L’ORDE DEL TEMPLE
El dia 18 de mars de1314 va ser executat a París per
ordre del rei de França i amb el vistiplau del Papa, Jacques de Molay el darrer
Gran Mestre del Temple. El motiu real va ser el gran poder acumulat per l'Orde,
que es negava a la política d'unificació dels Ordes que impulsava el rei
francès i que tenia un gran poder financer. El motiu fals van ser les
acusacions oficials de sodomia i adoració d'ídols (l'ídol Bafomet).
L’Orde es fundada per cavallers francesos i aprovada
per el sant Pare 1118-1119 Pascual II, amb el nom de “l’Orde dels Pobres
Cavallers de Crist i del Temple de Salomó” amb la finalitat de protegir els
pelegrins cristians a Terra Santa, després de la primera conquesta de Jerusalem
durant la primera croada de l’any 1099.
El 1130 el comte de Barcelona Ramon Berenguer III
ingressa en l'Orde del Temple, fou el primer sobirà de la península ibèrica,
després de convidar els Ordes a participar en la defensa de la seva frontera
hispànica amb el els musulmans.
El 1134, el rei d'Aragó Alfons el Bataller, sense
hereus, deixa el seu regne en herència a tres ordes militars, entre els quals
hi ha el Temple, en reconeixement a la contribució dels ordes en les seves
importants conquestes contra els musulmans.
A partir de 1137, el comte de Barcelona Ramon Berenguer
IV, a qui el germà d'Alfons, Ramir el Monjo, dona el regne d'Aragó i la seva
filla en matrimoni, negocia amb els tres Ordes i l'Església ser reconegut com a
sobirà d'Aragó, cosa que l'Església acaba reconeixent. A l'Orde del Temple
Ramon Berenguer concedeix el castell de Montsó.
El 1213, el rei Jaume I, dels 6 als 9 anys, és educat
al castell templer de Montsó per templers i pel mestre de l'Orde del Temple “fra
Guillem de Mont-Rodon” (nascut a Taradell, Osona) mestre del Temple a Aragó,
Catalunya i Provença.
No tots els Grans Mestres de l'Orde van ser francesos.
Alguns dels Grans Mestres de l'Orde van ser catalans o aragonesos, com ara
Arnau de Torroja, Gilbert Erill o Pere de Montagut, que eren catalans o nascuts
en territoris del rei d'Aragó.
El 1303 fra Roger de Flor, un antic sergent templer a
Terra Santa que s'havia posat al servei de la Corona d'Aragó durant la guerra
per Sicília, esdevé el líder carismàtic dels almogàvers en l'expedició a
Grècia.
El 1314, quan és executat Jacques de Molay, el rei
d'Aragó és Jaume II el Just. No se sap si aquest rei va tenir una reacció més o
menys hostil o agraïda amb l'acció del rei francès, però sabem que va tenir una
actitud positiva, perquè va fundar l'Orde de Montesa, el qual havia de
continuar administrant els fons de l'Orde del Temple i administrant-ne el
patrimoni, especialment al regne de València, on directament l'Orde del Temple
es va convertir en l'Orde de Montesa.
