Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tutankamon. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tutankamon. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 de juny del 2026

LA MALDICION DE TUTANKAMON

 

LA MALDICION DE TUTANKAMON

Pocas historias arqueológicas han generado tantas leyendas como el descubrimiento de la tumba de Tutankamon en 1922. Desde entonces, una serie de muertes y acontecimientos extraños alimentaron la creencia de que el faraón había lanzado una maldición contra quienes perturbasen su descanso eterno. La llamada “maldición del faraón” se convirtió rápidamente en uno de los grandes misterios del siglo XX.

El descubrimiento de la tumba

En noviembre de 1922, el arqueólogo Howard Carter y Lord Carnarvon lograron abrir la tumba del joven faraón Tutankamon en el Valle de los Reyes, en Egipto. El hallazgo fue extraordinario. A diferencia de otras tumbas saqueadas siglos atrás, gran parte del tesoro funerario permanecía intacto.

Según la leyenda, el mismo día en que los arqueólogos cruzaron el umbral de la tumba ocurrieron hechos extraños. Se levantó una fuerte tormenta de arena mientras un halcón —símbolo de la realeza egipcia— sobrevolaba la entrada antes de dirigirse hacia el oeste, el misterioso “más allá” de las creencias egipcias.

La muerte de Lord Carnarvon

Cinco meses después del descubrimiento, Lord Carnarvon sufrió la picadura de un mosquito en la mejilla izquierda. La herida se infectó y, debilitado por una septicemia, enfermó de neumonía. Murió en El Cairo el 5 de abril de 1923 a la 1:55 de la madrugada.

La leyenda asegura que, en el mismo instante de su muerte, las luces de la ciudad se apagaron repentinamente. Al mismo tiempo, en su residencia de Hampshire, en Inglaterra, su perro habría comenzado a aullar antes de morir también.

Posteriormente, al examinar la momia de Tutankamon, algunos afirmaron haber descubierto una pequeña marca en la mejilla izquierda del faraón, similar al lugar donde Carnarvon había recibido la picadura.

Una cadena de muertes misteriosas

Tras la muerte de Carnarvon, la prensa comenzó a relacionar otros fallecimientos con la supuesta maldición.

Aubrey Herbert, hermanastro de Carnarvon, murió de peritonitis. El magnate estadounidense Ali Jay Gould falleció de neumonía poco después de visitar la tumba, mientras que el millonario sudafricano Woolf Joel murió tras una caída. Richard Bethell, secretario de Howard Carter y encargado de catalogar parte del tesoro, apareció muerto en 1929 en circunstancias nunca del todo aclaradas. Meses después, su padre, Lord Westbury, se suicidó arrojándose por una ventana. En su habitación conservaba un jarrón de alabastro procedente de la tumba de Tutankamon.

Durante los años siguientes murieron otras personas relacionadas con el descubrimiento, aunque muchas de ellas fallecieron por causas naturales.

Howard Carter y el fin de la leyenda

Curiosamente, el hombre más vinculado al descubrimiento jamás creyó en la maldición. Howard Carter continuó trabajando durante años en el estudio de la tumba y murió en 1939 por causas naturales, a los 64 años de edad.

Su longevidad fue utilizada por muchos historiadores para cuestionar la supuesta maldición.

El misterio continúa

En 1966, cuando el gobierno egipcio autorizó el traslado de los tesoros de Tutankamon a una exposición en París, Mohamed Ibrahim, director de antigüedades egipcias, se mostró contrario a la salida de las piezas por temor a la maldición.

Poco después de una reunión oficial en El Cairo, Ibrahim fue atropellado por un automóvil y murió dos días más tarde.

¿Maldición o coincidencia?

Aunque la mayoría de historiadores consideran que la llamada “maldición del faraón” fue amplificada por la prensa y el gusto de la época por lo sobrenatural, las extrañas coincidencias contribuyeron a crear leyendas más famosas de la arqueología moderna.

Más de un siglo después del descubrimiento de la tumba, el misterio de Tutankamon continúa fascinando al mundo.

dimecres, 27 de maig del 2026

LA MALEDICCIÓ DE TUTANKAMON

 

La maledicció de Tutankamon: mite o realitat?

