CONCLAVE

 

CONCLAVE

 

La historia del “Conclave” (lloc tancat amb clau) més llarg de l’historia que va durar casi tres anys, va provocar que el Papa Gregori X instaurés noves regles per els conclaves.

Amb anterioritat els cardenals estaven custodiats i incomunicats en el palau en que s’hagués mort el Papa, que excepte per malaltia, només podien abandonar-lo un cop elegit un successor.

Es preveia que si tres dies després de l’entrada dels cardenals en el conclave, no hi havia hagut elecció, la consistència dels menjars es reduiria de dos a un plat durant els cinc següents dies.

Passats aquests cinc dies encara no hi havia successor, els menjars es reduirien només a pa, aigua i vi fins a l’elecció. Fins i tot s’arribà a desmuntar el sostre de on residien.

Com a conseqüència, al final de l’estiu de 1270, tres cardenals varen morir degut a les precàries condicions, pluges, el fred, el racionament i la vellesa. Després de dos anys i nou mesos d’espera es va decidí elegir a Teobaldo Visconti un ardiaca que no pertanyia al col·legi cardenalici ni tan sols es trobava a Itàlia en aquells moments sinó en una creuada a Terra Santa.

Visconti de 61 anys que encara no havia estat ordenat sacerdot, va acceptar l’elecció amb el nom de Gregori X. Fou coronat a Roma el 13 de mars del 1272 malgrat que no tenia cap experiència en la Cúria, però tenia un gran coneixement de la situació política d’Europa i no es deixava manipular per la resta de cardenals.