HERÓ D’ALEXANDRIA
Les maquines
escurabutxaques, casi un simbol del nostre temps ja
fou dissenyada per el filòsof i matemàtic grec Heró d’Alexandria que va viure
en aquesta ciutat en el segle I de la nostre era.
Es tractava d’una
maquina amb la finalitat de distribuir en els temples l’aigua de les ablucions.
L’aigua emplenava una urna que tenia un petit conducta de sortida en la part
inferior, en el extrem superior d’aquest conducte que es trobava en el interior
de la urna es tancava amb un tap que estava lligat al extrem d’una barra horitzontal
que es podia. moure com un balanci. La moneda
introduïda per una ranura queia directament sobre l’altre costat del balanci i
durant uns segons basculava aixecant el tap, deixant sortir l’aigua que anava a
parar a una petita copa. Tan bon punt la moneda queia al fons de l’urna (solia
ser una moneda de 5 dracmes) el balanci tornava a la posició normal tancant el
tap del conducte i la sortida de l’aigua. Avui en dia s’usa un sistema anàleg
en les mes senzilles maquines accionades per monedes com les maquines automàtiques
de cafè.
Heró un veritable
cervell de l’antiguitat va mostra el seu talent creador en els mes variats camps
del saber, en la musica, la filosofia, la guerra, les matemàtiques, la
enginyeria i les finances. Fou també autor de llibres importants sobre geometria,es
diu tambe que va ser capaç de calcular la distancia de Roma a Alexandria observant
un eclipsi.
Entre els seus
dissenys mes útils hi ha la premsa de biga per obtenir l’oli de les olives i
una premsa de rosca per treure el suc dels raïms.
Va construir també una
maquina per fer cargols de fusta i a l’hora un altre per fer rosques de fusta
per poder-los cargolar, d’aquesta manera s’avançava als temps que encara
haurien de passar uns 1700 anys abans que es pogués fer servir el modern tornavís.
La seva aportació en
el camp militar consistia en una potent ballesta anomenada “gastrophetes” on introduí
dos banyes d’animals i una corda trenada de tendons. Contribuí en la musica amb la construcció de dos òrgans semiautomàtics.
Un funcionava mitjançant una bomba neumàtica accionada per una turbina o per un
moli de vent, l’altre s’accionava bombejant aigua en un tanc d’aire.
El mes avançat del
seus invents fou la “eolípila”, un genuí motor de vapor. Constava d’una esfera
osca amb varis tubs d’escapament, al emplenar-la d’aigua i al fer-la bullir el
vapor s’escapava per els tubs i l’imprimia un moviment de rotació. El mon va
haver d’esperar fins a finals del segle XVIII per que James Watt trobés una aplicació
practica a aquella energia.
Però el mes
espectacular dels seus invents fou la d’obrir i tancar les immenses portes dels
temples per control remot.
Quan el sacerdot encenia
el foc de l’altar s’obria per si sol la gra porta del santuari davant l’estupefacció
del públic. El secret estava que al encendre el foc s’escalfava l’aire d’una cambra
amagada en l’altar.
L’aire expansionat baixava
per un conducta fins a un recipient ple d’aigua situat sota la cambra amagada.
L’aigua del recipient
era impulsada per el llarg d’una conducció fins a un altre recipient lligat amb
cordes a un mecanisme connectat a la base de les portes del temple, quan el
recipient s’emplenava descendia per el pes de l’aigua i posava en marxa el
mecanisme que obria les portes, com el sacerdot estava lluny, els assistents
pensaven que les portes s’obrien per voluntat dels Deus. Quan el foc s’apagava
l’aire es refredava i es contreia i tota l’operació s’efectuava al revés, s’absorbia
l’aigua del recipient, queia en un contrapès i les portes es tancaven
aparentment sense intervenció humana.
No se sap quants dels
invents de Heró d’Alexandria s’utilitzaren realment però les probes trobades en
els seus llibres ens revelen aquest home amb un ingeni creador, gloria de la
civilització grega, molt per sobre dels seus temps.