Poques històries arqueològiques han generat tantes llegendes com el descobriment de la tomba de Tutankamon l’any 1922. Des d’aleshores, una sèrie de morts i esdeveniments estranys van alimentar la creença que el faraó havia llançat una maledicció contra aquells que gosessin pertorbar el seu descans etern.

L’anomenada “maledicció del faraó” es va convertir ràpidament en un dels grans misteris del segle XX.

El descobriment de la tomba

El novembre de 1922, l’arqueòleg Howard Carter i Lord Carnarvon van aconseguir obrir la tomba del jove faraó Tutankamon a la Vall dels Reis, a Egipte.

La descoberta va ser extraordinària. A diferència d’altres tombes saquejades segles abans, gran part del tresor funerari encara es conservava intacte.

Segons la llegenda, el mateix dia que els arqueòlegs van travessar el llindar de la tomba es van produir fets estranys. Es va aixecar una forta tempesta de sorra mentre un falcó —símbol de la reialesa egípcia— sobrevolava l’entrada abans de dirigir-se cap a l’oest, el misteriós “més enllà” de les creences egípcies.

La mort de Lord Carnarvon

Cinc mesos després del descobriment, Lord Carnarvon va patir la picada d’un mosquit a la galta esquerra. La ferida es va infectar i, debilitat per una septicèmia, va emmalaltir de pneumònia.

Va morir al Caire el 5 d’abril de 1923 a la 1.55 de la matinada.

La llegenda assegura que, en el mateix instant de la seva mort, les llums de la ciutat es van apagar sobtadament. Al mateix temps, a la seva residència de Hampshire, a Anglaterra, el seu gos hauria començat a udolar abans de morir també.

Posteriorment, en examinar la mòmia de Tutankamon, alguns van afirmar haver descobert una petita marca a la galta esquerra del faraó, semblant al lloc on Carnarvon havia rebut la picada.

Una cadena de morts misterioses

Després de la mort de Carnarvon, la premsa va començar a relacionar altres defuncions amb la suposada maledicció.

Aubrey Herbert, germanastre de Carnarvon, va morir de peritonitis. El magnat nord-americà Ali Jay Gould va morir de pneumònia poc després de visitar la tomba, mentre que el milionari sud-africà Woolf Joel va morir després d’una caiguda.

Richard Bethell, secretari de Howard Carter i encarregat de catalogar part del tresor, va aparèixer mort el 1929 en circumstàncies mai del tot aclarides. Mesos després, el seu pare, Lord Westbury, es va suïcidar llançant-se per una finestra. A la seva habitació conservava un gerro d’alabastre procedent de la tomba de Tutankamon.

Durant els anys següents van morir altres persones relacionades amb el descobriment, encara que moltes d’elles ho van fer per causes naturals.

Howard Carter i el final de la llegenda

Curiosament, l’home més vinculat al descobriment mai no va creure en la maledicció.

Howard Carter va continuar treballant durant anys en l’estudi de la tomba i va morir el 1939 per causes naturals, als 64 anys.

La seva longevitat va ser utilitzada per molts historiadors per qüestionar la suposada maledicció.

El misteri continua

La llegenda no va acabar aquí.

L’any 1966, quan el govern egipci va autoritzar el trasllat dels tresors de Tutankamon a una exposició a París, Mohamed Ibrahim, director d’antiguitats egípcies, es va mostrar contrari a la sortida de les peces per temor a la maledicció.

Poc després d’una reunió oficial al Caire, Ibrahim va ser atropellat per un automòbil i va morir dos dies més tard.

Maldicció o coincidència?

Encara que la majoria d’historiadors consideren que l’anomenada “maledicció del faraó” va ser amplificada per la premsa i pel gust de l’època pel sobrenatural, les estranyes coincidències van contribuir a crear una de les llegendes més famoses de l’arqueologia moderna.

Més d’un segle després del descobriment de la tomba, el misteri de Tutankamon continua fascinant el món.