rellotge natural d’un antic acord entre la fe i la historia el
moviment etern de la lluna que decideix quan tornaran a repicar les llances per
els carrers.
