METGES (SEGLE
XIX)
Un dels grans descobriments
del segle XIX fou el de l’anestesia , al 1842 , per el jove metge Crawford
Williamson Long , qui va realitzar una intervenció sense dolor amb èxit ,al 30 de març del mateix
any a James Venables que estava afectat per dos petits tumors al cap .
Abans de aquesta gran fita ,
els metges intentaven narcotitzar els pacients que havien de operar amb tècniques
molt rudimentàries en el mon de la medicina com era : semi asfixiar-los ,
emborratxar-los , congelar la part del cos que anaven a intervenir , o be fer-los
inhalar el fum de plantes narcòtiques , aquest eren el mètodes mes comuns.
En aquests temps la reputació
del cirurgians venia donada segons la rapidesa i destresa en que manejaven el
escalpel (una mena de bisturí) En el segle XVIII , el doctor William
Cheselden , del Hospital Saint Tomàs de Londres , tardava menys de un minut en
tallar i ficar el dit per extreure una pedra de la bufeta urinària. Mes tard ja
en el segle XIX , el doctor Robert Linston de University College va adquirir certa fama per el temps que tardava
en amputar una cama, menys de 30 segons.
A principis d’aquest segle ,
França importava anualment entre 30 i 40 milions de sangoneres , que eren
utilitzades per els metges per eliminar la sang en les picades de serps i també
com anticoagulant en la cirurgia , a causa d’aquest motiu les sangoneres varen
estar en perill d’extinció.
En Anglaterra , durant la
primera meitat del segle XIX , les escoles de medicina requerien tants cadàvers
per les practiques dels estudiants que era una forma i un veritable morbós mercat
negre.
John William Burke i William
Hare juntament amb el professor d’anatomia de la universitat d’Edimburg, el seu
principal client ,foren penjats de la forca a l’any 1930 , se’ls hi atribuïen entre
15 i 30 assassinats.
