ELS PICTES
Fa uns 2000 anys a les
terres salvatges del nord de Britannia vivia un poble que ni tan sols el
totpoderós imperi romà va poder conquerir “els pictes”
Per els romans eren poc
més que salvatges despullats i amb llança. Però la realitat era un altre, eren
formidables guerrers amb el cos cobert de tatuatges blaus i amb cadenes de ferro com signe de riquesa.
No necessitaven roba les seves marques eren el seu blindatge. Juli Cèsar en
queda tan impressionat d’ells que va escriure – “ És tenyeixen amb pintures
blaves, que fa que el seu aspecte sigui aterridor, porten el cabell llarg i s’afaiten
tot el cos menys el cap i el bigoti”.
El nom de “pictes” (els
pintats) els hi fou donat per els romans , cada cos era un llenç de símbols d’animals
i poder. Anaven a guerrejar coberts d’art i de feres desafiant a les legions
més poderoses de la historia.
Durant segles els
pictes van defensar les seves terres contra les invasions però no fou l’espasa
qui els va vèncer, fou la Creu.
En el segle IV començaren
arribar missioners entre ells Sant Columba que segons la llegenda va derrotar
un monstre al riu Ness per guanyar-se el respecte dels clans pictes. Amb el
temps la creu va guanyar als tatuatges i la paraula es va imposar al crit de
guerra.. i poc després ... van desaparèixer.
Cap el segle X van fer fonedissos
de la historia com la boira de les Highlands escoceses no van deixar llibres ni
tan sols testimonis escrits. Avui en dia tot el que sabem d’ells es del que ens
expliquen els que van intentar conquerir-los i mai ho van aconseguir.
