EL NEGRE DE BANYOLES
Era temps de vacances
i com molts altres dies, les tertúlies en el bar de la piscina alternant els
banys amb cervesa i refrescos, no sé com ni de quina manera va sorgir el tema
del “Negre de Banyoles” entre els tertulians que ens ajuntàvem cada dia hi
havia un amic francès de nom Jean Louis que al sentir tal historia no donava crèdit
a les nostres paraules. Li semblava tan histriònic i increïble el tema que no s’ho
creia. De fet te raó un esser humà
dissecat es feia dificil d'entendre en el segle XX que es quan es va destapar
tot aquest enrenou.
Tot va començar
quan......
Els germans
taxidermistes germans Jules i Edouard Verreaux van presenciar un enterrament de un varo de la ètnia San o boiximà cap de
una tribu del Kalahari de Botswana, que amb nocturnitat i amagats de tothom van
desenterrar el cos per dissecar-lo a l’any 1830 per portar-lo a Paris.
L’any 1916 fou adquirit
per el naturalista Francesc Darder (que fou tambe el primer director del Zoo de
Barcelona) i exposat en la sala del home en el Museu Municipal Darder d’Història
Natural de Banyoles, exposat en una vitrina, naturalitzat,guarnit amb plomes,
llança i escut, al costat d’altres mòmies. Jo mateix, en els meus anys d’estudiant
havia anat en excursions on es feien visites en aquest museu, per tant recordo
perfectament la vitrina amb el negre.
El cos va romandre
exposat en el museu sense cap controvèrsia fins que el 29 d’octubre de 1991, Alphonse
Arcelín un metge d’origen haitià resident a Cambrils on va ser regidor de l’ajuntament
pel PSC, va iniciar una campanya de denuncia contra la situació del boiximà. Va
sol·licitar mitjançant una carta a Joan Solana alcalde de Banyoles la retirada immediata
de les restes exposades al públic.
Aquest incident, va
atreure l’atenció dels mitjans de comunicació que han van fer –ne un ressò molt
important.
El primer pas per
tornar el “negre” al seu lloc d’origen Botswana, es va realitzar al mateix any
1991, quan el aleshores secretari de la UNESCO
el català Federico Mayor Zaragoza es va reunir amb l’alcalde de Banyoles Joan
Solana. Mes tard Kofi Annan va arribar a
Secretari General de la ONU es va
interessar per l’assumpte i tambe va parlar amb l’alcalde per la retirada del boiximà
dissecat.
Durant aquests temps el
negre havia adquirit molta fama i era
molt comú escoltar en anuncis diplomàtics referències al negre exposat
Alguns governs africans
anunciaven i mostraven el seu suport a Arcelín que havia enviat diverses cartes
a la premsa i a diversos caps d’estat africans.
En 1997 l’assumpte va
ser discutit en diverses sessions tant en les Nacions Unides com en l’Organització per
la Unitat Africana , va ser en aquest any que el boiximà va ser retirat del
museu Darder, aquest fet va molestar indignà molt als habitants de Banyoles que
el consideraven com un membre de la família.
Al govern de Botswana
va oferir tota mena d’ajuda i col·laboració a l’organització per la Unitat
Africana a favor del soterrament del negre, una vegada fos retornat a l’Àfrica.
Davant les pressions
per la retirada els veïns de Banyoles mitjançant
l’associació Amics dels Museus van presentar 7300 signatures en contra la
repatriació del seu “negre”.
L’any 2000 desprès de
mesos de polèmiques , li llevaren la
vestimenta ,la llança, la pell i la careta que va vestir en el museu Darder ,
el cos va ser enviat al Museu Nacional d’Antropologia d’Espanya a Madrid on els seus ulls, pèl, òrgans i fins i tot els
genitals van ser extrets. El crani i la resta d’ossos van ser enviats en un taüt
a Botswana ja en el 2007.
Finalment va ser
enterrat el 4 d’octubre del 2010 al parc Tsholofelo a Gaborone, amb honors
reservats fins ara per herois nacionals. En el acte hi van assistir
representants d’Espanya a Botswana i de l’Organització per la Unitat Africana així
com la plana major de l’exèrcit i de la societat civil d’aquest país de l’Àfrica
Austral.
