L'ORDE DEL TEMPLE

 

 

L’ORDE DEL TEMPLE

El dia 18 de mars de1314 va ser executat a París per ordre del rei de França i amb el vistiplau del Papa, Jacques de Molay el darrer Gran Mestre del Temple. El motiu real va ser el gran poder acumulat per l'Orde, que es negava a la política d'unificació dels Ordes que impulsava el rei francès i que tenia un gran poder financer. El motiu fals van ser les acusacions oficials de sodomia i adoració d'ídols (l'ídol Bafomet).

L’Orde es fundada per cavallers francesos i aprovada per el sant Pare 1118-1119 Pascual II, amb el nom de “l’Orde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó” amb la finalitat de protegir els pelegrins cristians a Terra Santa, després de la primera conquesta de Jerusalem durant la primera croada de l’any 1099.

El 1130 el comte de Barcelona Ramon Berenguer III ingressa en l'Orde del Temple, fou el primer sobirà de la península ibèrica, després de convidar els Ordes a participar en la defensa de la seva frontera hispànica amb el els musulmans.

El 1134, el rei d'Aragó Alfons el Bataller, sense hereus, deixa el seu regne en herència a tres ordes militars, entre els quals hi ha el Temple, en reconeixement a la contribució dels ordes en les seves importants conquestes contra els musulmans.

A partir de 1137, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, a qui el germà d'Alfons, Ramir el Monjo, dona el regne d'Aragó i la seva filla en matrimoni, negocia amb els tres Ordes i l'Església ser reconegut com a sobirà d'Aragó, cosa que l'Església acaba reconeixent. A l'Orde del Temple Ramon Berenguer concedeix el castell de Montsó.

El 1213, el rei Jaume I, dels 6 als 9 anys, és educat al castell templer de Montsó per templers i pel mestre de l'Orde del Temple “fra Guillem de Mont-Rodon” (nascut a Taradell, Osona) mestre del Temple a Aragó, Catalunya i Provença.

No tots els Grans Mestres de l'Orde van ser francesos. Alguns dels Grans Mestres de l'Orde van ser catalans o aragonesos, com ara Arnau de Torroja, Gilbert Erill o Pere de Montagut, que eren catalans o nascuts en territoris del rei d'Aragó.

El 1303 fra Roger de Flor, un antic sergent templer a Terra Santa que s'havia posat al servei de la Corona d'Aragó durant la guerra per Sicília, esdevé el líder carismàtic dels almogàvers en l'expedició a Grècia.

El 1314, quan és executat Jacques de Molay, el rei d'Aragó és Jaume II el Just. No se sap si aquest rei va tenir una reacció més o menys hostil o agraïda amb l'acció del rei francès, però sabem que va tenir una actitud positiva, perquè va fundar l'Orde de Montesa, el qual havia de continuar administrant els fons de l'Orde del Temple i administrant-ne el patrimoni, especialment al regne de València, on directament l'Orde del Temple es va convertir en l'Orde de Montesa.