Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maquinesllegendaries. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maquinesllegendaries. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 de març del 2026

HERÓ DE ALEXANDRIA

 

HERÓ D’ALEXANDRIA

 

Les maquines escurabutxaques, casi un simbol del nostre temps ja fou dissenyada per el filòsof i matemàtic grec Heró d’Alexandria que va viure en aquesta ciutat en el segle I de la nostre era.

Es tractava d’una maquina amb la finalitat de distribuir en els temples l’aigua de les ablucions. L’aigua emplenava una urna que tenia un petit conducta de sortida en la part inferior, en el extrem superior d’aquest conducte que es trobava en el interior de la urna es tancava amb un tap que estava lligat al extrem d’una barra horitzontal que es podia.  moure com un balanci. La moneda introduïda per una ranura queia directament sobre l’altre costat del balanci i durant uns segons basculava aixecant el tap, deixant sortir l’aigua que anava a parar a una petita copa. Tan bon punt la moneda queia al fons de l’urna (solia ser una moneda de 5 dracmes) el balanci tornava a la posició normal tancant el tap del conducte i la sortida de l’aigua. Avui en dia s’usa un sistema anàleg en les mes senzilles maquines accionades per monedes com les maquines automàtiques de cafè.

Heró un veritable cervell de l’antiguitat va mostra el seu talent creador en els mes variats camps del saber, en la musica, la filosofia, la guerra, les matemàtiques, la enginyeria i les finances. Fou també autor de llibres importants sobre geometria,es diu tambe que va ser capaç de calcular la distancia de Roma a Alexandria observant un eclipsi.

Entre els seus dissenys mes útils hi ha la premsa de biga per obtenir l’oli de les olives i una premsa de rosca per treure el suc dels raïms.

Va construir també una maquina per fer cargols de fusta i a l’hora un altre per fer rosques de fusta per poder-los cargolar, d’aquesta manera s’avançava als temps que encara haurien de passar uns 1700 anys abans que es pogués fer servir el modern tornavís.

La seva aportació en el camp militar consistia en una potent ballesta anomenada “gastrophetes” on introduí dos banyes d’animals i una corda trenada de tendons. Contribuí en la musica  amb la construcció de dos òrgans semiautomàtics. Un funcionava mitjançant una bomba neumàtica accionada per una turbina o per un moli de vent, l’altre s’accionava bombejant aigua en un tanc d’aire.

El mes avançat del seus invents fou la “eolípila”, un genuí motor de vapor. Constava d’una esfera osca amb varis tubs d’escapament, al emplenar-la d’aigua i al fer-la bullir el vapor s’escapava per els tubs i l’imprimia un moviment de rotació. El mon va haver d’esperar fins a finals del segle XVIII  per que James Watt trobés una aplicació practica a aquella energia.

Però el mes espectacular dels seus invents fou la d’obrir i tancar les immenses portes dels temples per control remot.

Quan el sacerdot encenia el foc de l’altar s’obria per si sol la gra porta del santuari davant l’estupefacció del públic. El secret estava que al encendre el foc s’escalfava l’aire d’una cambra amagada en l’altar.

L’aire expansionat baixava per un conducta fins a un recipient ple d’aigua situat sota la cambra amagada.

L’aigua del recipient era impulsada per el llarg d’una conducció fins a un altre recipient lligat amb cordes a un mecanisme connectat a la base de les portes del temple, quan el recipient s’emplenava descendia per el pes de l’aigua i posava en marxa el mecanisme que obria les portes, com el sacerdot estava lluny, els assistents pensaven que les portes s’obrien per voluntat dels Deus. Quan el foc s’apagava l’aire es refredava i es contreia i tota l’operació s’efectuava al revés, s’absorbia l’aigua del recipient, queia en un contrapès i les portes es tancaven aparentment sense intervenció humana.

No se sap quants dels invents de Heró d’Alexandria s’utilitzaren realment però les probes trobades en els seus llibres ens revelen aquest home amb un ingeni creador, gloria de la civilització grega, molt per sobre dels seus temps.